dimarts, 24 de maig del 2011

ERC ha començat la remuntada

L'enorme debacle d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals, vista aïlladament des del punt de vista exclusivament municipalista, ha provocat que ningú no s'adonés de la gran remuntada que ha fet el partit respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any passat, cosa que tan sols s'explica perquè en alguns llocs, des dels ajuntaments i les seccions locals, s'ha fet una feina excel·lent capaç de contrarestar la davallada de la marca Esquerra.

Fa mig any, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tan sols 219.173 catalans van votar Esquerra.

Aquesta vegada, han estat 257.564, o sigui 38.391 vots més, que representen una PUJADA del 17% !!!!

I al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, fora de coalicions s'han recollit 13.785 vots més, més gent que no pas la que viu a capitals de comarca com la Seu d'Urgell, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blaqnques, Balaguer, Ripoll, Cervera o Tàrrega.

Sempre es diu que les eleccions a diferents administracions no són comparables, però aquesta vegada és enganyós comparar els vots amb les municipals de fa quatre anys com si en aquests quatre anys no hagués passat res.

La marca Esquerra està cremada,  però ens queden les persones, que són més valuoses, i bastant de poder municipal en ajuntaments petits i mitjans. En els grans, com que es vota la marca, és on ens hem fotut la gran hòstia. Només s'ha resistit -i en alguns casos avançat- a ciutats on s'ha treballat molt i molt bé: Gavà, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Solsona, el Masnou, Montblanc,... I també en molts dels pobles on es vota les persones més que els partits.

Això explica per què, havent perdut 77.364 vots (que és un 23% dels vots de les municipals anteriors), tan sols haguem perdut 197 regidors, un 12% dels regidors.

I si som capaços de fer neteja; centrar el rumb del partit al quadrant que ens pertoca, que és el de l'esquerra independentista, però esquerra; condemnar el segon tripartit i els seus errors; i trobar líders que la gent percebi com a íntegres i honrats, tornarem a progressar.

Quan s'ha pecat, cal confessar o no es pot rebre perdó.

Així que cal un enorme nostra culpa, i com que sembla que ningú no té ganes de fer-lo, el començarem aquí:

  • nostra culpa per la dimissió del conseller en cap de la Generalitat quan l'afer de Perpinyà. Un vicepresident que considera que ha actuat en defensa del país i de la pau no ha de dimitir.
  • nostra culpa per no haver sortit del govern llavors i provocar unes anticipades que haurien donat més de 700.000 vots i més de 35 escons al Parlament.
  • nostra culpa per haver presentat un candidat a Madrid que, malgrat tenir el màxim suport de les urnes, renuncià a l'acta de diputat i mai no hi va anar a reivindicar-se.
  • nostra culpa per ser tan ingenus de pensar que es podia millorar el pacte amb Espanya amb un nou Estatut.
  • nostra culpa per pensar que CiU i PSC defensariern unitàriament l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
  • nostra culpa per haver-nos mantingut al govern quan el PSC i CiU van entrar a la cursa de rebaixes de l'Estatut.
  • nostra culpa per no haver demanat llavors la retirada del text.
  • nostra culpa per haver volgut frustrar els plans de Zapatero de fer president en Mas el 2007, tot fent president en Montilla: calia deixar que fessin la sociovergència i automàticament ERC hauria estat el primer partit de l'oposició i hauria capitalitzat la irritació dels atacs anticatalans, de la sentència de l'Estatut i de la crisi econòmica.
  • nostra culpa per haver escatimat a la militància la ratificació d'aquesta decisió.
  • nostra culpa per haver estat tan ingenus de creure que es podien fer polítiques socials des d'una Generalitat escanyada econòmicament.
  • nostra culpa per haver penjat la bandera on abans no hi era sense dimitir automàticament, tot obrint la porta a les concessions il·limitades, amb l'objectiu de no tornar al Dragon Kan.
  • nostra culpa per haver fet una política cultural i de comunicació absolutament patètica.
  • nostra culpa per la gestió de la presència de TV3 al País Valencià, dels arxius de Salamanca que mai no tornen però cada caixa que arriba es celebra com una enorme victòria, i dels arxius i patrimoni privat que Madrid ha importat a cop de talonari.
  • nostra culpa per no haver sabut capitalitzar els efectes dels anys de més furibund anticatalanisme.
  • nostra culpa per haver defraudat l'esperit assembleari del partit amb tota mena de maniobres a l'ombra.
  • nostra culpa per no haver sabut aprofitar el potencial que tenien els militants del partit, tot repartint càrrecs per amistat o sectarisme, quan sovint disposàvem de gent més vàlida que de vegades ha estat maltractada.
  • nostra culpa per haver-nos comportat sovint igual que la classe política de tota la vida.
  • nostra culpa per no saber aprofitar correctament el potencial dels nous canals de comunicació de masses.
  • nostra culpa per haver fet fora tots els dissidents, fins i tot afirmant que ens deslliuràvem dels freakies, en lloc de vetllar per la pluralitat interna, el debat ordenat, l'acceptació de les raons dels altres i la disponibilitat de diversos punts de vista.
  • nostra culpa per donar la imatge d'un partit, alhora, caòtic i estalinista.
  • nostra culpa per no haver sabut explicar-nos.
  • nostra culpa per haver finançat el grup Cultura 03 tan generosament, quan la resta de la cultura i dels mitjans catalans públics i privats passen tantes estretors.
  • nostra culpa per haver situat en llocs de responsabilitat persones a les quals els van pujar al cap i van tractar l'altra gent, o fins i tot la nostra, amb prepotència i desconsideració.
  • nostra culpa per no haver defensat les nostres decisions, i al nostre president del Parlament quan va ser injustament atacat.
  • nostra culpa per no haver estat capaços d'aconseguir cap avenç real i palpable per la gent en temes com el de la llengua. Tan sols que els productes dels supermercats, els prospectes dels fàrmacs o les pel·lícules dels cinemes s'haguessin catalanitzat una mica més, s'hauria notat molt.
  • nostra culpa per haver cregut que es poden guanyar partits quan jugues en camp contrari i amb els àrbitres comprats.
  • nostra culpa per haver perdut, primer, els votants més emotivament independentistes i, en el darrer any, els que ens votaven per ser sobre tot d'esquerres i, a més, amb consciència nacional. O sigui, els que han anat a votar a les CUP.
  • nostra culpa per haver deixat que tot això passés sense revoltar-nos.


I ara vé la penitència:

  • Tres hòsties electorals seguides, i podem tenir la quarta aviat si no fem un acte penitencial públic i ens redrecem.
  • Retirada de la política per als qui han estat les cares visibles d'aquests anys, malgrat que potser tots ells hagin fet també moltes coses positives i es perdrà un enorme capital humà i polític.
  • Pelegrinatge expiatori per recuperar els bons militants i dirigents que ens han deixat, i també per aproximar-nos humilment a la resta de l'esquerra independentista.
  • Fi de les hostilitats amb la dreta independentista, inclosos els sectors de CiU que no combreguen amb l'espanyolisme de Duran.
  • Defensa dels drets socials i de la necessitat d'una economia transparent, justa i no especulativa.
  • Recerca urgent de gent responsable i íntegra, capaç de tornar a posar en marxa la nau sense cap interès personal. És probable que els primers vagin també a parar a l'aigua.
  • Construcció de les eines necessàries perquè TOTS els militants, i també la resta de ciutadans, puguin sentir-se partícips i responsables del futur d'aquest partit i d'aquest país.

dilluns, 17 de gener del 2011

dilluns, 13 de desembre del 2010

MILLORES A RÀDIO ARRELS

MILLORES A RÀDIO ARRELS

La Generalitat de Catalunya, deutora de 52200 € com havíem anunciat, ens acaba d'abonar una part de les subvencions.
D'ençà que vam donar a conèixer les dificultats financeres de Ràdio Arrels amb l'acomiadament d'un periodista, una cadena de solidaritat insospitada s'ha manifestat: entrevistes en moltíssims mitjans (premsa, ràdios, webs), ajuts econòmics individuals, cartes de suport...
Aquest allau comunicatiu ha donat resultats concrets i esperançadors:

- els serveis de la Generalitat de Catalunya han desbloquejat part dels diners,
- uns ingressos d'auditors i simpatitzants gens negligibles,
- una presa de consciència de l'equip d'Arrels de la seva bona imatge, de l'impacte i de la responsabilitat de la ràdio per la difusió del català a Catalunya Nord.


Volem agrair ben sincerament tots aquells qui han contribuït a resoldre les primeres dificultats de Ràdio Arrels.

AMB O SENSE SUBVENCIONS, L'EQUILIBRI QUEDARÀ FRÀGIL, per tant us invitem a continuar a col·laborar.

Proposem a la societat civil, al mon empresarial i a les institucions un "Pacte de Futur per Ràdio Arrels"
Cadascú, des del seu lloc, pot sumar-se al "pacte":
Fent una aportació econòmica anual o regular,
Associant el seu municipi, la seva empresa o institució a la xarxa d'institucions solidàries amb Ràdio Arrels (subvenció, donatiu, patrocini d'emissió...).

Amb més mitjans, ens comprometem a :

- mantenir l'oferta radiofònica en volum de programació i continguts,
- celebrar el maig i juny del 2011 el trentè aniversari de l'emissora al voltant d'un acte festiu i lúdic conjuntament amb una reflexió sobre el futur de la comunicació local en clau lingüística, identitària i de país
- obrir en un pla de tres anys delegacions comarcals per afavorir la cohesió i la dinamització dels territoris nord-catalans:

2011, al Vallespir (ja pactat amb l'ajuntament de Ceret).

2012, a Cerdanya.

2013, al Conflent.


Contactes: Pere Manzanares – pere@arrels.net
Albert Noguer - albert@arrels.net

+33 (0) 468 35 47 48



Ens acollim a llurs suggeriments i donem a conèixer els comptes corrents on es poden ingressar els ajuts:

A Catalunya Nord i des de l'estat francès:

RIB: 17106 00024 02898942000 09
BIC: AGRIFRPP871
IBAN: FR76 1710 6000 2402 8989 4200 009


A Catalunya i des de la resta dels Països Catalans:

CCC: 2100 0191 11 0700033715
BIC: CAIXESBBXXX
IBAN: ES89 2100 0191 1107 0003 3715


També es poden fer arribar ajuts mitjançant un xec, en nom d'Arrels, a la nostra seu:

Ràdio Arrels
46 carrer dels Agustins
66000 Perpinyà

dimecres, 30 de juny del 2010

Podem sentir-nos orgullosos/es

Podem sentir-nos orgullosos/es
 

 

Companyes i companys,

La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet més que constatar el que ja fa temps que dèiem els independentistes: Les solucions d’encaix amb l’Estat Espanyol, ja siguin autonomistes o federalistes, no tenen cabuda en la seva concepció d’Estat. L’únic camí perquè Catalunya pugui avançar és l’Estat propi.

També constatem amb satisfacció com, en resposta a la sentència i a la situació de bloqueig creada,  la direcció del nostre partit ha adoptat una postura clara per encarar el camí de la independència, posant com a condició per a qualsevol acord de govern futur  la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Una posició política clara que els militants d’Esquerra Independentista hem estat proposant durant els darrers tres anys i que ha estat assumida pel conjunt del partit. La perseverança i el treball honest i en positiu han acabat obtenint els fruits que desitjàvem.

L’aposta decidida d’ERC per aprovar i participar en la recollida de signatures  de la Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència que hem contribuït a impulsar,  i les paraules del President del partit, Joan Puigcercós, en el sentit que ERC no pactarà amb cap força política que no promogui un referèndum oficial d’independència ens fan estar esperançats en aquest sentit.

Així doncs, companyes i companys, podem i hem de sentir-nos orgullosos de la tasca que hem fet al servei del nostre país i del nostre partit. Malgrat els mals tràngols i els moments difícils, en aquest moment històric, la nostra veu i les nostres idees són  escoltades al si del partit i segur que serviran per al rellançament d’ERC. Esquerra Independentista, com sempre hem dit, existeix per ajudar a fer créixer Esquerra.

Ara cal continuar treballant, amb el màxim d’unitat i en la direcció correcta, per acomplir el full de ruta que ens porti a cap a la independència. Un full de ruta que passa per:

1) Continuar eixamplant la majoria que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència amb campanyes que utilitzin arguments, sobretot, socioeconòmics i de millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi.

2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries.

3) Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que convoqui el referèndum d’independència d’acord amb la comunitat internacional, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn. En el cas que la majoria parlamentària fos prou ampla i sòlida, es podria passar directament a proclamar la independència des del Parlament i a referendar-la amb posterioritat.

4) No caure en el paranys que ens posaran els porucs i els que fan negoci amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”. Catalunya està ben madura per decidir el seu futur!

Ens emplacem a construir aquest esdevenidor amb força i determinació, pas a pas. I el primer d’aquests passos ha de ser assistir a la manifestació del dia 10 de juliol dins del bloc independentista que es conformarà. És la millor manera de demostrar que no creiem ni volem nous pactes Constitucionals.

El segon pas ha de ser posar tot el nostre esforç en la recollida de firmes per dur a terme la IP que permeti celebrar un referèndum oficial d’Independència a Catalunya. (Si encara no t’has fet fedatari entra en aquest enllaç i omple les dades).

I, tercer,  hem de treballar amb il·lusió per aconseguir que ERC aconsegueixi els millors resultats a les properes eleccions catalanes. Només així podrem condicionar  la política catalana en la línia del referèndum sobre la independència.

Visca Catalunya lliure!
 

Esquerra Independentista

http://wwww.esquerraindependentista.cat/

dijous, 10 de desembre del 2009

Què s´opina sobre consultes sobre la independència a Madrid?

Des de Madrid, opinions diverses sobre les consultes per la independència:













El diputat Josu Erokoreka:


El diputat Joan Tardà:




Opina Gaspar Llamazares:

dijous, 12 de novembre del 2009

Opinions del poble. 13 de desembre Puig-reig decideix

Opina Celestí Mujal:


Opina Xavi Casajuana:


Opina Jordi Castellanos:


Opina Raul Montoro:


Opina Marc Sunyer:


Opina Imma Forenll:


Opina Salvador Compañó:


Opina Mireia Canal:


Opina Feliu Oriol "Max":



Opina Maria José, uruguaiana empadronada a Puig-reig:


Opina Ramon Escalé:


Opina Edgard Sanz:


Opina Rafel Rafart:


Opina Francesc Perpiñà:


Opina Joan Mujal:


Opina Josep Vila:


Opina Jaume Escayola:

dilluns, 2 de novembre del 2009

Pere Aragonès respon a Ciutadans sobre les consultes per la independència



"sota la pell de xai de defensa de la llei, s’hi amaga el llop del fonamentalisme nacionalista espanyol"

dilluns, 21 de setembre del 2009

ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig

 ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig

Esquerra Republicana, entra aquest dilluns al registre moció, per posar-se a votació del Ple ordinari del proper dijous 24 de setembre, per donar suport a les consultes populars municipals municipals, i alhora dóna suport a l´impuls de les entitats locals a consulta per posar-se a votació la independència del país, en línia a l´exitosa consulta d´Arenys de Munt, també tingui lloc al municipi de Puig-reig, des de la societat civil.
Esperem, tenint en compte la correlació de forces catalanistes del municipi que hi hagi un ampli suport a la moció de totes les forces polítiques al consistori(IndP-EPM,CIU,ERC,PSC) que alhora tenen representació a entitat municipal transversal DECIDIM.CAT, impulsora de consultes populars com la d´arenys de Munt.
És una moció proposada des de la voluntat de consens, que neix de la voluntat de molts veïns i veïnes del municipi que volen poder fer ús d´un lliure exercici de la llibertat d´expressió, en respecte de l´autonomia local, en suport del clam de la societat civil local(exemple n´és de l´impuls del grup al Facebook de vora 300 persones a causa "Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a PUIG-REIG" (http://www.facebook.com/group.php?gid=131210911579), on diverses persones,entitats i col.lectius locals hi donen suport), i que és un acte de justícia universal respectar el dret a la lliure determinació dels pobles, reconeguda per la declaració dels Drets Humans i que emplacem a persones i entitats del municipi i d´arreu que hi donin suport, per què un dia no gaire llunyà poguem exercir el dret a l´autodeterminació, a nivell de país i que ens doni pas a la independència.
La moció que s´entra a registre per posar-se a votació el proper dijous en Ple ordinari a les 21h., per coneixement general es detalla a continuació:

MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA

El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.

Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col·laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.

Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.

Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.

Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.

Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.

Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Puig-reig, acorda el següent:

Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.

Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.

Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.


21 de setembre del 2009 Puig-reig


FONT: ERC PUIG-REIG

 

divendres, 4 de setembre del 2009

Arenys de Munt: primera consulta per l´autodeterminació

El proper 13 de setembre tindrà lloc la primera consulta sobre l´AUTODETERMINACIÓ al municipi d´Arenys de Munt.
A Facebook , hi ha el grup Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a TOTS els municipis del país, que clicant t´hi pots adherir-t´hi ifer estensiva la voluntat de que al teu municipi d´arreu dels Països Catalans, es faci possible.

Hi ha comissió organitzadora i es fa de forma escrupulosa i estrictament democràtica. Ja haurà observadors de 70 municipis per exportar-la al seu respectiu municipi, havent notari , que donarà fe del procés amb totes les garanties, amb interventors, com en qualsevol elecció normalitzada.
Us deixo un vídeo que ha promogut la Comissió per promoure-la arreu del país:



dilluns, 13 de juliol del 2009

EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

Elisenda Paluzie, Uriel Bertran i Hèctor López-Bofill

EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

El diputat d'ERC al Parlament i líder del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha demanat avui a la direcció del partit que rebutgi aquest diumenge a la reunió de la seva Executiva el model de finançament que ofereix el Govern espanyol per insuficient, i que convoqui un referèndum intern per consultar la militància el dissabte 18 de juliol.
"Estem assistint a l'enèsim engany del Govern Zapatero al poble de Catalunya", ha advertit Bertran en declaracions a Europa Press, i ha recordat que EI ja va entregar 1.014 firmes, més del 10% de la

militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l'Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.

EI ha considerat avui que les xifres que l'Estat ofereix per al primer i segon any d'aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.

Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l'acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades 'caixes b', que EI rebutja per no estar incloses en el model.

Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l'última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d'haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.

"És fonamental que llancem un missatge clar a l'opinió pública, perquè ja s'està consolidant que tot això és una farsa i un teatre", ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s'ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que "condemna els catalans a molts més anys d'espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar".
"Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes", ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que "ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya" en apostar per un model inassumible.

EI també rebutja les anomenades 'caixes b', i les defineix com a "mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables", ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.

Paluzie ha censurat que l'aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l'Estatut, com el d'ordinalitat d'anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració

FONT: ESQUERRA INDEPENDENTISTA (EI)

dilluns, 6 de juliol del 2009

Puigcercós tria

EDITORIAL ESQUERRA INDEPENDENTISTA(EI)

Un any després del Congrés d’Esquerra el President, Joan Puigcercós, té davant seu diverses cruïlles que l’obliguen a triar camins a seguir en diferents àmbits. Com a màxim responsable d’Esquerra Republicana de la tria que faci en depèn no només el seu futur polític, sinó sobretot el futur del nostre Partit.

A nivell de País la situació està cada cop més enrocada pel que fa a la anomenada “Carpeta

Catalana”. Un finançament que no es tanca, sumant incompliments per part del Govern Espanyol, i una sentència del Tribunal Constitucional que amenaça la integritat d’un ja retalladíssim Estatut de Catalunya.
Davant d’aquest panorama Puigcercós haurà de triar quan les xifres i la sentència apareguin. Pot denunciar la burla que representa per Catalunya tot aquest teatre rebutjant l’acord de finançament i l’autoritat del TC sobre les decisions preses pel poble de Catalunya.
Però també pot donar per bones ambdues coses i vendre fum a la militància i als conciutadans per no trencar amb el ”Status Quo” actual tant de Govern com de País.

A nivell intern la tria ja a estat feta.
Joan Puigcercós Podria haver optat per escoltar els plantejaments polítics i estratègics que Esquerra Independentista ha anat explicant, plasmats en el document polític aprovat el dia 20 de juny en Assemblea: Torna l’Independentisme, Torna Esquerra Republicana.
En canvi ha triat tancar un acord amb el sector Carod que li garanteix ser el candidat del Partit per encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya. En canvi es fa lloc a l’executiva a gent d’aquest sector i s’abraça la seva filosofia de “la pluja fina” i del “Govern, Govern”.

Si agafem com a punt de partida aquesta primera tria, des de Esquerra Independentista no som massa optimistes respecte la segona. Tot i que esperem no tenir raó creiem que el nostre President Joan Puigcercós ja ha triat… i s’ha equivocat.

Esquerra Independentista

divendres, 26 de juny del 2009

El Papa Benet XVI (toni albà) inaugura el Voilà!, a Manresa

El nou local Voilà! de Manresa, dut per la mateixa parella que duïa el Casino de Berga( xavi tristany i companya) , va inaugurar amb convidat de luxe, ni més ni menys que el Papa Benet XVI (TONI ALBÀ), que tant feia de Papa com feia de Joan Carles de Borbó,i va fer xalar la concurrència:





Ja acabada actuació, a la sortida vaig mantenir breus paraules amb Toni Albà, que recordava l´infantesa a Berga , amb record del Josep Tristany i el casino de Berga.

Videos Patum de Lluïment, Patum completa i Patum dels pobres 2009

A Berga, per corpus,Patum de Lluïment, diumenge amb nans nous i nans vells:





Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:





I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa: