Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milons de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

Intervencions a acte PDDi SiP fi campanya recollida signatures per tenir competència per convocar referendums

A continuació teniu una recopilació en vídeo de diferents intervencions dels actes organitzats per la Plataforma pel Dret de Decidir(PDD) i Sobirania i Progrés(SiP), de fi de recollida signatura per reclamar la competència de convocar referèndums pel Parlament català, davant del Parlament de Catalunya:

Adherits a acte PDD i SiP:

Manifest de la Plataforma pel Dret de decidir(PDD) i Sobirania i Progrés:



Parlament del filòsof Josep Maria Terricabras:



Parlament d´Elisenda Paluzie,membre de SiP:

Parlament d Èric Bertran:

Intervenció representant de les terres de l´Ebre:

Intervenció representant del Camp de Tarragona:

Intervenció actriu nord-americana:

Intervenció representant de Tàrrega:



So de grallers i músics:

El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Segons el CIS, per desgràcia, estic guanyant l’aposta amb l’executiva d’Esquerra

Sí, ho heu llegit correctament! Per desgràcia la darrera enquesta del CIS pel que fa a l’estimació de vots d’aquest mes d’Octubre em confirma que Esquerra segueix el camí inexorable cap al desastre electoral. Però podré continuar sent militant d’ERC perquè es compleixen les condicions que vaig apostar amb als actuals dirigents d’Esquerra. Per si algú no ha llegit el meu darrer article publicat al meu bloc personal, vaig dir que si Esquerra treia 12 diputats o menys en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, si tot seguia igual com ara, demanava la dimissió dels actuals responsables del partit; si, en canvi, es treia més de 12 diputats, aleshores jo dimitia de militància d’ERC perquè volia dir que no tenia ni idea de política quan he escrit les crítiques a l’actuació dels actuals dirigents d’Esquerra, com tampoc no puc continuar donant suport a una estratègia que considero del tot errònia per a la independència del meu país i en canvi ha estat avalada pels electors.

Per desgràcia sembla que els meus mals auguris es compleixen segons es desprèn de l’estimació de vot que el CIS ha publicat aquests mes d’octubre. Em sap molt de greu que tingui raó, però encara em fot més el dolor i la tristesa que sento en veure com la majoria dels militants del meu partit no reaccionen. Tot segueix igual, o pitjor, perquè ja veurem què pot passar quan el Tribunal Constitucional acabi de rematar l’Estatut, o què passarà si el finançament pactat entre en Montilla i en Zapatero és coherent amb la seriositat d’aquest darrer, és a dir, una misèria, i a més a més al final serà paper mullat.

Si tot això ens aboca a unes eleccions al Parlament avançades mentre a Esquerra encara no s’ha aclarit qui serà el seu candidat, l’escenari encara pot ser més desastrós. Aquesta manca de definició de qui és el líder pot provocar unes primàries a corre-cuita per decidir el candidat, amb el desgast corresponent a poques setmanes d’unes eleccions, com també pot provocar un pacte forçat entre les dues faccions i que Esquerra continuï quedant davant de l’opinió pública igual de dividida i que segueixi apostant per la seva satel·lització al PSC-PSOE.

Jo no sóc expert en enquestes electorals ni menys encara sóc del ram, però encuriosit per veure si aquesta enquesta del CIS confirmava les meves prediccions, amb l’Excel m’he fet un gràfic per veure les tendències d’estimació de vot i també per veure si es pot preveure quins resultats s’obtindrien segons aquestes projeccions.

Per fer-ho, vaig fer una extrapolació de possibles vots que podrien treure CiU i ERC a partir de la relació entre l’estimació de vot del CIS uns mesos abans i els resultats reals de la votació corresponent. He agafat només CiU perquè del PSC i d’Iniciativa en l’enquesta del CIS no en puc obtenir l’estimació de vot per separat dels respectius partits estatals.

Amb totes les reserves, podreu constatar que els resultats extrapolats per a ERC són dolents, molt dolents. De fet totes les estimacions de vot extrapolades possibles per a Esquerra em donen per sota dels 200.000 vots! En canvi per a CiU les estimacions són més bones, però no acaben de recollir els vots perduts per Esquerra.

Llegenda del gràfic

En l’eix de les X tenim els mesos en què el CIS ha fet l’enquesta. No hi ha dades d’ERC abans del gener del 2004, a part d’una de sola el gener del 2000 en què l’estimació de vot per a ERC és del 0,9%.

En l’eix de la Y tenim el % d’estimació de vot.

Les fletxes indiquen eleccions o fites importants que poden condicionar l’estimació de vots.

Els vots de les eleccions estan reflectits dins un requadre de color blanc i de color diferent segons el tipus d’eleccions: Per al Congrés de Diputats són de text de color blau, les municipals són de color verd i les del Parlament són de color negre.

La diferència d’estimació de vots entre ERC i CiU segons l’enquesta disponible del CIS immediatament abans de les eleccions està reflectida amb la fletxa blava amb el text de color negre escrit dins un requadre blanc.

Les fletxes amb doble línia indiquen les tendències de cadascuna de les dues formacions polítiques.

Anàlisi del gràfic:

L’estimació de vot del CIS està basat en una enquesta a escala estatal espanyola i per això el % tan petit que es dóna als partits catalans. L’estimació del vot del CIS pot estar condicionada perquè és d’àmbit estatal i no pot ser extrapolada directament a altres eleccions sense algunes correccions. Com que no disposo ni de temps ni de dades per a aquestes correccions, he fet una aproximació indirecta per poder fer les extrapolacions als possibles vots que traurien les dues formacions en les properes eleccions.

L’aproximació indirecta ha estat en treure per cada elecció, tant per al Parlament, com per a les municipals i per a les espanyoles, quants vots corresponen a cada punt d’estimació de vot, segons la darrera enquesta del CIS més propera i per a cadascuna de les dues formacions polítiques.

El nombre de vots per a cada formació està influït segons quina elecció estem parlant i lògicament també condicionat per cada una de les formacions. Per això cada partit té la seva ràtio de vots segons cadascuna de les eleccions.

Interpretacions i extrapolacions

Es poden fer servir diversos paràmetres per fer interpretacions:

1) Segons les tendències d’estimació de vot de cada formació:

Si mirem les tendències (línies de doble traç intermitent), per a cada formació veiem el següent:

· CiU va tenir una davallada en les eleccions espanyoles del març del 2006 que lentament es va anant recuperant fins que va tornar a caure just després del pacte de la retallada de l’Estatut entre ZP i Mas. Posteriorment, a poc a poc ha anat recuperant-se, encara que els darrers mesos la tendència ha pujat amb més força cap amunt. Ara CiU torna a tenir una estimació de vot segons el CIS semblant a la que tenia abans del 2000.

· ERC va tenir una tendència molt positiva just després de les eleccions espanyoles del 2004; posteriorment, durant tot el 2004 i el 2005 la tendència es va apaivagar però sempre amb tendència a l’increment, fins que amb la negociació de l’Estatut, el vot dubitatiu de l’executiva i el referèndum, es va tornar a marcar una tendència negativa durant els 6 mesos en l’estimació de vot. Però justament amb l’expulsió d’ERC del govern d’en Maragall i la posterior convocatòria d’eleccions, es va tornar a incrementar espectacularment l’estimació de vot per a ERC. Però a partir d’aquí la tendència per a Esquerra ha estat negativa, encara que inicialment no gaire pronunciada durant el 2007, però sí en canvi durant tot el 2008 fins ara. Actualment l’estimació de vot segons el CIS per a ERC és de l’1,3% i se situa com la més baixa des del gener del 2004 i només superada per l’única disponible d’abans, que era la del gener del 2000 amb un 0,9%.

· Conjuntament, ambdues formacions, a partir de mitjan 2004, tot el 2005 i part del 2006, fins al pacte entre el ZP i el Mas per a la retallada de l’Estatut, havien tingut una tendència positiva similar d’increment de l’estimació de vot. Igual passa després però en negatiu amb tot el desenllaç posterior de l’Estatut, inclòs el seu referèndum. Sembla que hi ha una relació entre les tendències d’estimació de vot durant tot l’afer de l’Estatut. Ara, però, són totalment divergents. Mentre que CiU puja, ERC baixa.

La conclusió és clara: Esquerra té una clara tendència descendent d’estimació de vot que s’ha agreujat durant el 2008, mentre que CiU ha començat a aixecar el vol. De moment totes les accions que ha dut a terme la nova executiva comandada per en Joan Puigcercós no han frenat la tendència, més aviat l’han incrementat.

2) Segons la diferència d’estimació de vot entre ERC i CiU:

· El punt de mínima distància entre les estimacions de vot entre ambdues formacions és el juliol del 2004, que era del 0,2%. Corresponia dos mesos després dels millors resultats d’ERC de l’era actual, amb més de 652.000 vots, en canvi CiU només en va obtenir una mica més de 835.000.

· L’altre període de mínima distància fou uns mesos després de l’expulsió d’ERC del govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament, que era del 0,3%. El resultat fou de més de 416.000 vots per a ERC i de més de 936.000 per a CiU.

· Però en canvi a partir de la reedició del segon tripartit la distància entre l’estimació de vot entre CiU i ERC ha augmentat de tal manera, que en aquesta darrera la diferència és del 2,5% d’estimació de vot. Estem molt a prop de l’única disponible del CIS, que fou el gener del 2000, quan la diferència era del 3,2%.

La conclusió és que mentre que durant tot el 2007 l’estimació de vot per a CiU era més o menys la mateixa, Esquerra en canvi anava perdent suport i això feia que la distància d’estimació de vot entre ambdues formacions fos a poc a poc cada vegada més gran. Però en canvi a partir del 2008, CiU comença a recuperar estimació de vot, que juntament amb l’acceleració de la pèrdua de suport per part d’ERC, ha provocat que l’actual diferència sigui més que el doble de fa un any.

Penso que a mesura que CiU guanya més diferència d’estimació de vot respecte a ERC, aquesta darrera formació sigui menys atractiva i per això s’accelera la pèrdua d’estimació de vot per a ERC.

3) Segons la ràtio de vots obtinguts i l’estimació de vot del CIS:

Per mirar de fer una extrapolació de vots que ambdues formacions podrien obtenir en el futur proper, he agafat per a cadascuna de les votacions que s’han donat entre el 2006 i fins ara la ràtio entre vots reals aconseguits i l’estimació de vots de l’enquesta del CIS disponible just abans de l’elecció. Després, amb aquesta ràtio he fet l’extrapolació amb l’actual estimació del CIS d’aquest més d’octubre del 2008. L’actual enquesta d’octubre del CIS diu que ERC té un 1,3% i CiU un 3,8% d’estimació de vot.

Segons tot això els càlculs són:

• Eleccions al Parlament del novembre del 2006

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Oct.06	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	935.756	3,1%	301.857	1.147.056
ERC	416.355	2,4%	148.698	193.308

• Eleccions municipals del maig del 2007

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.07	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	725.334	3,0%	241.778	918.756
ERC	334.923	2,4%	139.551	181.417

• Eleccions espanyoles del març del 2008

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.08	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	774.317	3,0%	258.107	980.807
ERC	296.473	2,1%	141.178	183.531

Si mirem el conjunt de ràtios per a cada partit i per a cadascuna de les eleccions, tenim:

Partit	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Parlament 2006	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Municipals 2007	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Espanyoles 2008	Mitja de vots per cada punt d’estimació de vots dels CIS
CiU	301.857	241.778	258.107	267.247
ERC	148.698	139.551	141.178	143.142

Si apliquem aquesta mitjana de vots per a cada punt d’estimació de vots de l’enquesta del CIS en cada contesa electoral, tenim la següent extrapolació per a cada un dels partits si ho apliquem a l’enquesta del CIS d’aquest octubre del 2008:

Per a CiU : 267.247 x 3,8% = 1.015.540 vots

Per a ERC : 143.142 x 1,3% = 186.085 vots

La conclusió, amb aquests càlculs, és que segons l’enquesta del CIS de l’octubre, CiU té uns possibles vots que van entre 920.000 i 1.150.000, amb una mitjana d’1.015.000 vots.

ERC, en canvi, té uns possibles vots que van des de 183.000 i 194.000, amb una mitjana de 186.085 vots.

Extrapolar quants diputats poden donar en unes eleccions al Parlament de Catalunya és difícil perquè depenent de l’abstenció, dels vots dels altres partits i la Regla d'Hondt es pot fer ballar molts diputats.

Si agafem per a cada partit els possibles vots per a les eleccions al Parlament comparant-los amb altres del passat, tenim aquestes prospeccions de possibles diputats si els comicis es fessin els propers mesos:

• CiU: el 1999 va obtenir 1.178.420 vots, que són només una mica més de 30.000 vots dels 1.147.056 que hem extrapolat, i això va significar 56 diputats, que no és majoria absoluta però s’hi acosta.

• ERC: si busquem quants diputats va obtenir amb un nombre similar de vots, hem d’anar cap al 1992 amb 210.000 vots, que són una mica més de 17.000 vots de més dels 193.208 vots i això va significar 11 diputats. Tot apunta que Esquerra, si ara féssim unes votacions els propers mesos, obtindria entre 10 i 11 diputats. És a dir, tornaríem a obtenir els mateixos resultats que tenia en la dècada dels 90 o fins i tot pitjors.

No seria gaire agosarat dir que molts dels votants d’Esquerra que segons aquests càlculs podrien deixar de votar-la anirien a l’abstenció en comptes de votar altres candidatures, com el PSC-PSOE i Iniciativa. Possiblement alguns dels possibles vots que perdi Esquerra aniran cap a CiU, sobretot a mesura que s’entri en campanya i en Mas es presenti com l’única alternativa al PSC-PSOE d’en Montilla i en Zapatero. Perquè lògicament, ara per ara, algú es pot creure que en Carod i en Puigcercós són alternatives reals al tripartit?... si són els principals culpables que existeixi.

Per a CiU, 56 o 57 diputats pot significar que pot tornar a governar la Generalitat, però necessitarà aliats, potser amb els diputats d’Esquerra, o pot fer el mateix que va fer en Pujol el 1999, que va preferir pactar amb el PP. Jo la sociovergència no la veig enlloc, amb una CiU que haurà guanyat amb molta diferencia de diputats al PSC-PSOE i el Tripartit III no serà possible, tot apunta que Esquerra i Iniciativa no sumaran més de 20 diputats i no crec que en Montilla obtingui millors resultats que va tenir en el seu millor moment en Pasqual Maragall amb 42 diputats, molt lluny del 68 que comporten la majoria absoluta.

Per al meu partit, tot pinta bastos i malgrat aquella sentència que diu que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques, no sé per què aquestes que he fet, crec que tenen quelcom de veritat.

Però a mi el que em fot més com a militant d’ERC és que malgrat tots els advertiments que hem fet els que formem Reagrupament Independentista, la majoria dels companys militants segueixen sense voler veure la realitat i sobretot el futur que ens espera.

Espero que amb aquest article més d’un company que ha votat per la continuació de l’actual estratègia comenci a replantejar-se seriosament que cal renovar totalment el partit. Cal canviar de discurs, però sobretot cal canviar els responsables d’aquesta pèssima situació en què es troba Esquerra actualment.

Perquè sincerament m’agradaria que la meva aposta no tingues raó de ser, que la militància digués prou als actuals líders i sobretot que Esquerra tornés a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Però també voldria que la meva aposta s’acabés sense sentit no perquè vegi perillar la meva militància, sinó perquè no m’agrada guanyar tan fàcilment. Endevinar que Esquerra va directament al desastre ja fa temps que no té cap mèrit.

Salut i independència.

Manel des de l'Exili

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP de Berga i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Vídeos de la manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:

Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:

Factura falsa apadrinada per regidor de CIU denota com funciona equip de govern Ajuntament de Puig-reig

Després de fer-se públic que hi ha qui al consistori local apadrina factura falsa per ocultar-la als seus socis de govern, que tenen l´alcaldia i la regidoria d´hisenda al´ajuntament de Puig-reig, les tensions fins ara a l´ombra dins l´equip de govern de Puig-reig(IC-EPM-CIU)obrirà un abans i un després en diversos fronts. Per un cantó la deslleialtat dels socis de CIU a l´alcalde i regidor d´hisenda, la manca de transparència que denota que hi hagi part del consistori que insti a fer factures per tal que no constin a partida real a escola parroquial privada concertada que molestaria als socis d´IC, denota la tensió interna a uns mesos del suposat relleu d´alcaldia, que denota que obrir una tempesta política interna, a menys que tenguin files i neguin la major, fet pel qual, com ja es parla a nivell de poble, genera dubtes sobre si això ha trascendit, hi ha més casos de factures falses o amb altra partida per camuflar-les a socis i oposició?quins són els números reals de les finances locals?
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.

Factura i nota de premsa ERC-PSC:

Aquí hi ha la nota de premsa conjunta:

L’oposició de l’ajuntament de Puig-reig, ERC-PSC, ens veiem amb la obligació moral de denunciar una actitud de l’equip de govern que ens hem trobat aquesta setmana. 

L’oposició com és el seu dret i deure examina els documents que entren i surten del registre de l’ajuntament.El dia 2 d’octubre es va entrar un document a l’ajuntament amb el nº 3.812:una empresa entra una factura x amb una cantitat x.Però no és això el que volem denunciar sinó l’anotació que hi vam trobar escrita :” Aquesta factura està canviat el concepte per camuflar-la a l’oposició ,tal i com se’m va demanar ,concepte real: x” 

Tampoc ens importa el concepte,sinó l’engany.Amb això volem demostrar que aquest equip de govern s’estimem més enganyar i mentir,que parlar de les coses i dels problemes del poble amb l’oposició,tot i que reiterades vegades els hi hem dit que estem aquí per parlar després ens entendrem o no,però enganyar d’aquesta manera ho trobem d’una baixesa inconmensurable. 

Si s’ha fet aquest cop,qui no diu si no ho han fet d’altres vegades? 

Que reflexionin bé,que amb aquesta forma de fer han intentat enganyar a l’oposició,però també als seus ciutadans. 
 

JOSEP CLOTET                                       LAURA PARRAMONA

( REGIDOR D’ERC )                               (REGIDORA DEL PSC )

(Maragall dimissió) Video de Jordi Serra,nou President ERC Catalunya Central i Marc Gès, després Congrés ERC Catalunya Central

Jordi Serra, regidor de Roda de Ter,fou escollit nou President ERC Catalunya Central, en assemblea l´Universitat de Vic, i fa balanç del Congrés Regional que l´ha escollit i emmarca el compromís d´integrar membres altra candidatura i marc objectius dels propers 4 anys de Presidència:



I Marc Gès, l´altra candidat en el Congrés a la Presidència d´ERC a la Catalunya Central, fa balanç després de l´elecció de Jordi Serra com a President ERC Catalunya Central:

Roda de Premsa de candidatura encapçalada per en Marc Gès, a la Presidència a la Catalunya Central

NOTA DE PREMSA

Resum de la roda de premsa de la candidatura renovadora a la Regional de la Catalunya Central d’ERC encapçalada pel Marc Gès a la Presidència i l’Aleix Andreu a la Secretaria d’Organització, efectuada a Manlleu el passat dimarts dia 23 de setembre a l’Auditori de la Caixa de Manlleu.
En aquesta roda de premsa en Marc Gès va explicar quines són les principals línies programàtiques de la seva candidatura les quals es concreten en els punts següents:
- En relació a la política interna del partit. Hi ha una màxima que defineix prou be la postura republicana en relació als càrrecs: “Un càrrec per un temps determinat”. No una suma de càrrecs per un temps indeterminat. La limitació de mandats i un regim d’incompatibilitats digne d’aquest nom, és el millor model pel partit. Com més persones tinguin responsabilitats, tindrem gent més preparada per encarar nous reptes. Si sumem càrrecs, estem concentrant poder, i el poder, els republicans el repartim.
- La funció del president/a regional ha de ser de treball. I per treballar, tal i com s’ ha demostrat en molts casos i persones, cal TEMPS. Un servidor de vostès en té de temps. El president/a regional ha de ser motor del territori. I el representant del territori a la direcció. En funció d’això també serà el representant de la direcció al territori. De baix a dalt primer, i de dalt a baix després.
- Ens cal una política de formació per adequar els nous militants a la renovada estructura d’ERC. Formació també dels càrrecs electes actuals per a millorar la seva tasca, be sigui a nivell tècnic, be sigui a nivell polític. Hem de tenir clar però, que la millor formació és l’exercici de responsabilitats, tant orgàniques com institucionals. És a dir, la renovació, és la millor manera de formar-nos. L'experiència s’adquireix exercint-la. Etc...
Per la seva banda, l’Aleix Andreu va explicar que la candidatura que presenten és una candidatura renovadora i que té com a objectiu que les comarques de la Catalunya Central tinguin una veu forta a l’Executiva Nacional del partit amb la figura del Marc Gès, així com també la importància de dinamitzar la mateixa Regional per tal que esdevingui un instrument útil per a la militància.
En aquest sentit, l’Aleix va explicar el fort pes que té ERC d’Osona en aquesta candidatura, en la qual en Toni Bou ocuparà la Secretaria de Formació, en Jordi Anento que ocuparà la Secretaria de Finances, i el mateix Aleix Andreu que ocuparà la Secretaria d’Organització ( la més important després de la Presidència ).
Referent al suposat acord entre les comarques d’Osona i del Bages per la Presidència Regional, els membres de la candidatura van deixar clar que a ERC els càrrecs els elegeix la militància i en cap cas es decideixen en cap despatx ja que això va contra els estatuts del partit. En acabar la roda de premsa, es va fer una xerrada informativa als militants.

A continuació teniu el currículum de Marc Gès, candidat a President ERC Catalunya Central:

Nom: Marc Gès i Torres
Naixement: 30-07-1956


E-mail: gesmarct@gmail.com

FORMACIÓ
Psicòleg col·legiat
Màster en Gerontologia Social

CURRÍCULUM POLÍTIC


-Fill únic d’ una familia treballadora Catalana i de formació escolta des dels 7 anys.

-1973: Primera participació en un acte de l’Assemblea de Catalunya, en aquest any entra a treballar a la banca.

-1977: Col·labora amb PSC-Congrés a les primeres eleccions generals, després de la fusió del PSC-C amb la Federació Catalana del PSOE, passa a col·laborar amb el PSAN.

-1978: Vota NO a la Constitució

-1979: Treballa perquè el PSAN obtingui representació municipal a Manresa.

-1979:Participa activament en la fundació d’NE (Nacionalistes d’Esquerra), coincidint amb bona part dels companys que ara formen part d’Esquerra. Aquest mateix any es converteix en sindicalista, arriba a ser secretari de la seva secció sindical.

-Més endavant entra a formar part del moviment ecologista polític amb Alternativa Verda i participa en el congrés d’unificació dels Verds a Terrassa. Aleshores surt del moviment perquè en el seus principis, els Verds, no defensaven la Llibertat nacional de Catalunya. Després, participa en els inicis de la sectorial de Medi Ambient d’ on sorgirà “Catalunya Ecologista”, entitat/partit que donarà suport a ERC en diferents eleccions municipals(ERC-AM).

-1996: Es converteix en militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.

- Fou President de la Secció Local de Manresa.

- Ha estat candidat, donant suport a d’ altres persones, en diferents compteses electorals municipals. També fou candidat a les eleccions al parlament del 2003. Era també, el candidat nº 13 per BCN en les passades eleccions generals.

-Actualment: President d’Esquerra-Bages des de l’ any 2000 i Conseller Nacional. Val la pena esmentar que essent responsable comarcal i, gràcies a l’ esforç de la permanent comarcal i de tota la gent que ha donat suport a ERC, el Bages ha sigut la primera comarca del país en presentar més llistes municipals que altres opcions polítiques.

ALTRES DADES
Amb més de 20 anys de sindicalista i com a bon activista convençut, també va participar durant anys amb el moviment veïnal i amb el moviment ecologista. Va ser membre del col.lectiu ecologista l’Alzina, i en va arribar a ser president, també va ser un membre actiu i co-responsable de la Crida a la Solidaritat al Bages.
Aquest bagatge, tant polític com social, ha fet d’en Marc una persona tot terreny en el sentit polític. És una persona de fàcil accés, idealista i pragmàtic alhora, amb criteri i mà esquerra, honest i perseverant, dels que saben aguantar les posicions en moments difícils. Ha sigut una persona a qui no li ha costat gaire deixar la vida personal en segon terme per dedicar-se a treballar per la “causa” del nacionalisme d’esquerres.