Pel bé del partit cal fer la votació a dues voltes

A mi em fa por que la votació als càrrecs de secretari general i de president amb quatre candidats a una sola volta pugui acabar amb una elecció sense autoritat moral. És probable que hi hagi un guanyador clar. Però si el guanyador no assoleix el 51% dels vots, sempre se li podrà dir que tan sols representa una minoria i que la resta suma la majoria.

Es podria donar la paradoxa d'una direcció que ha d'executar unes directrius aprovades per la suma dels seus opositors.

En conseqüència crec que caldria estudiar la possibilitat de fer una segona volta si ningú no aconseguís majoria absoluta.

Video d´Uriel Bertran versus Albert Rivera al Parlament

Nou video d´una intervenció d´ambdós en relació a defensa de la llengua catalana al Parlament:

Excedència, companys no és això

“Per guanyar el Congrés no val tot, i les mentides menys”

“17 dies, els que porta l’ACA sense ni tant sols contestar-me la proposta alternativa al transvasament de l’Ebre”

Avui el director del Diari de Girona publica en la seva columna una opinió amb el títol d’Excedència” dedicat a la que ha obtingut el candidat a la secretaria general d’Esquerra Rafel Niubò per part del Govern de la Generalitat.

“JORDI XARGAYÓ Si l'inclit Prenafeta, per posar un exemple, hagués gosat abandonar durant un mes les seves funcions com a secretari de la Presidència de la Generalitat per dedicar-se a promocionar una candidatura seva, l'oposició política d'aleshores (PSC, ERC i ICV) li hauria saltat a la jugular. Segur que n'haurien demanat la dimissió, haurien acusat CDC d'identificar el partit amb el Govern i no sé quantes coses més. I amb tota la raó del món. A les institucions públiques, el mínim que cal exigir és decència. Doncs bé, el secretari general de la Vice-presidència, Rafel Niubò, acabar de rebre una excedència d'un mes -deu ser la primera que obté un polític- per dedicar-se a promoure la seva candidatura a la secretaria general d'ERC. I no passa res. CiU ha protestat amb la boca petita i el senyor Niubò continuarà demostrant que les institucions són per a ell un instrument. Tan aviat nomena secretària general de l'Esport la gerent de les seves empreses (bé, ara de la seva dona) com s'absenta durant un mes. Mans netes.”

L’encertà de ple, i ho dic llegint avui a la premsa, la crònica de l’acte central de campanya de la seva candidatura, on l’intervenció de l’actual President d’Esquerra m’ha provocat profunda decepció. Carod va anar a Perpinyà a parlar amb ETA, i malgrat no ho va dir a la direcció del partit, tots li vam donar suport, tots vam ésser solidaris amb ell.

No cal oblidar que Carod segueix essent el President del partit i la seva gent no pot dir el que diu, a Esquerra no val tot. Joan Puigcercòs s’ha sacrificat molt per ell, fins i tot ha estat massa generós, sobretot veient avui, el que la gent de Carod diu per guanyar el congrés d’Esquerra.

Seré candidat a conseller Nacional d´Esquerra Republicana

L´executiva local d´Esquerra Republicana a Puig-reig, em va ratificar al militant 21535, Moisès Rial Medina(jo mateix) com a candidat a Conseller Nacional.
No hi ha molt a dir-vos que no sigui conegut de mi mateix, només recordar la tasca com a President d´ERC al Berguedà entre anys 2003-2005, obrer a multinacional ubicada a Manresa, afiliat a la CGT, promotor com d´altres, de Sindicalistes per la Sobirania, vocal del Fòrum Sindical d´ERC, impulsor de la Xarxa Republicana de blocaires de JERC i ERC dels Països Catalans, impulsor de la Berguedàsfera, secretari d´Associació de Veïns de Cal Pons, Delegat d´alumnes de Ciències politiques i Sociologia de l´UNED Seu d´Urgell- Andorra, i per tant membre nat junta estatal, com estudiant de Treball social, a grans trets.
I així en una comarca que té poques posibilitats d´obtenir consellers nacionals, per la limitació demogràfica, almenys hi hagi posibilitat de ser un dels 30 escollits per vot assembleari pels més de 4000 inscrits al 25È Congrés Nacional d´Esquerra Republicana. La meva secció local de Puig-reig, va avalar la meva candidatura a conseller Nacional d´Esquerra Repubicana, per l´experiència a nivell de partit nacional i per fer que la veu del Berguedà es pugui sentir al màxim òrgan entre congresos, com és el Consell Nacional, a elegir en un congrés on hi ha molt en joc i que poc o molt tindrà conseqüències politiques a nivell de país, i que esperem que des d´Esquerra Independentista(EI), tingui un aval important de la militància per ser el pal de paller de la renovació tranquila, en linia a les esmenes presentades a votar per militància el proper 14 de juny, i esperar rebre el suport als candidats a President d´en Jaume Renyer i de Secretari General, l´Uriel Bertran, així com la pròpia candidatura a Conseller Nacional. El berguedà, s´ho val, i el país també i surti qui surti elegit, que sigui un salt per l´alliberament social i nacional que ha d´encapçalat politicament Esquerra Republicana, bo i recuperant la coherència ideològica a les institucions, al carrer i al costat de les classes populars.

Gent d'Esquerra

Avui he participat a l’acte de suport a les candidatures de Joan Puigcercós i Joan Ridao a President i Secretari General d’Esquerra que ha tingut lloc al Museu d’Història de Catalunya.

“Els candidat a la Presidència i la Secretaria general per Gent d'Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao respectivament, han estat acompanyats aquest migdia per una vintena de militants, quadres territorials i dirigents que representen ‘la vitalitat territorial i sectorial del país i que no formen part de l'actual Executiva. El seu major compromís i la seva vinculació a les responsabilitats del partit estem convençuts que seran d'una gran vàlua per aquesta Esquerra que ha de fer possible la conseció d'una majoria social cap a la independència. Perquè el principal capital d'Esquerra és la seva gent. Per això creiem en la Gent d'Esquerra' ha reblat Puigcercós.

En la mateixa línia, Joan Ridao ha explicat que aquesta primera mostra de noves cares que adquiriran un major compromís a partir del 14 de juny són ‘la punta de l'iceberg dels suports que està recollint Gent d'Esquerra entre la militància del partit'.Puigcercós ha volgut destacar que ‘Gent d'Esquerra vol ser el pal de paller del partit i en aquest sentit treballarem per la cohesió i la unitat d'Esquerra i a partir del Congrés volem sumar gent de totes les candidatures perquè el pluralisme és un principi republicà que sempre en el llistat dels prioritaris a tenir present'. Per la seva banda, Ridao ha explicat que ‘la vintena de militants presents representen la gent històrica i gent incorporada a Esquerra en els darrers anys amb una alta preparació professional i compromís amb el país'.

Entre els assistents (veure la seva totalitat en aquest enllaç) hi havia representants de tots els territoris dels Països Catalans i en nom d'ells han près la paraula Marcel Coderch -Vicepresident de la Comisió del Mercat de les Telecomunicacions- i Marta Rovira -secretària dels Joves advocats de Catalunya- que han refermat el compromís d'aquest gruix de nova militància compromesa amb el projecte de partit i de país que promou la candidatura de Gent d'Esquerra.

Podeu accedir a fotografies de l'acte celebrat al Museu d'Història de Catalunya a través d'aquest enllaç”.

Reflexions avals Congrés Esquerra Republicana i esmenes EI de consens

El procés assembleari per l´elecció de Secretari General i President d´ERC, després de la presentació d´avals, i a espera de comprovació dels dubtes en duplicats i anulacions, per donar el número definitiu, ha donat a Esquerra Independentista una posició a nivell de militància que ve a esdevenir la centralitat política d´Esquerra Republicana i el nou pal de paller del canvi. Mentre dins el continuisme hi ha perill de desercions i de possible retirada d´alguna candidatura per no desgastar imatge guvernamental, i vist el fracàs de suports amb les seves pròpies previsions (com sector Puigcercós prometia 4000 avals als seus de carrer, quedant-se a la meitat) i han hagut d´anular acte al Palau de la Música, i els caldrà reformular-lo, pel perill estrepitós de no omplir-lo i visualitzar el que és vox populi, un secret a veus, que molts que els han avalat, al ser vot secret, no els hi tenen garantit el vot, i hi ha desercions que silencioses, i qui afirma que algú altra mana a l´ombra seva, perquè els propers veuen que no es pot continuar 4 anys més de la mateixa manera, tot i que t´ho afirmin en privat.

En quan a Reagrupament, deterinats videos i afirmacions dirigides a EI, que creiem en el relleu com ells, però des de la perspectiva d´esquerres, ja està respost pel propi Uriel Bertran en aquest article.
És trist qui digui que vol el canvi dediqui més esforços a carregar a possible aliats si més no estratègics, que a qui són responsables de trobar-nos ERC en situació actual de pèrdua de suport per incohoerència ideològica del que es diu al que es fa de sectors Carod-Puigcercós, que alguns dels seus més de 300 afiliats inserits a l´administració, no tots, van forçar les presses del segon tripartit, sense consens i no votació interna, juntament amb titubejos del no a lé statut fulminat per PSOE-CIU, ens porten estadi actual i cal rectificar per recuperar els 650.000 vots i accelerar procés sobiranista imminent.
I és que l´ànima llibertària d´ERC, hereva de la tradició de l´assemblearisme obrerista de l´ERC dels anys 30 hegemònica, perviu, i com més a uns se´ls demana amb exigències determinades els avals, més demostres davant els teus, les pors de pèrdua de privilegis d´èlit, que no haurien d´esdevenir en un partit que es denomini d´Esquerres, Republicà, ja que això més d´un i de dos, és un esquema del passat a ERC: caciquisme d´alguna persona de l´aparell conegudes al territori, com passa, que s´haurà de passar full el 14 de juny.
Fet que ho tenen ja interioritzat a dins els partits del sistema: CIU-PSC-PSOE,IC, PP...), que l´aire fresc d´un debat a obert de propostes de futur pel país crear a Esquerra, lluny de ser un garbuix interesat, esdevé un model per obrir els partits a la societat, una oportunitat que no podem desaprofitar, de què volem i que s´admet diverses maneres de pensar obertament, encara que els grans mass media no ho reflexin . Capitol apart caldria analitzar les obediències de determinats mitjans a determinades candidatures oficialistes(ERC Futur i Gent2014), ja que hi ha partits que els convé que continuiin els mateixos factors que la militància no oblida.
Guanyi qui guanyi, el 8 de juny caldrà treballar en fer de nou hegemònica aquesta nostra esquerra, recuperar el valor republicà, davant de partits monàrquics com PSC-PSOE, que constaten inutilitat dels seus 25 diputats i espanyolistes( només cal veure els guerra, Gonzalez,De la Vega,etc que opinen sobre incompliment del finançament recollit a l´estatut retallat) i forçar-los en seves contradiccions ical ser desacomplexadament independentista davant regionalisme català de dretes, per sumar més gent diversa a la majoria social sobiranista.
Però ens cal posar un full de ruta per eines que no podem esperar més, vertebrar el sindicalisme nacional, defugint aventures fracassades amb l´espanyolisme sindical de cúpules de CCOO-UGT, que per activa o per passiva accepten que les direccions estatals, neguin, seguretat social catalana, neguin el traspàs de la Inspecció de Treball, traspàs de les politiques passives(atur, prestacions,etc), FOGASA, etc.
Per accelerar caldrà coordinar els treballadors/es sindicalistes sobiranistes per accelerar procés sobiranista davant colapse del sistema amb negatives del TC i el finançament que ens situa en cojuntura favorable la ruptura democràtica a un marc social i nacional sobirà. Des de Sindicalistes per la sobirania ja hem començat a teixir complicitats.
Tot plegat les esmenes que presentem des d´Esquerra Independentista simbolitzen aquest consens intern necessari i que les presentarà EI, però seran patrimoni de tota la militància, perquevolem el millor per Esquerra Republicana i pel país, no perquè quedi un document arraconat a un arxiu, sinó per aplicar-lo en la nova direcció d´Esquerra Republicana a partir de l´elecció dels nostres candidats, Jaume Renyer a la Presidència i Uriel bertran a la secretaria General, que a diferència d´altres que pensen en criteris de Presidència de la Generalitat del 2010, a EI, pense en com reconstruir el vell i nou partit del Segle XXI, Esquerra republicana a partir del 14 de juny.

- ESMENES ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Ens cal un procés unitari del sindicalisme autodeterminista amb el que ens ve, per convocar VAGA GENERAL a Catalunya

Ara que el debat sobre el sindicalisme nacional s´ha començat a obrir a nivell generalista. Els pactes de la Moncloa, pacte de Toledo, Reformes laborals estatals, o darrer episodi de subordinació estatal, la negativa al traspàs inclús de l´Inspecció de Treball aprovat a l´estatut retallat amb col.laboració de la dreta regionalista catalana i el suposat progresisme espanyolista, amb benedicció per part cúpules de l´espanyolisme sindical de CCOO-UGT, episodis que generen desprestigi sindicats, o la negativa de participar a la manifestació de l´1 de desembre , la reflexió de Tribuna Catalana i l´article que vam signar des de la pluralitat sindical a El punt obren el debat a dins i a fora d´Esquerra Republicana sobre la necesitat imperiosa en el procés d´alliberament nacional i social i l´articulació urgent del sindicalisme nacional. I el debat acaba de començar, i l´afiliació de cadascú pot condicionar a un procés que no té via de retorn. No podem esperar més.
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..

Les ‘capelletes’ d’Esquerra

No hi ha res pitjor en una colla d’amics o en un club o en qualsevol organització que quan es fan capelletes, és a dir, quan es comencen a reunir-se un petit grupet de manera més o menys amagada dels altres. És el principi de la fi de l’harmonia i del bon funcionament del grup.

Normalment aquestes capelletes són promogudes per un individu amb certs dots de lideratge però no prou valent per enfrontant-se directament a tot el grup.

Moltes vegades, aquestes capelletes mai no actuen de cara, sinó que es dediquen a conspirar.

Quan he llegit el document filtrat a l’Avui de Joan Puigcercós amb el nom Apunts de campanya, he pensat: renoi!, ara sí que ho tenim clar; si guanya mai no podrem recuperar la confiança dels nostres ciutadans.

Des de fa temps, potser des del primer dia que en Colom va marxar, a ERC es van començar a formar les capelletes d’en Puigcercós i d’en Carod. Al principi n’hi havia molts que no eren de cap capelleta, només pensaven en el partit; però a poc a poc, amb la dinàmica típica d’intercanvis de favors, els militants actius que volien fer carrera es van haver d’alinear en alguna de les capelletes o bé quedar-se fora de poder presentar-se en cap llista, ja sigui de col·locació o electoral, independentment de la seva vàlua.

Lògicament, en el moment que ERC va tocar poder, aquesta dinàmica va accentuar la competitivitat entre les dues capelletes per veure qui podia aconseguir millors tractes amb els seus fidels. En tenim molts exemples, però un dels darrers ha estat el cas de l’Elisenda Paluzie, que malgrat la seva competència en economia i l’esmena aprovada en la Conferència nacional de l’octubre d’incorporar membres de les entitats sobiranistes a les llistes electorals, va ser boicotejada per ser nova i no formar part de cap capelleta.

Tota aquesta competència entre les capelletes ha arribat ara al punt àlgid; ara, en aquest procés congressual, cadascuna de les capelletes sap que si perd, tot l’entramat de favors i contrafavors s’anirà en orris. Per això, segons diuen ells mateixos, hi pot haver moltes represàlies entre tota aquesta xarxa d’amiguisme i clientelisme. La candidatura Benach-Niubò, que com a membres de l’executiva deuen conèixer molt aquesta manera de gestionar el partit, per això, segons diuen, només presentarà les mínimes necessàries i han demanat que és cremin les signatures perquè no hagi cap possibilitat de fer “llistes negres”!.

La batalla entre ells és a mort.

El document Apunts de campanya del diari Avui no ho explica tot, només hi surten quatre detalls, però per mi, el més obscè tal com en Joan Carretero ho ha qualificat, és que en Puigcercós no dubta a voler fer fora la Maria Llansana no perquè no sigui bona en la seva feina, sinó perquè va donar suport al Carod! En Puigcercós ens està dient que el que importa no és la capacitat i l’experiència de la persona elegida per a un càrrec; només cal que sigui fidel a ell.

Encara més, també diu en Joan Puigcercós que la campanya que han fet en les darreres eleccions ha estat molt dolenta, diu que ha estat “marciana”, però renoi, Puigcercós!, que el cap de llista era en Joan Ridao, el que ara és presenta juntament amb tu com a secretari general!

¿Ens estàs dient que en Joan Ridao ha fet una campanya tan pèssima que ens ha fet perdre 360.000 vots?

¿O vols dir amb això que en Joan Riado no té cap culpa de la campanya tan “marciana” que varen fer?

Aleshores, ¿qui en té la culpa? En Vendrell? Si és així, ¿què podem esperar d’un secretari general que és tan poc competent per no adonar-se de la “marciana” campanya que li estaven fent per a ell?

Però retornant al tema de la fidelitat abans de la competència, ¿com és que a en Vendrell, com a responsable final de les tres darreres campanyes electorals en què ERC ha perdut el 60% dels vots, no l’han fet dimitir? ¿No serà que, com els he sentit a dir a ells mateixos, són uns soldats d’en Puigcercós?

La veritat, no sé com podrem sortir d’aquesta situació. Tenim un partit on l’executiva està enfrontada per capelletes amb soldats disposats a morir matant pel seu líder, i mentrestant els militants ens mirem astorats com es pot dilapidar tan ràpidament tot el que hem guanyat en els darrers 10 anys.

Si no renovem ERC ara mateix amb la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, serà molt difícil que amb en Puigcercós-Ridao o en Benach-Niubò puguem tornar a convèncer els 350.000 votants que ens varen donar la confiança. Si entre ells mateixos ja no se’n tenen!

RENOVEM ERC. ARA PODEM!

Manel Mas, i com els diputats del PSC es transformen amb simples marietes del PSOE

“Manel Mas i en el seu moment Joan Ferran amenacen els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio” En el seu dia ja vaig demanar la dimissió del segon, ara hi afegeixo modestament, la dimissió del primer”

Alcalde de Mataró (1983-2004), President de la FMC, i diputat des de la passada legislatura a Madrid. Vaig compartir amb ell moments a la Comissió d’economia i hisenda i vaig poder comprovar el trist paper d’una persona que anar a Madrid la convertit amb un nacionalista espanyol més. Manel Mas s’ha tingut que guanyar repetir de diputat, transformant-se cada dia, com més nacionalista millor, espanyol és clar.

El seu paper a la comissió era el de rebatre totes les propostes que venien dels grups parlamentaris catalans (és el destí habitual dels diputats catalans, encara és recorda a Madrid, el lamentable paper del diputat Jordi Pedret oposant-se a la seva companya sentimental i diputada al Parlament de Catalunya Lídia Santos a la tribuna del Congrés i després ridiculitzant d’una manera masclista a la seva companya “avui me la repassaré dues vegades”) i fer-ho de la manera més barroera possible, fins i tot negant el dèficit fiscal de Catalunya i malparlant dels diputats que defensàvem amb fermesa els interessos del nostre País.

Aquest és un exemple clar de la manera en que s’utilitzen els vots el PSC a Madrid, en Manel és un líder nat en aquest aspecte, mesos enrera ja va demanar la privatització de TV3 (que vagi a parar a bon preu a mans amigues), ell va defensar les crítiques de l’altre fenomen del PSC/PSOE, el Joan Ferran i la seva acusació cap a la televisió publica catalana (crosta nacionalista).

Manel Mas fa mèrits per formar part de la terna de la crosta espanyolista del PSC, (Zaragoza, Ferran i ell mateix) saben que facin el facin no hi perdent mai, sempre estant tocats per la sort de tenir mitjans amics, ells poden insultar, escridassar i amenaçar.

Ferran: acusa a ERC de comportament immadur, Zaragoza: considera una bajanada el 2014, i afirma que malgrat ERC i IC el Quart Cinturó s’està fent,.....

Article a El Punt: L´esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):

La ponència política del Congrés d´ERC té un tuf de centre-dreta neoliberal

Avui he tingut temps de llegir la ponència política d´ERC que ha d´ésser el full de ruta pels propers 4 anys, que haurà de marcar el camí de la futura nova direcció d´Esquerra Republicana.
I en ella que es f referència al Barometre d´Opinió del CEO per argumentar el gradualisme naif de permanència al govern, on els nostres electors esperen d´un partit que es és d´esquerres , republicà i independentista en la seva praxi en les institucions on es present, sigui coherent, l´actul direcció reitera en la bunqueritzar-se en les institucions, subordiant el partit a les exigències del govern, causa de l´abandó de la meitat del nostre electorat, que esperava que fossim coherents i que el poder no ens faria canviar, almenys als representants d´ERC que hi treballen.
Mirant el propi baròmetre hi ha dades interessants que amb ponència on es parla en termes capitalistes(competitivitat,capital,mercats,meritocràcia...), enlloc de justícia social,solidaritat, ajuda mútua propi d´un partit d´esquerres, i a sobre més enllà de posar que cal deixar de dependre del "mercat espanyol", ens oblidem de la societat i les seves preocupacions reals, apart d´algunes pinzellades.
Qüestions,que no es tenen en compte,i NO S´ABORDEN RESPOSTES SOCIOECONÒMIQUES ( tornarem a fer politiques neoliberals de rebaixes d´impostos?) que recull el CEO, com a preocupacions PRINCIPALS(pag.95/96 Barometre del CEO MES GENER 2008,PENJAT A GENCAT,ECONOMIA):
-Immigració: preocupa en context de desacceleració,i que s´ha de donar resposta a gent que ha vingut a treballar amb drets i deures entre nosaltres,en ponència,no es parla de plenes competències reconegudes a l´estafatut i que Ministre Corbacho hauria de transferir, com exigència.
-ATUR- Marc català de relacins laborals (s´esmenta en genèric però s´obvia que suposa i cal exigir, per exemple desplegament ,legislació i dotació economica que doni horitzó social als 3.405.000 treballadors/es catalans i de la resta dels Països catalans amb instauració d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la seguretat social unionista espanyola i que doni un salt a l´ofeg de les classes populars i ens posi a nivells de països nòrdics a treballadors/es a compte d´altri i pròpia, així com a pensionistes, pel dinamisme de l´economia catalana i la transferència de politiques actives i passives QUE DONI UN GIR AL 31% DE PRECARIS CATALANS/ES, PRINCIPALMENT JOVES). No es fàcil, i això és un acte de justícia, que si ni en fem esment, globalment ho podem afrontar exercint en àmbit sociolaboral el dret de decidir.
- TRANSPORT PÚBLIC: El dèficit inversor va lligat al nou sistema de finançament. No s´esmenta que farem quan ens diguin com excusa de crisi econòmica per negar finançament i perpetuar espoli fiscal i que faci que 4 comarques catalanes, entre elles el Berguedà a ple segle XXI no tinguem ferrocarril i tinguem 10 municipis sense alternativa al transport privat, per exemple. De nou no tenim dret de decidir en tema fonamental, però si en resposta a l´estat espanyol amb criteris nacionals.

-INFLACIÓ,PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU,VIDA CARA,PREU CARBURANTS:
Un cop més els preus desbocats, el tribunal de la competència absent perquè en aquest tema tampoc tenim el dret de decidir i l´estat obvia que 3 empreses controlen el 60% de les compres a fabricants i distribució(carrefour,mercadona,Eroski) i amb tot el que podria comportar de puja de preus, si presumptament es posesin d´acord.i que no tenim eines de control efectives, més enllà de gestió de denúncies de consumidors particulars. En cal eines vàlides i globals,sinó només ens queda exercir el dret de decidir.

BAIX NIVELL SALARIAL: Lligat a anterior, convenis catalans propis, IPC Català i fixar index de refèrència, bastir el marc català de relacions laborals com exigència de futurs acords de govern faria entenedor la cojunció dels problemes de la majoria social de les classes populars amb discurs d´ERC, MENTRE LES CÚPULES DELS SINDICATS MAJORITARIS, LA PATRONAL I EL GOVERN CATALÀ NO HAN DESPLEGAT NI UN SOL CONVENI CATALÀ PROPI ELS DARRERS ANYS. I qui ho patim som els treballadors/es d´aquest país.

Pag 103,BAROMETRE CEO GENER 2008. En la resposta sobre la satisfacció amb la notra democràcia, de 2000 respostes, 752 poc satisfets i 166 estant gens satisfets, més d´un 45% veuen dèficits democràtics, i la societat catalana està avançant cap a un desprestigi de l´actual marc legal, que provoca desprestigi de la classe politica en general(1366 de 2000 responen que els politics només busquen el seu propi benefici), aguditza l´abstenció i que tenim la base social per fer el gran salt cap a la ruptura democràtica amb l´estat,i caldria que ponència ho recollís, enlloc d´esgarrapar uns milers de vots a d´altres partits de l´estatuts quo per justificar la pèrdua de perfil politic.
La manca d´autocritica, a part d´alguna referència en indefinició del no a l´estafatut, suposa un enrocament de posicions, enlloc de reconèixer la fi de l´autonomisme i enlloc de fer referència al dret de decidir només, posar-hi les pautes per exercir-lo i condicionar els governs e torn en futures compteses electorals. La coherència passa també en exigir el compliiment de l´estatut del 30 de setembre en qualsevol retallada estatutària, pas previ de tirar endavant un referendum d´autodeterminació, si voloem ser creibles davant els ja més d´un 20% de catalans independentistes que així ho manifesten i que molts d´altres quan el procés el vegin que va seriosament s´hi afegiran.
Una ponència política no pot ser un simposi de la conselleria d´innovació només, i que destili un tuf neoliberal , que ens posa a les antipodes del vot jove independentista que està per posar fil a l´agulla al dret de decidir.Cal que la ponència reculli les reflexions anteriors i sigui assumit per a tohom si volem fer un gir en positiu, amb uns 10000 militants que majoritàriament volen politiques d´esquerres i coherència nacional, per així tornar a ilusionar a la bona gent d´aquest país.

Esquerra: “Ells mateixos es marquen sols”

Hi havia un jugador de futbol, crec que del Valladolid, que era molt bo driblant; tant, que moltes vegades en feia més del compte i perdia la pilota. Recordo que un dia el Dream Team del Barça havia de jugar contra el Valladolid i els periodistes en la roda de premsa prèvia al partit varen preguntar a Johan Cruyff si posaria un defensa específic per marcar el perillós jugador, en Johan va contestar: “No, perquè a aquests jugadors no cal marcar-los ja que es marquen sols.”

A dins d'Esquerra en aquests moments tenim una executiva que són tan bons driblant les responsabilitats de governar que moltes vegades ells mateixos es perden i no saben si són al govern o a l'oposició.

Gràcies a la nefasta política que està duent a terme l’executiva encapçalada per en Josep-Lluís Carod-Rovira i per en Joan Puigcercós, Esquerra Republicana de Catalunya no necessita que l’oposició els critiqui especialment, només cal esperar esdeveniments i ells mateixos es desqualifiquen.

Però si no n’hi havia prou amb això, les dues candidatures oficialistes que són coresponsables de l’actual situació i que continuen dient que ja els esta bé, han començat a tirar-se els draps bruts sobre la transparència i les finances del partit. Jo si fos en Joan Carretero faria el mateix que en Johan Cruyff va fer amb el jugador del Valladolid; els donaria camp per córrer, perquè ells mateixos es marcaran sols.

Ja he parlat molt sobre la manca de credibilitat que els actuals dirigents del meu partit em mereixen amb les seves contradictòries actuacions del que han dit quan eren a l’oposició i el que han fet sent al govern; recordo que fins i tot vaig intentar cercar una equivalència amb el món animal amb l’article Mimetisme de comportaments abans odiats i criticats, un exemple a no seguir per a ERC.

Com també he parlat en l’article Ni entrenant-se ho podrien fer pitjor de la frivolitat de les proclames independentistes en calçotades que no han dubtat de fer per tacticismes de pa sucat amb oli, però sobretot amb l’article ¿Potser fa falta que s'enfonsi la Sagrada Família perquè reaccionem? exposo la meva incredibilitat per la manca de competència política de l'actual direcció d'ERC que han demostrat des que l'Estatut fou aprovat per al Parlament català fins ara.

Sembla mentida quin nivell polític tan pobre, i sobretot amb tan poca intel·ligència, poden mostrar-nos aquestes persones. Entenc que estiguin nerviosos, molts veuen perillar el seu lloc de treball, la seva casa i potser alguns la seva raó de ser. Com vaig dir en l’article El polític ‘xusquero’, hi ha professionals de la política des que varen fer la primera comunió i la política ha estat tot en la seva vida. Però, renoi, podrien pensar-ho una mica abans de donar-nos aquests espectacles...

Si els membres de l'executiva d'Esquerra entre ells s'envien acusacions de malversacions de diners, què hem d'esperar els que en som fora?. ¿Ens hem de creure que les finances del partit estan realment sanejades tal com diuen, si fonts dels responsables de la gestió financera del partit diuen que una federació té un forat de 130.000 €? (més de 21 milions de les antigues pessetes!). Perquè pel que jo ser, les finances d'Esquerra fan referència a les finances de totes les federacions i no només a la seu central del carrer Calàbria?

Però si totes aquestes acusacions no són certes, aleshores perquè no dimiteix el qui ho ha dit públicament?. ¿Com és que en aquest darrer Consell Nacional no ha passat res quan s’ha presentat l’estat de comptes del partit?, ¿que ha votat en Niubò o en Vendrell?

Dins d'Esquerra fa temps que els militants pensen que els mitjans de comunicació no són gaire "amics" d'Esquerra, fins i tot n'hi ha alguns que diuen que els surt gratis atacar-nos, però jo em pregunto: no serà que realment és així perquè aquesta executiva els està donant tots els arguments possibles, i a més a més gratuïtament?

Com diria en Johan Cruyff, a les candidatures oficialistes de Gent d'Esquerra del Puigcercós-Ridao i ERC Futur del Benach-Niubò no cal que Joan Carretero i Rut Carandell els dediquin temps, ja que ells mateixos es marcaran els gols.

Per cert algú se’n recorda del nom d’aquell jugador?

RENOVEM ERC PER RELLANÇAR-LA. ARA PODEM!
Jo estic per la candidatura de Joan Carretero i Rut Carandell

Salut i Independència

ERC ha de complir el Compromís de l´Ebre i no menystenir el territori, com ens passa al Berguedà

Amb un tema tant sensible com l´aigua,cal recordar el que diu el compromís per l´Ebre, signat en el seu dia per ERC i que ara se´ndesmarquen els monàrquics(Chacón visualitza l´espanyolisme del "Talante ZP" amb el que qualsevol espanyol més frueixen, fent que una catalana defensi les essències patries imperials i la monarquia que foulegitimida el 1969 per Franco,dient "viva España y viva el Rey", molt aclaridor pels 1.688.532 fins ara votants del PSC, que li va atorgar 25 diputats, encapçalats per Carme Chacón, quan abans callava de la bombolla immobiliària) del PSC-PSOE i ICV-EUiA, entenent que l´error és de planificació, ja que la necesitat és de 40 hm3 d´aigua de boca, la dessaladora estarà acabada l´abril del 2009, si no plogués gens, faria falta cobrir aquest periode, solucionant-se amb el transport marítim d´aigua.
La submissió d´actual cúpula d´ERC als postulats del PSC, ordenats pel PSOE transvasista, crea un precedent greu amb un tema sensible. I a sobre pagant amb recursos de l´´ Estatut amb l´esmena adiccional tercera del deute reconegut. I ja hi haurà canonada i precedent perquè altres territoris en reclamin igualment, amb possibles usos especulatius i no de boca.
I ho dic des d´una comarca com el Berguedà, que s´ha utilitzat com a cortina amb el transvasament del Segre, que qui hi passa veu l´infim cabal, per acabar pactant la veritable prioritat,l´Ebre. De no ésser així, el subsòl de les mines del Berguedà tenen un riu subterrani que parlant amb ex-miners de carbó , quan funcionaven les mines, per no inundar-se els pous, feia falta 5 motors de 500 cavalls funcionant a tothora per drenar l´aigua i no inundar-se galeries. I l´ACA, no hi inverteix , dient que és massa mineralitzada, això si, dessaladores amb cost energètic elevat, si s´inverteix, quan el consistori que té la clau d´entrada a la mina, no ha rebut cap petició per fer exploració, havent voluntaris per fer inspecció i tot, si el que es volia era solucionar abastament d´aigua ràpid, i fer-la arribar al Llobregat a través d´embassament de la baells, que ajudaria a eliminar els municipis del Berguedà Est que fins ara, havien d´abastir-se per cubes. I es que la jugada de dur aigua pel Túnel del Cadí, és una escenificació de xuclar el territori per dur-lo a la metropoli, i no utilitzant aquest túnel de servei, per exemple, per enllaçar ferroviàriament Puigcerdà amb Manresa i tenir una alternativa al transport col.lectiu, retornant el tren al Berguedà, de les poques comarques que no en té.
El territori se´l tracta com espai de pas per servir a la metropoli i els que hi viuen i tenen poder social i econòmic i demogràfic per demanar-ho. I una comarca com el Berguedà amb 38.000 habitants, amb 10 pobles sense transport públic se´ls en refot. I això tard o d´hora es paga socialment i per descomptat electoralment. I sinó com és que l anunciat poligon comarcal d´Olvan faci 4 anys parat en tràmits, mentre d´altres de comarques veïnes s´agilitzen en qüestió de mesos?
Tant al Berguedà, com a l´Ebre, de no rectificar passaran factura interna i externa, amb la sensació creixent entre la gent del territori.
I en quan a ERC i per descomptat la militància , pel capteniment d´actual direcció d´un nucli dur aliè al territori, i subordinada a immediatesa metropolitana, sense pensar en conseqüències amb mig i llarg termini socials i electorals, desoint el clamor dels alcaldes del territori d´Esquerra que ens recorden el seu posicionament , o consultant els blocaires d´Esquerra Republicana de les comarques ebrenques enllaçats a Xarxa Republicana, només queda que el territori es vagi solidaritzant des de la distància, i que els blocaires en fem difusió i provocar un gir en aquest i d´altres temes claus pel país amb l´elecció de nous dirigents i futura direcció. Hi podem trobar en els blocs ebrencs, aquest manifest d´alcaldes de l´Ebre d´Esquerra Republicana:

manifest presentat pels alcaldes ebrencs
ALCALDES AMB EL COMPROMÍS PER L’EBRE
MANIFEST
Els alcaldes i alcaldesses d’Esquerra, davant l’amenaça que suposa fer un
transvasament del Segre, propi de la vella cultura de l’aigua, i que afectaria
greument tant la qualitat com la quantitat de les aigües necessàries per
mantenir el bon estat del tram final del riu i el Delta, els alcaldes d’Esquerra,
coherents amb la nostra actuació i la del nostre partit, i per responsabilitat
davant els nostres ciutadans, volem manifestar que:
• Ens mantindrem fidels a la defensa del riu i als principis de la nova
cultura de l’aigua, motiu pel qual ens oposem a qualsevol transvasament
i interconnexió de xarxes.
• Ens reafirmem en la signatura del Compromís per l’Ebre i donem suport
a la Plataforma per la Defensa de l’Ebre en la seva lluita per aturar els
transvasaments.
• Demanem que el Govern de la Generalitat impulsi un Pacte Nacional de
l’Aigua amb totes les institucions i els agents socials fonamentat en els
principis de la nova cultura de l’aigua. Així mateix, demanem l'impuls
decidit de mesures urgents fonamentades en l'eficiència i la reutilizació
dels recursos hídrics.
• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya per la manca de planificació i per l’ocultació
d’informació i transparència, com també per la manca de diàleg i
consens amb el territori ebrenc.
• Recordem que les Terres de l'Ebre han estat i són solidàries amb la
resta del país, tal com demostra l'aportació de recursos hídrics
i energètics, per la qual cosa rebutgem qualsevol política o actuació que
intenti o provoqui l'enfrontament entre territoris.
I perquè així consti, signem aquest manifest a les Terres de l’Ebre, el dia 7
d’abril de 2008
Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre; Paco Gas, alcalde de Roquetes; Jordi Monclús, alcalde de Benifallet; Dani Andreu, alcalde de l’Aldea; Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar; Lluís Fernàndez, alcalde de Freginals; Lluís Millan, alcalde d’Ulldecona; Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet; Pere Muñoz, alcalde de Flix; Toni Borrell, alcalde de Miravet; Joan Josep Duran, alcalde de Móra d’Ebre; Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera; Sebastià Frixach, alcalde de Corbera d’Ebre; Carme Pelejà, alcaldessa de la Fatarella; Ferran Cid, proper alcalde del Perelló; Lino Bertran, proper alcalde de Xerta; Ester Martí, propera alcaldessa de la Galera; Francesc Fidel, proper alcalde de Bot.

Sindicalistes x la sobirania:Aquí es pot viure millor? dret al treball, dret a la sobirania

Benvolguda, benvolgut

El proper dijous dia 24 d'abril, dins el marc del actes de commemoració del 1r de maig al nostre país, Sindicalistes x la Sobirania organitza una conferència-debat sota el títol:

Aquí es pot viure millor?
dret al treball, dret a la sobirania

amb la participació de les economistes:

Muriel Casals i Elisenda Paluzié.

L'acte serà moderat i presentat per Mònica Sabata a:


DIJOUS 24 D'ABRIL DE 2008
A LES 19:00 H DEL VESPRE
AL CIEMEN, Rocafort 242 bis
BARCELONA

t'agraïm que en facis la màxima difusió tot esperant la teva assistència.

Ben cordialment,

Sindicalistes x la Sobirania

Unió Europea: injusta, militarista, antidemocràtica i insostenible ens interesa a l´independentisme?

La UE, per a què?, per a qui?

Sovint des de l´independentisme s´ha irat la Unió Europea com a sortida dels anhels de llibertats col.lectives pel poble català. Res me´s lluny de la realitat, la UE és una europa dels estats al servei de multinacionals, que no entenen de drets, sinó només de mercats i beneficis a costa de retallades salarials i major càrrega de treball, la solució no és delegar en els altres sinó bastir un projecte nacional on l´àmbit socioeconòmic es decideixi a Catalunya, començant pel Marc Català de relacions laborals i no delegant al BCE, que tant efectes negatius causesn a la majoria de la població a través d´un òrgan no democràtic que fixa l´Euribor a milions d´hipotecats d´arreu.
Caldria plantejar des de l´independentisme i a sectors diversos de la societat si una europa que viu allunyada als interessos de la gent, on tothom pot visibilitzar augments de preus des de l´entrada de l´Euro a qui serveix i perquè serveix. A la nostra causa ni social ni nacional com a país, segur que no. Ni el simple gest d´oficialitat del català.
Ara hi ha una campanya especifica per denunciar el darrer Tractat de Lisboa des de la CGT de Catalunya.

I diu així:
Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l'exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.

El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:

Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).

A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.

Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s'obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).

És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S'aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S'augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.

Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l'euro: S'augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l'OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).

Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:

La UE destrueïx l'entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d'asfalt i formigó; l'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d'efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.

La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l'atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se'ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.

Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d'un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d'assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.

La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.

La UE té un caràcter creixentment militarista a l'aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia...), s'està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d'intervenció exterior, i s'ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos

Confederació General del Treball (CGT)
Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l'atur, la precarietat i l'exclusió social
Ecologistes en Acció
Mes informació de la campanya clicant aquí

ERC tria entre projecte politic d´alliberament social i nacional o acceptar sotmetre´s al pragmatisme del sistema

El debat és obert i certament com mai , el debat intern a ERC esdevé transparent de cara a la societat. Ja vaig comentar anteriorment que no s ha de caure en error de debatre persones , per molt que la premsa hi insisteixi, i alguna candidatura també. Estem assistint a un debat que encara no és del tot enfocat en el que la base de la militància desitjaria saber de les diverses corrents, i que la gent del carrer també percep. S´ha instal·lat que l´actual cúpula d´ERC ja no té aquella frescura que ilusionava a l´independentisme, després d´un model personalista i que va descriminalitzar la paraula independència en l´època Colom, es va entrar en etapa on el discurs social bastia l´independentisme i situava ERC en l´alternativa davant dels dos partits hegemònics, PSC-PSOE i CIU.
I no cal fer gaire memòria per arribar a la situació actual, on l´independentisme, es digui el que es digui des de la premsa generalista del sistema, no para de créixer, reconeixent-se ésser aquells que així ho conisderen fins a un 31% de la societat. Per tant, si l´independentisme és cada cop més hegemònic, en especial entre les classes populars, i no com alguns encara es pensen, al Circle d´Economia o a la llotja del Liceu, hi ha un decalaix monstruós, que porta que l´independentista està d´alguna manera o altra desencisat o desenganyat amb l´opció politica independentista que resoldria els seus problemes socials, laborals, econòmics com a administració pública per dèficits fiscals no podem donar a la societat i com a país.
Per tant, com és el cas de les darreres eleccions estatals, s´han quedat a casa, o han fet vot de càstig votant opcions minoritàries, en blanc o la gran majoria com diu algun estudi sociològic, els independentistes catalans són abstencionistes.
I aquí passa la clau de volta de les possible precandidatures d´ERC. Tenim dos candidatures de continuisme legitimes, com els carodians amb el tàndem Benach-Niubó, que aglutinarien a priori la gent que està en l´àmbit institucional i que vol continuar el peix al cove, malgrat eslogan del 2014, que no és creible, quan hi voten en contra en les esmenes en aquest sentit, en la darrera conferència nacional d´ERC davant militància, almenys. Per tant gestionar el dia a dia, sense qüesitonar la fermesa nacional dins el govern d´entesa, cosa que feliçment satisfà quie creu haver integrat ERC al sistema. El sector Puigcercós, que jo reformulo i en dic pel seu nom, el sector Vendrell, ànima amb Pep Vall, d´aquest sector, i ves a saber els peatges que amb això deu haver hagut de pagar el seu propi lider, Joan Puigcercós, que com és d´esperar usaran el pes de 140 alliberats territorials, en recollida de firmes, i sinó al temps, quan algú hauria de recordar que són alliberats d´ERC, per molt que les nòmines les firmin Xavier Vendrell, com a Secretari d´organització. I per sort, hi ha alliberats, que són conscients que en un partit assembleari i democràtic com el nostre tothom té llibertat d´expressió, tot i que no sempre s´exerceixi, per si de cas, i és l´error copiar els mals vicis de partits com CIU-PSC/PSOE-PP que tenen molt interioritzat la jerarquies internes i les dependències que això suposa. Té un pes destacable dins el partit, però el seu paper de sector aparell, amb infinitat d´històries a seccions locals i comarcals no afins, han cremat moltes naus, que els pot passar factura. Tenen com a valor com la majoria de militància valer-se d´esquerres, i conèixer militància, tot i que Joan Puigcercós hagi donat des de l´estada a Madrid amb trobades amb entorns propers al poder econòmic, a voltes, fent declaracions neoliberals lloant virtuds del lliure mercat o la rebaixa d´impostos, allunyats als postulats d´esquerres, i com Carod que creu en virtuts de l´economia de mercat, i com menys estat millor com va dir. I no oblidem a més que ambdós accepten les recomanacions que els va fer José Montilla, que ERC havia d´eliminar la seva ànima llibertària, ser un partit assembleari, i que gràcies a la militància de base, l´intent dels dos al Congrés de Lleida, no va reeixir. Per cert, el militant que va fer esmena per defensar tema assembleari, ara treballa a Vicepresidència a les ordres de Carod, pel que em consta. Veurem si els sectors continuistes que interioritzen el sistema, apadrinen en ponència politica del Congrés, nou intent d´eliminar que un militant , un vot, l´RH d´ERC, l´assemblearisme.
I queden dos sectors que volen articular un gir a ERC. Per un cantó, Reagrupament, que té un suport cada cop més important a comarques, dolgudes del control de l´executiva del partit, amb gent que hi porta molts anys, igual com passa al PSC-PSOE enrocat majoritariament per gent del Baix Llobregat, que fa que Rcat agafi pes al territori, però que els elogis des de sectors convergents no els fan un gran favor, i darrerament se sent dir que les critiques al patriotisme social de Carretero, destilen un tarannà més proper al centre-dreta que a l´esquerra, tot i tenir un discurs trencador desacomplexat amb el màxim rival politic, el PSC-PSOE. Defensen una assemblea anual de militància, cosa que no va succeir amb el segon govern d´entesa i defensen l assemblearisme, denunciant el desastre del govern tripartit i que espanta a sectors esquerrans del partit, i que l´oblit inicial de l´àmbit dels Països Catalans ha neguitejat a balears i País Valencià, i probablement volen dur als tribunals, per exemple el reglament del consell nacional pel Congrés, que contravé cap mínim d´avals a candidatures com diuen estatuts.
I per últim , queda Esquerra Independentista, que lideren una persona que hi he treballat uns quants anys en el seu moment a l´executiva de les JERC nacional i que em mereix la seva confiança, com és l´Uriel Bertran, que crec que serà la gran revelació si aconsegueix Esquerra Independentista recollir les 500 firmes úniques que obliga als sectors que vulguin presentar candidatures a President i Secretari General. Crec que la seva capacitat de treball i la seva joventut, són un valor, que es demostra amb gestos com obrir ERC a gent preparada com l Elisenda Paluzie i l´Hector López Bofill, posar el full de ruta avanç dels personalismes , és l´esperança per donar un gir a ERC, i l´únic que les condicions pel 2010, seran acceptar el dret de decidir, amb concert econòmic i llei de referèndums, i si no accepten la resta de forces, no ens ha de fer por anar a l´oposició, a diferència d´altres corrents, i que ara, poc a poc "copien" argumentari per no perdre suport intern. Coherència politica i ilusió.
La meva aposta per aquests motius, sens dubte és Esquerra Independentista. I de molts més que els més de 500 adherits que ara ja hi han donat suport i s´aniran sumant a terriotori fent pinya en aquest nou pal de paller que vulguin un canvi tranquil però real, una renovació amb il·lusió i una aposta de futur que ens ajudi a que l´esquerra independentista vagi per la via directa de la majoria social, sense dependències de cotxes oficials, ni de controls orgànics i que apostin per direcció col·legiada multilideratge, perquè encara que alguns ho hagin oblidat ERC pesi a qui li pesi, és l´eina politica parlamentària més potent per l´alliberament social i nacional d´aquest país, i els seus dirigents, no haurien d´haver-ho oblidat, i molts militants això ho tindran molt en compte, qui té més credibilitat per dur a terme aquest projecte polític social i nacional.
En definitiva, surti qui surti guanyador, que tingui mà estesa, i que les classes populars, i el conjunt del país, s´ilusionin de nou i fer com a la república que ERC la força hegemònica que ens porti a les llibertats socials i nacionals, perquè el procés és en marxa, només falta les persones disposades a fer el sacrifici i la determinació per encarrilar aquest procés. I no ha de fer res que la gent es vagi posicionant, perquè a diferència d´altres partits on qui és disident de linia orgànica oficial, se l´aparta, el nostre, tots decidim i tots exercim la nostra llibertat d´opinió i d´elecció, un exemple a seguir que dóna transparència a la societat a la que ens dirigim i dinifica i aproxima la política, en moments on el desprestigi és generalitzat i que el model assembleari nostre, posa molt nerviosos a CIU-PSC/PSOE ara que aviat tenen també els processos congressuals aviat. Els partits s´han d´obrir a la societat, o la societat més tard o me´s d´hora els girarà l´esquena.I l´abstenció creixent és un simptoma evident.

Una tria que ens afebleix, o una oportunitat per enfortir?

El llibre Les identitats que maten, de l’autor Maalouf, Amin, ens parla que les persones que es veuen obligades a prendre partit per només una identitat de les que tenen a causa dels seus orígens familiars, acostumen a tenir seriosos problemes que poden portar cap a un odi irracional vers les indentitats que han repudiat. També ens diu que si adjuntem a aquesta única tria d’indentitat un component religiós o ideològic, tenim un còctel explosiu que pot dotar l’individu d’una coartada moral per cometre els pitjors crims als seus excompanys de la indentitat repudiada.

Fent una analogia amb el títol del llibre d’Amin Maalouf, crec que els militants d’Esquerra Republicana de Catalunya ens trobem en una situació similar: l’obligació de triar entre diversos corrents per liderar el nostre partit pot comportar situacions d’enfrontament personals amb els altres corrents que no hem triat. I això encara pot ser més greu quan s’intenta barrejar components ideològics.

Per no caure en la situació descrita en el llibre “Les identitats que maten”, faig una crida a tots els militants i sobretot als màxims representants de cadascun dels corrents que actualment hi ha al partit perquè no caiguin en el parany que només hi pot haver un vencedor i tot els altres són els vençuts; no deixem que la tria que hem de fer en aquest congrés d’ERC ens afebleixi.

A Esquerra Republicana de Catalunya tenim una pluralitat d’opinions però no oblidem que tots els militants hem promès acatar el que diuen els estatuts d’ERC i que estem plenament d’acord amb la declaració ideològica d’ERC.

Tots els militants dels corrents de Reagrupament.Cat o d’Esquerra Independentista o del sector del Carod o els que estan amb Puigcercós tenim la mateixa ideologia i creiem en la declaració ideològica d’ERC.

Ideològicament, ningú no pot posar en dubte que tots els militants d’ERC som d’esquerres, que som republicans i que som independentistes.

Tenim diferències, és clar, però sempre dins del marc ideològic que representen les tres sigles d’ERC.

Un pot ser dins de les esquerres, més socialista que socialdemòcrata, o més liberal que socialdemòcrata, però segur que a ERC no hi ha cap militant que sigui conservador o neoliberal capitalista.

Estic segur que tots els militants d’ERC som republicans i creiem en la igualtat total de drets i deures entre tots els homes, així com la llibertat individual i dels pobles a ser el que ells vulguin ser. Per mi és inversemblant que hi hagi militants d’ERC que creguin en la monarquia i el imperialisme.

Tampoc no em puc imaginar cap militant que no vulgui la independència de Catalunya.

Si hi ha algun militan