dilluns, 9 de juny del 2008

(Maragall dimissió) Hi ha una remor de fons a ERC


En primer lloc, agrair a la gent que d´alguna manera o altra ha donat suport a Esquerra Independentista(EI). En segon lloc felicitar als legitims guanyadors a la Presidència, Joan puigcercós i a la Secretaria General, Joan Ridao, des de la distància estratègica i ideologica al si d´Esquerra Republicana.Molts recordem com fa quatre anys al Congrés de Lleida, després de pactar el tiquet Carod-Puigcercós,avalat per un 75% de la militància. I ambdós varen pactar proposar eliminar el que ahir va ésser possible, l´assemblearisme de la militància, que vist la xarxa de complicitats que han conreat al territori, anar amb un model de delegats blindaria i enrocaria la direcció que teniem fins ara, no se´n varen sortir afortunadament, salvant la tradició obrerista participativa dels anys 30 al si d´ERC.
Quatre anys més tard, acabat un cicle electoral descendent d´arribar a 650.000 vots, i en detall al Berguedà com d´altres comarques varem erigir-nos en segona força a la comarca i a la majoria de municipis,fins i tot a 1000 vots de CIU, en un territori a priori conservador, varem acabar cicle darrer amb la pèrdua de més de 300.000 votants, això si, reeditant un segon govern d´entesa, entès el primer pels acords del tinell que garantien elaboració d´un estatut i un model de finançament, fou refrendat per la militància. En el segon, els resultats electorals els va rendibilitzar el PSC-PSOE, tot i expulsar a qui havia de revalidar candidatura a la Presidència a tot un President de la Generalitat, Paqual Maragall, que ni tan sols conviden al seu 25è aniversari, i amb govern del PSOE en minoria a l´estat, però reforçat.
En aquest context, hem fet ERC exercici de democràcia inimaginable a CIU i PSC-PSOE, que en els respectius congressos més d´un intent d´introduir esmenes per fer-ho possible, pot reeixir.Analitzant els resultats d´Esquerra Independentista, mirant la correlació de forces és la que ha rebut menys suport, certament, i deceben o marquen a cadascú segons espectatives dipositades. La premsa del sistema ha jugat els mitjans pro-PSC a donar suport a l´oficialisme d´ERC Futur i Gent d´Esquerra i els proconvergents a Reagrupament.cat, una pinça de l´stablishment mediàtic dels partits del sistema que no se n´escapa una part de la militància i temps per fer arribar a tothom les nostres propostes.
Malgrat això, partint de zero, amb un sol any de treball, ja hem obtingut un 18% de suport obtingut per l´Uriel Bertran, (enfront del 37% de Joan Ridao),sense tenir ni suport ni mediàtics ni d´aparells interns i xarxes de complicitats, ni d´opinadors socials afins. Un espai que en el pòsit positiu EI ha creat un coixí intern de suports i complicitats arreu dels Països Catalans, amb un valor i un convenciment: és el corrent amb més projecció de futur i un plantejament estratègic i ideològic més nitids , que esdevé segona força a la meitat de regionals, comparat amb altres alternatives a part de l´oficial, que a mida que passi el temps i els esdeveniments propers de la Sentència del Tribunal Constitucional, acord de finançament i possible pactes de sociovergència, posarà de nou les tesis d´Esquerra Independentista al centre del debat republicà, com el proper cap de setmana al Congrés, on elegim quina estratègia hauran de fer els nous Secretari general i President d´ERC.
S´ha desmontat el mite del submari i del vot creuat interessat, i som a on som, i molts més que serem en el futur, si les coses continuen igual. Avui dirigents de CIU,PSC i CUP estaran més cofois perquè la seva opció estratègica que més els convenia rep la emeitat del suport percental que fa 4 anys, un més que seriós toc d´atenció, que deixa clar que a ERC hi ha una remor de fons.
.La mostra de feina vàlida és l´apropiació de molt argumentari per part d´altres corrents, i el nou secretari General, pot triar ara entre equilibrisme de gesticulació de qui dia passa, any empeny o peatges de corrent sense exigències de compliments al PSC-PSOE al Govern de la Generalitat que podria visualitzar un perfil com a partit nitid davant de l´electorat independentista, en linia de traçar full de ruta proposat per Esquerra Independentista, a través de l aprovació de les nostres esmenes o mantenir l´estatus quo del sistema acomodant-nos encara més a la governabilitat i passar-nos seriós correctiu el proper cicle electoral, si s´aprova actual ponència oficial.
Hi ha un espai d´esquerres, republicà i independentista que voldria ilusionar-se, milions de treballadors/es catalans que volen eines d´emancipació social i nacional i que ERC hi hauria de treballar per dotar-les socialment i també a les institucions, malgrat que això provoqués xoc de trens amb els poder fàctics que volen mantenir status quo.Hem triat als dos nostres representants, en Joan Ridao i Joan Puigcercós, han de dir als 4077 militants inscrits abans de dissabte si volen continuisme genuflexionat al PSC, fent en massa ocasions politiques més de centre-dreta al govern i descafeinades nacionalment o un partit amb una direcció colegiada pactada amb totes les sensibilitats dins d´Esquerra Republicana que consensui l´exigència de l´exercici del dret a decidir a la societat, a les classes populars i a les institucions per resoldre les mancances i desigualtats socials que tenim entre la nostra societat, dins un nou marc nacional de justicia social i llibertats.

diumenge, 8 de juny del 2008

La renovació d'ERC. Primera fase.

El superdissabte ha passat. Hem esvaït alguns dubtes i hem confirmat algunes diferències internes.

Per un costat tenim uns guanyadors: els dos Joans (Puigcercós i Ridao) que són les persones que en forma més nombrosa han estat triades per dirigir el partit els propers quatre anys. No era aquesta la meva opció, els que heu anat seguint aquest bloc ho sabeu sobradament, però ha estat l'opció guanyadora i per tant els he de reconèixer el mèrit de la victòria.

Però els resultats ens deixen moltes més dades. Força a prop dels guanyadors s'ha produït un empat tècnic entre la candidatura de Reagrupament i la d'ERCFutur, quedant segon l'altre Joan (en Carretero) i tercer l'Ernest Benach. En quant a la secretaria general s'ha capgirat aquest resultat essent segon el Rafel Niubó i tercera la Rut Carendell.

Esquerra Independentista ha estat per mi el perdedor clar de les eleccions. És evident que com a opció crítica la militància ha optat per triar la candidatura de Reagrupament.

Si mirem els resultats per comarques veiem que les votacions s'han fet de forma molt diferent arreu del territori i això és significatiu de què la cohesió territorial del partit s'haurà de treballar i molt en el futur, per no convertir ara el partit en un regne de taifes i d'"...istes".

Ara resta tota la segona fase d'aquesta esperada renovació d'ERC. Els guanyadors (Puigcercós i Ridao) tenen una setmana per intentar unir forces amb aquells que han obtingut un ampli suport (ERCFutur i Reagrupament, segons el meu parer), per arribar a una proposta d'executiva que realment representi una majoria absoluta dins del partit. Una executiva que haurà de ser aprovada per majoria en el Congrés, dissabte que ve. A més també haurem d'aprovar els estatuts del partit, el document d'estratègia política i votar a favor o en contra de les esmenes presentades. Un cop fet tot això, que no és poc, haurem de donar per tancat tot el procés i acceptar el que entre tots i totes haurem decidit.

El resultat d'ahir, d'entrada, pot semblar molt continuísta. Però crec que tots els que s'han presentat són conscients de que ERC ha de canviar moltes coses, especialment en clau interna.

Pel que fa a romandre en el govern de la Generalitat o no, sembla també prou clar que l'opció triada per la gent és la de conservar el tripartit. Això també ens treu del damunt una patata calenta important, que ara passa a mans d'altres formacions. Si ERC trenca el tripartit, serà per motius aliens a ERC. Les causes que poden forçar una crisi greu en el govern de Catalunya estan en mans de les decisions que es prenguin a Madrid: recurs del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el finançament, el traspàs de rodalies, els papers de Salamanca, la publicació de les balances fiscals (per cert ja s'ha superat el termini que el mateix Zapatero va fixar, sense acomplir-ho), etc.

La primera fase ja és completa. Dissabte vinent, la segona fase.

Ha guanyat Esquerra; Els que no han guanyat faran el mateix que els partidaris de Bono?

“Los delegados, que aplaudieron con entusiasmo la intervención de Zapatero ante el plenario, le han otorgado el triunfo por sólo nueve votos de diferencia sobre José Bono. Zapatero obtuvo 414 votos (41,6%), frente a los 405 de José Bono (40,7%). Matilde Fernández logró 109 votos (10,9%) y Rosa Díez, sólo 67 (6,5%).”

Avui, fins i tot els més contraris a Esquerra tenen sana enveja del procés democràtic que ahir van viure tots els militants republicans, més d’un 70% de militants es van desplaçar als diferents col·legis electorals per dipositar el seu vot. El resultat una victòria del tàndem Joan Puigcercòs i Joan Ridao (37%), una diferencia molt més ampla(més de 10 punts)que les enterrades primàries socialistes que van donar la victòria a l’actual President del Govern Espanyol per tant sols un punt de diferencia.

Si totes les candidatures respecten el resultat democràticament, sense cap mena de dubte sortirem reforçats, i que vol dir aquest respecte, molt fàcil, la candidatura guanyadora te el dret de presentar una nova direcció que dugui a terme el full de ruta presentat, tenint en compte sense cap mena de dubte les diferents sensibilitats, però te el dret a dirigir aquest partit.

En cap cas els partidaris de Jose Bono (1% punt menys que Zapatero) van obstaculitzar el projecte guanyador, i avui tenim els resultats, el PSOE a la vora de la majoria absoluta. No podem malbaratar un procés que ha provocat envegés entre la militància d’altres partits i que la ciutadania ha valorat positivament.

Un darrer comentari, alguns diuen que el resultat fortifica el govern d’Entesa, discrepo, el Govern d’Entesa tindrà futur si els seus socis planten cara de veritat als dos perills que tenim plantejats, la sentencia del Tribunal Constitucional i el nou finançament, per cert CiU en lloc de parlar d’Esquerra el que tindria que fer, és aclarir-se ella mateixa, una bona part de la seva clase dirigent vol un acord amb el PSC i sobretot amb el PSOE.

Estic orgullós de militar en el millor partit que conec.

dimarts, 3 de juny del 2008

(Maragall dimissió) El PSC-PSOE hi torna amb la tercera hora a primària. Comunicat d´Esquerra Independentista(EI)

En el seu dia, ja vaig iniciar campanya gairebé en solitari , demanant dimissió d´Ernest Maragall, qüestionat en privat pel seu equip pròxim i que ara per la vulneració del model de normalització lingüística a base d´aplicar tercera hora de castellà a primària, subordinant-se a Real Decreto apadrinat per l´espanyolista de somriure profident del PSOE, Zapatero i la genuflexió permanent del PSC-PSOE, CONTRAVENINT ACORD DEL PACTE D´ENTESA, I QUE SIGILOSAMENT A FET UN PAS MÉS, EXIGINT A CENTRES EDUCATIUS L´APLICACIÓ 3A HORA, SOTA AMENAÇA DE NO TIRAR ENDAVANT PROJECTE LINGÜÍSTIC DE LES RESPECTIVES ESCOLES, NO SIGUI QUE LA LEC HO DESVIRTUÉS.
En vistes aquest fet i els agravis que es denuncien a articulat de la LEC que va mobilitzar USTEC, ASPEPC-STS I CGT, les retallades d´escoles d´adults nocturns amb manifestació exitosa inclosa, un agravi per la població més afavorida trencant el principi d´ascensor social al més pur dretà a l´estil berlusconi, agreujat , ens cal reactivar la campanya posant a inici dels blocs (Maragall dimissió).
Des d´Esquerra Independentista(EI) s´ha fet el següent comunicat:
Esquerra independentista denuncia l'aplicació imminent de la 3a hora de castellà i recorda que si tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de GovernEsquerra independentista denuncia que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya insta als centres educatius a certificar fins el 13 de juny que faran la tercera hora de castellà que preveu el decret del Ministeri d'Educació espanyol de finals de 2006. En les instruccions enviades el 31 de març a tots els centres, Educació obliga les escoles a especificar com aplicaran la tercera hora en llengua castellana, i els adverteix que si no compleixen no tindran autorització per tirar endavant el projecte lingüístic de l'escola.Esquerra independentista denuncia aquest atac frontal del Departament i el Ministeri a l'autonomia dels centres que trenca el pacte que ERC i PSC van signar amb el DECRET 142/2007 publicat el juny del 2007 i constata que una vegada més es certifica la deslleialtat dels socialistes catalans vers el país i la seva subordinació als interessos del PSOE.Esquerra independentista ha manifestat reiteradament la necessitat de millorar i actualitzar el Pacte d'Entesa i marcar les línies vermelles del mateix al PSC. Per Esquerra independentista l'aplicació de la tercera hora és una ruptura de l'acord subscrit entre els tres socis que requereix d'una ràpida rectificació i recorda que si la seva aplicació tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de Govern.
Esquerra independentista demana tranquil·litat als centres educatius i es compromet a impulsar, a partir del proper dissabte des de la direcció d'ERC, les mesures necessàries per a donar empara a l'aplicació del consens lingüístic vigent i aturar les interferències de la direcció política del departament d'Educació.Finalment reiterem la necessitat de l'aprovació d’una nova llei de política lingüística que completi la immersió lingüística a la secundària, que comprometi a les persones immigrades amb l’aprenentatge del català, i que promogui l’ús del català a l’etiquetatge, al cinema, a la justícia, als mitjans de comunicació i en tots els àmbits on està discriminat. Aquesta llei s’ha de redactar amb la participació d’agents públics i privats.

diumenge, 1 de juny del 2008

L´Esquerra Republicana de les llibertats davant de les temptacions del liberalisme

Liberalisme és defensar les tesis que l´economia de mercat controlin tots els espais públics i privats econòmics amb la deriva que després de la caiguda del mur de berlin, de passar a un socialisme autàrtic controlat per èlits que els feia horticària les llibertats individuals i col.lectives, i provocava un món en dos blocs, que frenava el capitalisme a desenvolupar-se als nivells d eacumulació de riquesa actuals, passem en poques decades a uns oligopolis privats que escanyen les classes populars que practiquen un llibertinatge econòmic de desigualtats globals . En el cas català porta a tenir un 18,5% de la població en risc de pobresa, a un 31% de precaris, a un 52% de mileuristes, que en el cotexte econòmic negatiu, els bancs han tencant l´aixeta, per la venda d´hipoteques dá lt risc, fent que la inflació ja s´enfili al 4,7% i tinguem un augment dels productes bàsics i del petroli que afectin de sobremanera a les classes pouplars que des de l´independentisme, hem de representar, enlloc d´equiparant-se als partits del sistema, que es conformen a privatitzar serveis públics, per repartir entre amics, coneguts i saludats, i gestionar la dependència, juntament amb el colonialisme fiscal de lé wstat, i lé spoli salarial de la pèrdua de poder adquisistiu de treballadors i independentistes. Agents potaveus de la privatització com el FMI, BM o la Unió Europea amb mitjans afins o inclús públics impulsen concepte de la flexiseguretat( contracte dit indefinit, que suposa acomiadament lliure ) i la directiva Bolkestein( llibertat de moviment de persones immigrades a paisos capdavanters ansiosos de mà d´obra barata amb salaris i condicions laborals del país d´origen, que provocarà bomba de rellotgeria, agreujat al fet de tenir els salaris més baixos de l´europa occidental i ls bases juridiques per desmantellar estat social), fent que creixi la xenofobia, mentre uns s´ompliran les butxaques ,com la banca que el 2007 va guanyar un 25% més, altres competiran per sous de miseria i més precarietat.
O ens situem al costat de les classes populars, o ens arroseguem a admetre un ordre econòmic i militar capitalista, que declara il.legal les persones segons origen o condició econòmica, un model sense fre generador de conflictivitat social, desigualtats, guettos socials a costa que una minoria privilegiada sotmetin a una majoria social a desigualtats, i a retallades de serveis públics, fruit de rebaixes fiscals als sectors més benestants.
En el cas d´ERC, APELACIONS COM LES DE jOAN PUIGCERCÓS, QUE EN ALTRES TEMPS LLUNYANS S´ABANDERAVA D´ÉSSER EL FIL ROIG DEL COMBAT, HA ESDEVINGUT EL FIL NEGRE DE LA FLEXISEGURETAT, "LA CORRECCIÓ LIBERAL", EN LES SEVES PARAULES , BENEIDA AL TRACTAT DE LISBOA, MARC JURIDIC DESPRÉS DEL FALLIT INTENT D´APROVAR CONSTITUCIÓ EUROPEA.
Declaracions d´Eugenia Marí, ja apunten formes liberals dins ERC, que en aquest congrés proper, també votem un model neoliberal a favor de defensar per activa o per passiva els oligopolis i els seus beneficis empresarials amb l´actual model econòmic privatitzador i de retallades socials o un model nòrdic d´un estat del benestar òptim i generador de justícia social.
L´alternativa que cada cop es veu més ilusionant i aglutinadora de complicitat, esdevé dins ERC, el corrent Esquerra Independentista, garantia que no caiguem com a partit amb declaracions institucionals del govern tripartit , com la del president Montilla va dir, assumida sense que ERC ideològicament no hi hagi donat resposta i assumim per la porta petita, a través del Consell de relacions Laboralsen una fotografia amb la patronal catalana(Foment,PIMEC), el govern i les cúpules de CCOO-UGT. Ens cal un marc català de relacions laborals, aplicant el dret a decidir.
El dia 7 de juny, això podem començar a canviar-ho amb el teu suport, a través d´Esquerra Independentista, amb principis d´esquerra, republicans i independentistes.

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) a partir del 7 de juny

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) després del 7 de juny

Davant de la inèrcia continuista i naif i la lluita per la supervivència de càrrecs, EI prioritza el debat ideològic, fent públic el nostre full de ruta despre´s del 7 de juny:

QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA EL CONGRÉS?



Una pregunta que sempre ens fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i l’Uriel Bertran surten escollits President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.



Dins els nostres objectius de transparència volem exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.



1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.



2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.



- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.



- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.



3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.



- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.



- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.



- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar aquests equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.



4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del govern perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.



5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó, i l'actual projecte de MAT



7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.