dimarts, 11 de març del 2008

ERC necesita recuperar coherència en els seus postulats polítics, per sobre de personalismes

Després des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació a les anteriors d´una pèrdua de més de 300.000 vots, és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització, i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels 8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate, que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et sents dir "que s´han acomodat al poder i a la cadira".
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
- No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut encara la XARXA REPUBLICANA de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.
- El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90% del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim. Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir: Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor. Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat, perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP, hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen? Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps, té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i marcar de nou l´agenda política del país i marcar l´agenda politica de la resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.

1 comentari:

Jeroni Franch ha dit...

Ens em equivocat de rivals, tant el PP com el PSOE son rivals per poder aconseguir una independència de Catalunya, s’ha votat amb por, amb una por de que la gran temuda dreta espanyola pugui destruir Catalunya, el problema es que no ens adonem que la gran esquerra espanyola ens te que fer tanta por com la dreta, em de tenir clar que els nostres rivals son qualsevol partit espanyolista.

Però em de permetre que ens facin por?? No senyors! ara es l’hora de obrir noves portes i trobar solucions per rellançar l’independentisme, em perdut pel camí República de Catalunya i ara es l’hora de recupera-la!

Els espanyols ho tenen molt clar o dreta (PP) o esquerra (PSOE), la bipolarització es viva i serà viva a un estat que avança cap a una model de política americana, demòcrates o republicans, adaptada a les al·licients espanyolistes.

ERC em de fugí de tot això, el canvi s’ha de produir em de avançar cap a l’independència i el benestar del poble de Catalunya, l’únic camí l’autodeterminació!

Algunes nacions noves ja treuen el cap per Europa, un exemple clar Kosovo i darrerament Abkhàzia intenta aconseguir el mateix, nosaltres no em de ser menys! em de creure amb les nostres possibilitats!