Podem sentir-nos orgullosos/es

Podem sentir-nos orgullosos/es
	Companyes i companys, La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet més que constatar el que ja fa temps que dèiem els independentistes: Les solucions d’encaix amb l’Estat Espanyol, ja siguin autonomistes o federalistes, no tenen cabuda en la seva concepció d’Estat. L’únic camí perquè Catalunya pugui avançar és l’Estat propi. També constatem amb satisfacció com, en resposta a la sentència i a la situació de bloqueig creada,  la direcció del nostre partit ha adoptat una postura clara per encarar el camí de la independència, posant com a condició per a qualsevol acord de govern futur  la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Una posició política clara que els militants d’Esquerra Independentista hem estat proposant durant els darrers tres anys i que ha estat assumida pel conjunt del partit. La perseverança i el treball honest i en positiu han acabat obtenint els fruits que desitjàvem. L’aposta decidida d’ERC per aprovar i participar en la recollida de signatures  de la Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència que hem contribuït a impulsar,  i les paraules del President del partit, Joan Puigcercós, en el sentit que ERC no pactarà amb cap força política que no promogui un referèndum oficial d’independència ens fan estar esperançats en aquest sentit. Així doncs, companyes i companys, podem i hem de sentir-nos orgullosos de la tasca que hem fet al servei del nostre país i del nostre partit. Malgrat els mals tràngols i els moments difícils, en aquest moment històric, la nostra veu i les nostres idees són  escoltades al si del partit i segur que serviran per al rellançament d’ERC. Esquerra Independentista, com sempre hem dit, existeix per ajudar a fer créixer Esquerra. Ara cal continuar treballant, amb el màxim d’unitat i en la direcció correcta, per acomplir el full de ruta que ens porti a cap a la independència. Un full de ruta que passa per: 1) Continuar eixamplant la majoria que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència amb campanyes que utilitzin arguments, sobretot, socioeconòmics i de millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi. 2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries. 3) Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que convoqui el referèndum d’independència d’acord amb la comunitat internacional, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn. En el cas que la majoria parlamentària fos prou ampla i sòlida, es podria passar directament a proclamar la independència des del Parlament i a referendar-la amb posterioritat. 4) No caure en el paranys que ens posaran els porucs i els que fan negoci amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”. Catalunya està ben madura per decidir el seu futur! Ens emplacem a construir aquest esdevenidor amb força i determinació, pas a pas. I el primer d’aquests passos ha de ser assistir a la manifestació del dia 10 de juliol dins del bloc independentista que es conformarà. És la millor manera de demostrar que no creiem ni volem nous pactes Constitucionals. El segon pas ha de ser posar tot el nostre esforç en la recollida de firmes per dur a terme la IP que permeti celebrar un referèndum oficial d’Independència a Catalunya. (Si encara no t’has fet fedatari entra en aquest enllaç i omple les dades). I, tercer,  hem de treballar amb il·lusió per aconseguir que ERC aconsegueixi els millors resultats a les properes eleccions catalanes. Només així podrem condicionar  la política catalana en la línia del referèndum sobre la independència. Visca Catalunya lliure!
	Esquerra Independentista http://wwww.esquerraindependentista.cat/

Comença el canvi, però de debò eh !

Moltes vegades, la gent que ens dediquem a la política (ja sigui d’una manera altruista o cobrant) sentim, en el nostre dia a dia, coses com “els polítics fan el que els hi dóna la gana”. Generalment, el contra argument utilitzat sovint pels governs anteriors havia estat “nosaltres som els representants el poble i, per tant, els garants del poder legislatiu”.

Recordem, però, que el que anomenem democràcia (el poder del poble) va ser instaurat en l’antiga Grècia, on un grup de persones (ciutadans) escollien per sufragi els seus representants. Aquests ciutadans, però, havien de ser homes lliures, rics i amb drets (un terç de la població total de la polis). Curiós, no ?

Amb els anys, el sufragi s’ha anat millorant: primer, les persones que podien votar van ser tots els homes, majors d’edat, indiferentment de la seva condició social. Més tard, s’hi va sumar el vot de les dones, majors d’edat, instaurant-se el sufragi universal.

A finals del segle XX es creia que s’havia arribat a la perfecció de la democràcia: tots i totes els homes i les dones majors d’edat escollien cada quatre anys als seus representants a les cambres. Els seus representants, però, seguien fent i desfent sense cap control de la ciutadania.

Si repassem el significat etimològic del terme “democràcia” veurem que prové de dos termes grecs que signifiquen “el poder del poble”. I el poder del poble és escollir els seus representants cada quatre anys donant-los-hi via lliure ? No.

Durant les dues últimes legislatures al Parlament de Catalunya, el seu president, el Molt Honorable Ernest Benach (esquerra), ha donat un tomb en la suposada democràcia en la que vivíem. El Parlament, de la seva mà, ha retornat clarament el poder al poble mitjançant la política 2.0

S’han instaurat tot un seguit d’eines digitals per fer del Parlament l’eina del poble, per millorar certs aspectes del dia a dia. En aquest sentit, l’última iniciativa d’aquest ha estat posar en funcionament les “epeticions”.

Les epeticions és un espai web on tots els ciutadans (a títol individual o col•lectiu) poden plantejar una iniciativa al Parlament per tal de ser debatuda. La iniciativa és registrada via web i, si s’accepta, comença el seu tràmit parlamentari on podrà ser aprovada o no.

Així mateix, durant aquestes dues legislatures ha quedat força palès l’interés d’esquerra per fer de la política una cosa pública, obrint-la a tota la ciutadania, donant canals per poder expressar-se i oferint eines per poder canviar coses que sempre han estat iguals.

Ara és el moment de canviar les coses. Realment comença el canvi, però no el canvi que volen uns quants per seguir posant la mà al sac, si no un canvi de debò. Una transformació social que dignifiqui la política i que torni el poder als que l’han de tenir: els ciutadans. Lleis com la dels referèndums, la llei de signes, la comissió d’investigació del cas Palau... ens donen a entendre que el canvi s’acosta i som tots/totes nosaltres els que tenim la clau per fer-ho.