Fa mig any, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tan sols 219.173 catalans van votar Esquerra.
Aquesta vegada, han estat 257.564, o sigui 38.391 vots més, que representen una PUJADA del 17% !!!!
I al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, fora de coalicions s'han recollit 13.785 vots més, més gent que no pas la que viu a capitals de comarca com la Seu d'Urgell, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blaqnques, Balaguer, Ripoll, Cervera o Tàrrega.
Sempre es diu que les eleccions a diferents administracions no són comparables, però aquesta vegada és enganyós comparar els vots amb les municipals de fa quatre anys com si en aquests quatre anys no hagués passat res.
La marca Esquerra està cremada, però ens queden les persones, que són més valuoses, i bastant de poder municipal en ajuntaments petits i mitjans. En els grans, com que es vota la marca, és on ens hem fotut la gran hòstia. Només s'ha resistit -i en alguns casos avançat- a ciutats on s'ha treballat molt i molt bé: Gavà, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Solsona, el Masnou, Montblanc,... I també en molts dels pobles on es vota les persones més que els partits.
Això explica per què, havent perdut 77.364 vots (que és un 23% dels vots de les municipals anteriors), tan sols haguem perdut 197 regidors, un 12% dels regidors.
I si som capaços de fer neteja; centrar el rumb del partit al quadrant que ens pertoca, que és el de l'esquerra independentista, però esquerra; condemnar el segon tripartit i els seus errors; i trobar líders que la gent percebi com a íntegres i honrats, tornarem a progressar.
Quan s'ha pecat, cal confessar o no es pot rebre perdó.
Així que cal un enorme nostra culpa, i com que sembla que ningú no té ganes de fer-lo, el començarem aquí:
- nostra culpa per la dimissió del conseller en cap de la Generalitat quan l'afer de Perpinyà. Un vicepresident que considera que ha actuat en defensa del país i de la pau no ha de dimitir.
- nostra culpa per no haver sortit del govern llavors i provocar unes anticipades que haurien donat més de 700.000 vots i més de 35 escons al Parlament.
- nostra culpa per haver presentat un candidat a Madrid que, malgrat tenir el màxim suport de les urnes, renuncià a l'acta de diputat i mai no hi va anar a reivindicar-se.
- nostra culpa per ser tan ingenus de pensar que es podia millorar el pacte amb Espanya amb un nou Estatut.
- nostra culpa per pensar que CiU i PSC defensariern unitàriament l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
- nostra culpa per haver-nos mantingut al govern quan el PSC i CiU van entrar a la cursa de rebaixes de l'Estatut.
- nostra culpa per no haver demanat llavors la retirada del text.
- nostra culpa per haver volgut frustrar els plans de Zapatero de fer president en Mas el 2007, tot fent president en Montilla: calia deixar que fessin la sociovergència i automàticament ERC hauria estat el primer partit de l'oposició i hauria capitalitzat la irritació dels atacs anticatalans, de la sentència de l'Estatut i de la crisi econòmica.
- nostra culpa per haver escatimat a la militància la ratificació d'aquesta decisió.
- nostra culpa per haver estat tan ingenus de creure que es podien fer polítiques socials des d'una Generalitat escanyada econòmicament.
- nostra culpa per haver penjat la bandera on abans no hi era sense dimitir automàticament, tot obrint la porta a les concessions il·limitades, amb l'objectiu de no tornar al Dragon Kan.
- nostra culpa per haver fet una política cultural i de comunicació absolutament patètica.
- nostra culpa per la gestió de la presència de TV3 al País Valencià, dels arxius de Salamanca que mai no tornen però cada caixa que arriba es celebra com una enorme victòria, i dels arxius i patrimoni privat que Madrid ha importat a cop de talonari.
- nostra culpa per no haver sabut capitalitzar els efectes dels anys de més furibund anticatalanisme.
- nostra culpa per haver defraudat l'esperit assembleari del partit amb tota mena de maniobres a l'ombra.
- nostra culpa per no haver sabut aprofitar el potencial que tenien els militants del partit, tot repartint càrrecs per amistat o sectarisme, quan sovint disposàvem de gent més vàlida que de vegades ha estat maltractada.
- nostra culpa per haver-nos comportat sovint igual que la classe política de tota la vida.
- nostra culpa per no saber aprofitar correctament el potencial dels nous canals de comunicació de masses.
- nostra culpa per haver fet fora tots els dissidents, fins i tot afirmant que ens deslliuràvem dels freakies, en lloc de vetllar per la pluralitat interna, el debat ordenat, l'acceptació de les raons dels altres i la disponibilitat de diversos punts de vista.
- nostra culpa per donar la imatge d'un partit, alhora, caòtic i estalinista.
- nostra culpa per no haver sabut explicar-nos.
- nostra culpa per haver finançat el grup Cultura 03 tan generosament, quan la resta de la cultura i dels mitjans catalans públics i privats passen tantes estretors.
- nostra culpa per haver situat en llocs de responsabilitat persones a les quals els van pujar al cap i van tractar l'altra gent, o fins i tot la nostra, amb prepotència i desconsideració.
- nostra culpa per no haver defensat les nostres decisions, i al nostre president del Parlament quan va ser injustament atacat.
- nostra culpa per no haver estat capaços d'aconseguir cap avenç real i palpable per la gent en temes com el de la llengua. Tan sols que els productes dels supermercats, els prospectes dels fàrmacs o les pel·lícules dels cinemes s'haguessin catalanitzat una mica més, s'hauria notat molt.
- nostra culpa per haver cregut que es poden guanyar partits quan jugues en camp contrari i amb els àrbitres comprats.
- nostra culpa per haver perdut, primer, els votants més emotivament independentistes i, en el darrer any, els que ens votaven per ser sobre tot d'esquerres i, a més, amb consciència nacional. O sigui, els que han anat a votar a les CUP.
- nostra culpa per haver deixat que tot això passés sense revoltar-nos.
I ara vé la penitència:
- Tres hòsties electorals seguides, i podem tenir la quarta aviat si no fem un acte penitencial públic i ens redrecem.
- Retirada de la política per als qui han estat les cares visibles d'aquests anys, malgrat que potser tots ells hagin fet també moltes coses positives i es perdrà un enorme capital humà i polític.
- Pelegrinatge expiatori per recuperar els bons militants i dirigents que ens han deixat, i també per aproximar-nos humilment a la resta de l'esquerra independentista.
- Fi de les hostilitats amb la dreta independentista, inclosos els sectors de CiU que no combreguen amb l'espanyolisme de Duran.
- Defensa dels drets socials i de la necessitat d'una economia transparent, justa i no especulativa.
- Recerca urgent de gent responsable i íntegra, capaç de tornar a posar en marxa la nau sense cap interès personal. És probable que els primers vagin també a parar a l'aigua.
- Construcció de les eines necessàries perquè TOTS els militants, i també la resta de ciutadans, puguin sentir-se partícips i responsables del futur d'aquest partit i d'aquest país.
