dimarts, 4 d’octubre del 2011
divendres, 22 de juliol del 2011
divendres, 17 de juny del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
ERC ha començat la remuntada
L'enorme debacle d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals, vista aïlladament des del punt de vista exclusivament municipalista, ha provocat que ningú no s'adonés de la gran remuntada que ha fet el partit respecte a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'any passat, cosa que tan sols s'explica perquè en alguns llocs, des dels ajuntaments i les seccions locals, s'ha fet una feina excel·lent capaç de contrarestar la davallada de la marca Esquerra.
Fa mig any, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tan sols 219.173 catalans van votar Esquerra.
Aquesta vegada, han estat 257.564, o sigui 38.391 vots més, que representen una PUJADA del 17% !!!!
I al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, fora de coalicions s'han recollit 13.785 vots més, més gent que no pas la que viu a capitals de comarca com la Seu d'Urgell, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blaqnques, Balaguer, Ripoll, Cervera o Tàrrega.
Sempre es diu que les eleccions a diferents administracions no són comparables, però aquesta vegada és enganyós comparar els vots amb les municipals de fa quatre anys com si en aquests quatre anys no hagués passat res.
La marca Esquerra està cremada, però ens queden les persones, que són més valuoses, i bastant de poder municipal en ajuntaments petits i mitjans. En els grans, com que es vota la marca, és on ens hem fotut la gran hòstia. Només s'ha resistit -i en alguns casos avançat- a ciutats on s'ha treballat molt i molt bé: Gavà, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Solsona, el Masnou, Montblanc,... I també en molts dels pobles on es vota les persones més que els partits.
Això explica per què, havent perdut 77.364 vots (que és un 23% dels vots de les municipals anteriors), tan sols haguem perdut 197 regidors, un 12% dels regidors.
I si som capaços de fer neteja; centrar el rumb del partit al quadrant que ens pertoca, que és el de l'esquerra independentista, però esquerra; condemnar el segon tripartit i els seus errors; i trobar líders que la gent percebi com a íntegres i honrats, tornarem a progressar.
Quan s'ha pecat, cal confessar o no es pot rebre perdó.
Així que cal un enorme nostra culpa, i com que sembla que ningú no té ganes de fer-lo, el començarem aquí:
Fa mig any, en les eleccions al Parlament de Catalunya, tan sols 219.173 catalans van votar Esquerra.
Aquesta vegada, han estat 257.564, o sigui 38.391 vots més, que representen una PUJADA del 17% !!!!
I al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, fora de coalicions s'han recollit 13.785 vots més, més gent que no pas la que viu a capitals de comarca com la Seu d'Urgell, la Bisbal d'Empordà, Puigcerdà, Montblanc, les Borges Blaqnques, Balaguer, Ripoll, Cervera o Tàrrega.
Sempre es diu que les eleccions a diferents administracions no són comparables, però aquesta vegada és enganyós comparar els vots amb les municipals de fa quatre anys com si en aquests quatre anys no hagués passat res.
La marca Esquerra està cremada, però ens queden les persones, que són més valuoses, i bastant de poder municipal en ajuntaments petits i mitjans. En els grans, com que es vota la marca, és on ens hem fotut la gran hòstia. Només s'ha resistit -i en alguns casos avançat- a ciutats on s'ha treballat molt i molt bé: Gavà, Olot, Sant Vicenç dels Horts, Caldes de Montbui, Solsona, el Masnou, Montblanc,... I també en molts dels pobles on es vota les persones més que els partits.
Això explica per què, havent perdut 77.364 vots (que és un 23% dels vots de les municipals anteriors), tan sols haguem perdut 197 regidors, un 12% dels regidors.
I si som capaços de fer neteja; centrar el rumb del partit al quadrant que ens pertoca, que és el de l'esquerra independentista, però esquerra; condemnar el segon tripartit i els seus errors; i trobar líders que la gent percebi com a íntegres i honrats, tornarem a progressar.
Quan s'ha pecat, cal confessar o no es pot rebre perdó.
Així que cal un enorme nostra culpa, i com que sembla que ningú no té ganes de fer-lo, el començarem aquí:
- nostra culpa per la dimissió del conseller en cap de la Generalitat quan l'afer de Perpinyà. Un vicepresident que considera que ha actuat en defensa del país i de la pau no ha de dimitir.
- nostra culpa per no haver sortit del govern llavors i provocar unes anticipades que haurien donat més de 700.000 vots i més de 35 escons al Parlament.
- nostra culpa per haver presentat un candidat a Madrid que, malgrat tenir el màxim suport de les urnes, renuncià a l'acta de diputat i mai no hi va anar a reivindicar-se.
- nostra culpa per ser tan ingenus de pensar que es podia millorar el pacte amb Espanya amb un nou Estatut.
- nostra culpa per pensar que CiU i PSC defensariern unitàriament l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
- nostra culpa per haver-nos mantingut al govern quan el PSC i CiU van entrar a la cursa de rebaixes de l'Estatut.
- nostra culpa per no haver demanat llavors la retirada del text.
- nostra culpa per haver volgut frustrar els plans de Zapatero de fer president en Mas el 2007, tot fent president en Montilla: calia deixar que fessin la sociovergència i automàticament ERC hauria estat el primer partit de l'oposició i hauria capitalitzat la irritació dels atacs anticatalans, de la sentència de l'Estatut i de la crisi econòmica.
- nostra culpa per haver escatimat a la militància la ratificació d'aquesta decisió.
- nostra culpa per haver estat tan ingenus de creure que es podien fer polítiques socials des d'una Generalitat escanyada econòmicament.
- nostra culpa per haver penjat la bandera on abans no hi era sense dimitir automàticament, tot obrint la porta a les concessions il·limitades, amb l'objectiu de no tornar al Dragon Kan.
- nostra culpa per haver fet una política cultural i de comunicació absolutament patètica.
- nostra culpa per la gestió de la presència de TV3 al País Valencià, dels arxius de Salamanca que mai no tornen però cada caixa que arriba es celebra com una enorme victòria, i dels arxius i patrimoni privat que Madrid ha importat a cop de talonari.
- nostra culpa per no haver sabut capitalitzar els efectes dels anys de més furibund anticatalanisme.
- nostra culpa per haver defraudat l'esperit assembleari del partit amb tota mena de maniobres a l'ombra.
- nostra culpa per no haver sabut aprofitar el potencial que tenien els militants del partit, tot repartint càrrecs per amistat o sectarisme, quan sovint disposàvem de gent més vàlida que de vegades ha estat maltractada.
- nostra culpa per haver-nos comportat sovint igual que la classe política de tota la vida.
- nostra culpa per no saber aprofitar correctament el potencial dels nous canals de comunicació de masses.
- nostra culpa per haver fet fora tots els dissidents, fins i tot afirmant que ens deslliuràvem dels freakies, en lloc de vetllar per la pluralitat interna, el debat ordenat, l'acceptació de les raons dels altres i la disponibilitat de diversos punts de vista.
- nostra culpa per donar la imatge d'un partit, alhora, caòtic i estalinista.
- nostra culpa per no haver sabut explicar-nos.
- nostra culpa per haver finançat el grup Cultura 03 tan generosament, quan la resta de la cultura i dels mitjans catalans públics i privats passen tantes estretors.
- nostra culpa per haver situat en llocs de responsabilitat persones a les quals els van pujar al cap i van tractar l'altra gent, o fins i tot la nostra, amb prepotència i desconsideració.
- nostra culpa per no haver defensat les nostres decisions, i al nostre president del Parlament quan va ser injustament atacat.
- nostra culpa per no haver estat capaços d'aconseguir cap avenç real i palpable per la gent en temes com el de la llengua. Tan sols que els productes dels supermercats, els prospectes dels fàrmacs o les pel·lícules dels cinemes s'haguessin catalanitzat una mica més, s'hauria notat molt.
- nostra culpa per haver cregut que es poden guanyar partits quan jugues en camp contrari i amb els àrbitres comprats.
- nostra culpa per haver perdut, primer, els votants més emotivament independentistes i, en el darrer any, els que ens votaven per ser sobre tot d'esquerres i, a més, amb consciència nacional. O sigui, els que han anat a votar a les CUP.
- nostra culpa per haver deixat que tot això passés sense revoltar-nos.
I ara vé la penitència:
- Tres hòsties electorals seguides, i podem tenir la quarta aviat si no fem un acte penitencial públic i ens redrecem.
- Retirada de la política per als qui han estat les cares visibles d'aquests anys, malgrat que potser tots ells hagin fet també moltes coses positives i es perdrà un enorme capital humà i polític.
- Pelegrinatge expiatori per recuperar els bons militants i dirigents que ens han deixat, i també per aproximar-nos humilment a la resta de l'esquerra independentista.
- Fi de les hostilitats amb la dreta independentista, inclosos els sectors de CiU que no combreguen amb l'espanyolisme de Duran.
- Defensa dels drets socials i de la necessitat d'una economia transparent, justa i no especulativa.
- Recerca urgent de gent responsable i íntegra, capaç de tornar a posar en marxa la nau sense cap interès personal. És probable que els primers vagin també a parar a l'aigua.
- Construcció de les eines necessàries perquè TOTS els militants, i també la resta de ciutadans, puguin sentir-se partícips i responsables del futur d'aquest partit i d'aquest país.
dilluns, 18 d’abril del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
dissabte, 19 de febrer del 2011
dilluns, 24 de gener del 2011
dilluns, 17 de gener del 2011
dilluns, 13 de desembre del 2010
MILLORES A RÀDIO ARRELS
MILLORES A RÀDIO ARRELS
La Generalitat de Catalunya, deutora de 52200 € com havíem anunciat, ens acaba d'abonar una part de les subvencions.
D'ençà que vam donar a conèixer les dificultats financeres de Ràdio Arrels amb l'acomiadament d'un periodista, una cadena de solidaritat insospitada s'ha manifestat: entrevistes en moltíssims mitjans (premsa, ràdios, webs), ajuts econòmics individuals, cartes de suport...
Aquest allau comunicatiu ha donat resultats concrets i esperançadors:
- els serveis de la Generalitat de Catalunya han desbloquejat part dels diners,
- uns ingressos d'auditors i simpatitzants gens negligibles,
- una presa de consciència de l'equip d'Arrels de la seva bona imatge, de l'impacte i de la responsabilitat de la ràdio per la difusió del català a Catalunya Nord.
Volem agrair ben sincerament tots aquells qui han contribuït a resoldre les primeres dificultats de Ràdio Arrels.
AMB O SENSE SUBVENCIONS, L'EQUILIBRI QUEDARÀ FRÀGIL, per tant us invitem a continuar a col·laborar.
Proposem a la societat civil, al mon empresarial i a les institucions un "Pacte de Futur per Ràdio Arrels"
Cadascú, des del seu lloc, pot sumar-se al "pacte":
Fent una aportació econòmica anual o regular,
Associant el seu municipi, la seva empresa o institució a la xarxa d'institucions solidàries amb Ràdio Arrels (subvenció, donatiu, patrocini d'emissió...).
Amb més mitjans, ens comprometem a :
- mantenir l'oferta radiofònica en volum de programació i continguts,
- celebrar el maig i juny del 2011 el trentè aniversari de l'emissora al voltant d'un acte festiu i lúdic conjuntament amb una reflexió sobre el futur de la comunicació local en clau lingüística, identitària i de país
- obrir en un pla de tres anys delegacions comarcals per afavorir la cohesió i la dinamització dels territoris nord-catalans:
2011, al Vallespir (ja pactat amb l'ajuntament de Ceret).
2012, a Cerdanya.
2013, al Conflent.
Contactes: Pere Manzanares – pere@arrels.net
Albert Noguer - albert@arrels.net
+33 (0) 468 35 47 48
Ens acollim a llurs suggeriments i donem a conèixer els comptes corrents on es poden ingressar els ajuts:
A Catalunya Nord i des de l'estat francès:
RIB: 17106 00024 02898942000 09
BIC: AGRIFRPP871
IBAN: FR76 1710 6000 2402 8989 4200 009
A Catalunya i des de la resta dels Països Catalans:
CCC: 2100 0191 11 0700033715
BIC: CAIXESBBXXX
IBAN: ES89 2100 0191 1107 0003 3715
També es poden fer arribar ajuts mitjançant un xec, en nom d'Arrels, a la nostra seu:
Ràdio Arrels
46 carrer dels Agustins
66000 Perpinyà
La Generalitat de Catalunya, deutora de 52200 € com havíem anunciat, ens acaba d'abonar una part de les subvencions.
D'ençà que vam donar a conèixer les dificultats financeres de Ràdio Arrels amb l'acomiadament d'un periodista, una cadena de solidaritat insospitada s'ha manifestat: entrevistes en moltíssims mitjans (premsa, ràdios, webs), ajuts econòmics individuals, cartes de suport...
Aquest allau comunicatiu ha donat resultats concrets i esperançadors:
- els serveis de la Generalitat de Catalunya han desbloquejat part dels diners,
- uns ingressos d'auditors i simpatitzants gens negligibles,
- una presa de consciència de l'equip d'Arrels de la seva bona imatge, de l'impacte i de la responsabilitat de la ràdio per la difusió del català a Catalunya Nord.
Volem agrair ben sincerament tots aquells qui han contribuït a resoldre les primeres dificultats de Ràdio Arrels.
AMB O SENSE SUBVENCIONS, L'EQUILIBRI QUEDARÀ FRÀGIL, per tant us invitem a continuar a col·laborar.
Proposem a la societat civil, al mon empresarial i a les institucions un "Pacte de Futur per Ràdio Arrels"
Cadascú, des del seu lloc, pot sumar-se al "pacte":
Fent una aportació econòmica anual o regular,
Associant el seu municipi, la seva empresa o institució a la xarxa d'institucions solidàries amb Ràdio Arrels (subvenció, donatiu, patrocini d'emissió...).
Amb més mitjans, ens comprometem a :
- mantenir l'oferta radiofònica en volum de programació i continguts,
- celebrar el maig i juny del 2011 el trentè aniversari de l'emissora al voltant d'un acte festiu i lúdic conjuntament amb una reflexió sobre el futur de la comunicació local en clau lingüística, identitària i de país
- obrir en un pla de tres anys delegacions comarcals per afavorir la cohesió i la dinamització dels territoris nord-catalans:
2011, al Vallespir (ja pactat amb l'ajuntament de Ceret).
2012, a Cerdanya.
2013, al Conflent.
Contactes: Pere Manzanares – pere@arrels.net
Albert Noguer - albert@arrels.net
+33 (0) 468 35 47 48
Ens acollim a llurs suggeriments i donem a conèixer els comptes corrents on es poden ingressar els ajuts:
A Catalunya Nord i des de l'estat francès:
RIB: 17106 00024 02898942000 09
BIC: AGRIFRPP871
IBAN: FR76 1710 6000 2402 8989 4200 009
A Catalunya i des de la resta dels Països Catalans:
CCC: 2100 0191 11 0700033715
BIC: CAIXESBBXXX
IBAN: ES89 2100 0191 1107 0003 3715
També es poden fer arribar ajuts mitjançant un xec, en nom d'Arrels, a la nostra seu:
Ràdio Arrels
46 carrer dels Agustins
66000 Perpinyà
dimecres, 24 de novembre del 2010
dissabte, 24 de juliol del 2010
dimecres, 21 de juliol del 2010
dijous, 1 de juliol del 2010
dimecres, 30 de juny del 2010
Podem sentir-nos orgullosos/es
Podem sentir-nos orgullosos/es | |||
Companyes i companys, La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet més que constatar el que ja fa temps que dèiem els independentistes: Les solucions d’encaix amb l’Estat Espanyol, ja siguin autonomistes o federalistes, no tenen cabuda en la seva concepció d’Estat. L’únic camí perquè Catalunya pugui avançar és l’Estat propi. També constatem amb satisfacció com, en resposta a la sentència i a la situació de bloqueig creada, la direcció del nostre partit ha adoptat una postura clara per encarar el camí de la independència, posant com a condició per a qualsevol acord de govern futur la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Una posició política clara que els militants d’Esquerra Independentista hem estat proposant durant els darrers tres anys i que ha estat assumida pel conjunt del partit. La perseverança i el treball honest i en positiu han acabat obtenint els fruits que desitjàvem. L’aposta decidida d’ERC per aprovar i participar en la recollida de signatures de la Iniciativa Popular pel Referèndum d’Independència que hem contribuït a impulsar, i les paraules del President del partit, Joan Puigcercós, en el sentit que ERC no pactarà amb cap força política que no promogui un referèndum oficial d’independència ens fan estar esperançats en aquest sentit. Així doncs, companyes i companys, podem i hem de sentir-nos orgullosos de la tasca que hem fet al servei del nostre país i del nostre partit. Malgrat els mals tràngols i els moments difícils, en aquest moment històric, la nostra veu i les nostres idees són escoltades al si del partit i segur que serviran per al rellançament d’ERC. Esquerra Independentista, com sempre hem dit, existeix per ajudar a fer créixer Esquerra. Ara cal continuar treballant, amb el màxim d’unitat i en la direcció correcta, per acomplir el full de ruta que ens porti a cap a la independència. Un full de ruta que passa per: 1) Continuar eixamplant la majoria que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d’independència amb campanyes que utilitzin arguments, sobretot, socioeconòmics i de millora de la qualitat de vida dels catalans en el cas de disposar d’un Estat propi. 2) Portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l’exercici del dret a l’autodeterminació a través de la Iniciativa Popular i de les iniciatives parlamentàries. 3) Aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya que convoqui el referèndum d’independència d’acord amb la comunitat internacional, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn. En el cas que la majoria parlamentària fos prou ampla i sòlida, es podria passar directament a proclamar la independència des del Parlament i a referendar-la amb posterioritat. 4) No caure en el paranys que ens posaran els porucs i els que fan negoci amb la dependència que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”. Catalunya està ben madura per decidir el seu futur! Ens emplacem a construir aquest esdevenidor amb força i determinació, pas a pas. I el primer d’aquests passos ha de ser assistir a la manifestació del dia 10 de juliol dins del bloc independentista que es conformarà. És la millor manera de demostrar que no creiem ni volem nous pactes Constitucionals. El segon pas ha de ser posar tot el nostre esforç en la recollida de firmes per dur a terme la IP que permeti celebrar un referèndum oficial d’Independència a Catalunya. (Si encara no t’has fet fedatari entra en aquest enllaç i omple les dades). I, tercer, hem de treballar amb il·lusió per aconseguir que ERC aconsegueixi els millors resultats a les properes eleccions catalanes. Només així podrem condicionar la política catalana en la línia del referèndum sobre la independència. Visca Catalunya lliure! | |||
Esquerra Independentista | |||
dilluns, 17 de maig del 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
