Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vaga General. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vaga General. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de novembre del 2008

El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.
De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.
I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.
Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.
Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.
Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.
I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.
De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.
I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.
Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.
En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.
I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.
Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.
El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.
En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.
De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

dilluns, 5 de maig del 2008

Ens cal un procés unitari del sindicalisme autodeterminista amb el que ens ve, per convocar VAGA GENERAL a Catalunya

Ara que el debat sobre el sindicalisme nacional s´ha començat a obrir a nivell generalista. Els pactes de la Moncloa, pacte de Toledo, Reformes laborals estatals, o darrer episodi de subordinació estatal, la negativa al traspàs inclús de l´Inspecció de Treball aprovat a l´estatut retallat amb col.laboració de la dreta regionalista catalana i el suposat progresisme espanyolista, amb benedicció per part cúpules de l´espanyolisme sindical de CCOO-UGT, episodis que generen desprestigi sindicats, o la negativa de participar a la manifestació de l´1 de desembre , la reflexió de Tribuna Catalana i l´article que vam signar des de la pluralitat sindical a El punt obren el debat a dins i a fora d´Esquerra Republicana sobre la necesitat imperiosa en el procés d´alliberament nacional i social i l´articulació urgent del sindicalisme nacional. I el debat acaba de començar, i l´afiliació de cadascú pot condicionar a un procés que no té via de retorn. No podem esperar més.
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..