El Papa Benet XVI (toni albà) inaugura el Voilà!, a Manresa

El nou local Voilà! de Manresa, dut per la mateixa parella que duïa el Casino de Berga( xavi tristany i companya) , va inaugurar amb convidat de luxe, ni més ni menys que el Papa Benet XVI (TONI ALBÀ), que tant feia de Papa com feia de Joan Carles de Borbó,i va fer xalar la concurrència:





Ja acabada actuació, a la sortida vaig mantenir breus paraules amb Toni Albà, que recordava l´infantesa a Berga , amb record del Josep Tristany i el casino de Berga.

Videos Patum de Lluïment, Patum completa i Patum dels pobres 2009

A Berga, per corpus,Patum de Lluïment, diumenge amb nans nous i nans vells:





Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:





I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa:

Sobirania i Progrés, amb l´enquesta de majoria independentista

Fa setmanes enrere, va tenir lloc xerrada de presentació a Manresa , per part de l´entitat Sobirania i Progrés, de la que en formo part, presentant interesant estudi de l´UOC,de la mà de Miquel Strubell, en relació a la voluntat d´exercir l´autodeterminació amb resultats positius sorprenents. A continuació teniu els diferents videos de la xerrada i l´enriquidor debat posterior, amb diferents estratègies per bastir una majoria social autodeterminista ferma:

Exposició sobre el President Lluís Companys, a Manresa

Una personalitat imprescindible, en exposició de la mà de la Fundació Josep Irla:

Valoració eleccions europees d´Esquerra Independentista

Valoració dels resultats de les eleccions europees
Arran els resultats de les eleccions europees celebrades el passat diumenge 7 de juny Esquerra independentista, moviment de base d'ERC, vol manifestar el següent:1. Volem felicitar en primer lloc a l'Oriol Junqueras, al conjunt de la militància i a la resta de partits de la coalició de l'Europa pels pobles per haver revalidat l'eurodiputat. Així mateix li desitgem a l'Oriol els millors èxits en aquesta nova etapa que ara comença.
2. Els resultats d'ERC confirmen la tendència a la baixa del nostre partit iniciada l'any 2006, quan es va tornar a formalitzar l'estratègia d'aliances amb el PSC-PSOE, un partit subordinat a Madrid com ho demostren cada dia els seus 25 diputats al Congrés espanyol. Hores d'ara, tot allò que és fonamental per a Catalunya, per al seu progrés i per fer front a la crisi, com posar fi a l'espoli fiscal, continua encallat per la subordinació del PSC al PSOE.
3. ERC ha perdut 70.000 vots a Catalunya (-28% del total de l'any 2004), i ha tornat als resultats de fa deu anys, pràcticament igualant els de les eleccions europees de 1999 (175.000 vots). En aquests darrers tres anys hem esgotat tot l'augment de vots del cicle de creixement dels anys 2003-2004. Al País Valencià hem perdut 6000 vots (-40% del total de l'any 2004) i a les Illes s'han mantingut els resultats.
4. El PSC també ha perdut en aquestes eleccions més de 200.000 vots. En aquest sentit, queda clar que l'estratègia de pacte amb el PSC encaminada a aconseguir captar vot del seu electorat no ha funcionat. El transvasament de vot entre PSC i ERC mentre governem junts és inexistent. Només si ens distanciem i ens diferenciem d'aquesta opció subordinada a Madrid -com també de l'autonomisme que encara mena CiU-, podrem recuperar, entre centenars de milers de votants d'esquerres i independentistes que s'abstenen, el nostre suport social.
5. Lamentem, una vegada més, l'alta abstenció d'aquestes eleccions que són una evidència més de la distància i l'apatia del conjunt de la ciutadania vers la política. Aquest diumenge l'abstenció ha marcat un nou màxim a Catalunya i alhora s'han multiplicat per 5 els vots en blanc i nuls.
6. Les eleccions europees constaten, una vegada més, que ERC és el pal de paller de l'independentisme d'esquerres i democràtic al nostre país i la millor eina per construir l'Estat propi. En aquest sentit, animem a la gent independentista, d'esquerres i republicana dels Països Catalans a sumar i treballar per fer créixer ERC i promoure els necessaris canvis d'estratègia.
7. Per tal d'aprovar un renovat projecte de canvi per a rellançar ERC, Esquerra Independentista ha convocat a tots els seus adherits el dissabte 20 de juny a una assemblea general que es celebrarà a la ciutat de Barcelona. En aquesta assemblea es discutirà i aprovarà la ponència: “Torna l'Independentisme, torna Esquerra Republicana”.
Esquerra Independentista.
Països Catalans, 09 de juny de 2009

FONT: Esquerra Independentista

Videos de xerrada d´Oriol Junqueras, a Gironella

Durant acte a Gironella el passat 17 d´abril, amb simpatitzants i militància d´ERC al Berguedà, on va participar el candidat a eurodiputat per la coalició l´Europa dels Pobles, Oriol Junqueras, va demostrar les seves dots d´orador i historiador:

Volem veure la final de la Champions League en català !

Per drets televisius, s´imposibilitarà que els vora 13 milions de catalanoparlants, tenint a la final un equip català com és el F.C.Barcelona, es vegin limitats de poder-lo fruir en la llengua catalana.
Pels drets televisius a Catalunya i Espanya, per part d´Antena3 i CANAL+, que fins al dia d´avui no s ha caracteritzat per impulsar el plurilingüisme i la diversitat lingüística en les transmissions esportives i televisives habituals, cultivant el monolingüisme en castellà.

Difonem aquest grup al Facebook per forçar una desconnexió i transmissió dels comentaris del partit entre el Barça i el Manchester en català pels territoris de parla catalana, amb la mateixa naturalitat com parla oficialment un dels dos equips finalistes de la Copa d´europa 2009.
Volem veure la final de la Champions League en català!

A més, les darreres informacions són que per disimular l´únic que es farà és una panatalla gegant al Maremàgnum, de Barcelona, en català per fer-hi connexions en directe realitzat per periodista David Puig(BarçaTV) a canvi de cedir drets de transmissió del partit al Miniestadi. Però la realitat és que la gent d arreu del país, haurà de suportar els protagonistes de la transmissió per ANTENA3, els no precisament barcelonistes Matías Prats,José Antonio Luque i Manu Sánchez, amb el que ja és dit tot.

http://www.formulatv.com/1,20090522,11472,1.html

Si volem per a tothom una transmissió en català,segueix, els passos per a convidar altres persones a aquest grup, són els següents:

1er. - Uneix-te a aquest grup.

2on. -Prem "Convidar a gent a unir-se al grup" al menú de la dreta.

3r. –Selecciona tots els amics.

4rt - Prem "Enviar invitacions"

5è - Posa un enllaç al teu perfil i fes clic a "Compartir +"

6è – Per acabar, prem "Publicar"

MOLTES MERCÈS I VISCA EL BARÇA!

SI A MÉS,VOLS FER ARRIBAR LA TEVA QUEIXA DIRECTAMENT A ANTENA3 I CANAL +:

http://www.antena3.com/PortalA3com/contacta

Servei Atenció al Client CANAL+:
Tel.: 902 11 00 10
Fax: 902 21 31 21
Email: clientes@digital-plus.net
Direcció: Apdo. correos 51.130
28880 Madrid

Sobirania i Progrés, a Manresa

L´entitat sobiranista, Sobirania i Progrés, va fer presentació a Manresa , amb la presència entre d´altres, de Marcel Mateu i Miquell Strubell, exposant el projecte de justícia social i emancipació nacional que defensa, amb estudi de la UOC, amb un 59% de la població a favor de l´autodeterminació. A continuació, teniu els primers vídeos on surt la presentació feta a la Biblioteca del Casino de Manresa:

Comunicat EI Primer de maig: Plantem cara!

Primer de Maig: Plantem cara! --

04/05/09

El primer de maig es commemora els fets dels Màrtirs de Chicago, en defensa de la jornada laboral de les 8 hores. En la realitat propera marcada per la crisi cíclica del capitalisme, ha portat que la desregulació econòmica neoliberal a una situació que la part més feble del sistema econòmic, els treballadors/es i aturats paguin les conseqüències del descontrol liberal i segons la darrera enquesta de població activa, ja hi hagi 1.124.700 treballadores i treballadors a l’atur al conjunt dels Països Catalans. Una realitat que s’afegeix als prop de 1800 acomiadaments diaris, un sense fi

d'expedients de regulació d’ocupació(ERO) temporals o d’extinció que porten a la deslocalització industrial, a la pèrdua de teixit empresarial, que s’afegeix l’argument de la crisi generada per les entitats financeres com a excusa d’acomiadaments injustificats, arbitrarietats, més precarietat, pitjors condicions laborals, quan les estretors del conjunt de la classe treballadora en època recents d’expansió de beneficis multimilionaris de la banca i multinacionals ,ara es paguen amb acomiadaments, extensió de la por a la pèrdua del lloc de treball al conjunt dels treballadors. Mentrestant l’estat espanyol retalla inversions en prestacions socials, educatives, de llei de la dependència, sanitat,i poder adquisitiu de pensions amb l’espoli fiscal continu que afecta a la gent més desafavorida, arribant ja a un 18% de persones sota el llindar de la pobresa, fent que més gent hagi de competir per menys prestacions socials, afegit que l’espoli encobert el diferencial de poder adquisitiu, fa que empobrim especialment a pensionistes i aturats/des .

Des d´Esquerra Independentista fem una crida a l conjunt de treballadores i treballadors, moviments socials i sindicats amb compromís social i nacional a donar resposta mitjançant al convocatòria duna vaga general al conjunt dels Països Catalans. A Euskadi, tot i tenir concert econòmic ja la faran efectiva el proper 21 de maig. A més instem al desplegament del Marc català de relacions laborals, tal com reconeix el Pacte del Tinell signat pel govern d ´Entesa, que ens doti d´eines com la legislació laboral, politiques passives per donar ajut a les persones que han esgotat la prestació d’atur i les moltes més que es trobaran en situació similar i no tenen feina, , poder fixar, les pensions, convenis marc de sector que reflexi la nostra realitat sociolaboral, així com l´institució d’un Banc Públic Català que ajudi a cooperativistes, emprenedors,autònoms i treballadors a fer front a la liquiditat , a fer front el pagament d’hipoteques i recuperar , davant del desgavell neoliberal que ens han generat i paguem la majoria social, davant d’un govern del PSOE que cedeix 150.000 milions d’euros a la banca i ens nega els fons del FORCEM, traspàs de l´Inspecció de Treball i l’acord de finançament, duna llei orgànica espanyola ,com és l’estatut d´autonomia de Catalunya. Plantem cara, davant l’incomplien de l´Estat espanyol i la crisi del capitalisme, que no la paguem els de sempre.

Esquerra Independentista

Esquerra Independentista: "La solució està dins d´ERC, no fora".Vídeos roda de premsa

Nota de premsa. La solució és dins d’ERC, no fora --

17/04/09

La història de l'independentisme ens demostra que la solució i la resposta a la dependència política i econòmica del nostre país no es troba fora d'ERC sinó dintre d'ERC. És per aquest motiu que Esquerra independentista es compromet a treballar amb perseverança dintre d’Esquerra Republicana.

Nosaltres som lleials al partit, però no deixarem de ser lleials també al camí de canvi que vàrem

començar ara fa dos anys. És necessari que ERC rebutgi la subordinació catalana al PSOE que pretén el PSC i torni a marcar el concert econòmic i el referèndum d'independència com a prioritats polítiques.

Volem demanar tranquil·litat a tota la militància. Estem convençuts que acabaran vencent les tesis del canvi perquè son les úniques que permetran que ERC torni a créixer i connectar amb l’electorat independentista. Per tot això, ERC no es pot permetre que ni un sòl independentista més abandoni aquest projecte, i de la mateixa manera exigim a la direcció del partit que deixi de fomentar que militants d'Esquerra abandonin el partit. També demanem que la mateixa lleialtat que nosaltres mostrem amb ERC, també la direcció del partit la demostri envers ERC, els estatuts del partit i els seus militants i convoqui quan toqui els referèndum sobre el finançament que 1.114 militants del partit han sol·licitat formalment.

Esquerra Independentista. Països Catalans, 18 d'abril de 2009

Vídeo de la roda de premsa al Casal Jaume Aiguader de Sants, a Barcelona:

En resposta a periodistes en la roda de premsa, Uriel Bertran fa esment a la conversa mantinguda amb Joan Carretero en relació a l´article del Diari Avui i posicionament EI:


Més respostes a periodistes en referència espai ideològic ERC amb l´objectiu de sumar majoria social cap a l´Estat propi:

Uriel Bertran, explicant l´entrega de 1114 signatures a la Seu Nacional d´ERC, per fer efectiu referèndum intern pel finançament

El diputat Uriel Bertran, comenta davant mijans de comunicació , després de l´entrega de les 1114 signatures de militants/es d´ERC a la seu nacional per aplicar els estatuts i convocar referèndum intern pel finançament:

Esquerra Independentista presenta 1114 signatures de militants/es a la Seu Nacional d´ERC pel referèndum intern del finançament

A continuació teniu el vídeo de l´entrada al registre de les 1114 signatures de militants/es a la Seu Nacional d´Esquerra Republicana:



NOTA DE PREMSA:

Esquerra independentista presenta 1.114 signatures, com marca l'article 31 dels estatuts d'ERC, Esquerra independentista ha presentat 1.114 signatures -moltes més de les necessàries-, perquè es convoqui el referèndum intern sobre el finançament, una vegada es conegui la proposta definitiva del govern espanyol.

Des d'Esquerra independentista estem convençuts que aquest referèndum sobre el finançament és una oportunitat d'or perquè ERC es reforci de cara les eleccions europees. Així ens podrem presentar amb el partit unit i rebutjar tota la militància, la misèria de finançament que ens vol fer empassar el govern espanyol. Quan catalunya pateix un espoli fiscal de més de 22.000 milions d'euros, hem de dir prou i exigir el concert econòmic i la independència política.

FONT: Esquerra Independentista. Països Catalans, 14 d'abril de 2009

Tornen els grisos?

Davant els greus incidents produits en la jornada de vaga d´ensenyament, coincidint amb el desallotjament violentat per actuació dels antidisturbis dels mossos d´esquadra, cal depurar responsabilitats, començant pel Conseller Joan Saura. Qualsevol estudiant/a, podia haver patit, l´acció represora més propera a l´època franquista, dels denominats grisos, allunyat d´un cos de seguretat i d´excel.lència, traspua com s´observa en els següents vídeos davant de la societat en aquesta actuacions concretes, com un cos represor.

A la universitat ho es garanteix un accés universal per a tothom,ja que el planteig de l´EEES és plena dedicació i pràctiques a empreses, el que imposibilitaria compatibilitzar treball i estudis(fet que succeeix en alumnes de fills de classe treballadora, que així es paguen la carrera), amb equiparació real amb graus europeus(no com ara de 180 a 240 depèn estat),beques adequades, màsters amb preus públics i major dotació econòmica general, o Bolonya s´aboca al fracàs abans de començar, dit pels propis professors.

Si això hi afegim la manca de diàleg i l´imposició depresa i corrents en el Pla Bolonya, amb politica de fets consumats, on el màxim protagonista l´estudiant, ha estat apartat en el debat de la universitat del futur i de l´adquisició del coneixement, evitant mercantilització per a ús exclusivament empresarial, sinó també com a ciencies al servei a la societat i a l´interès general com a retorn de l´inversió pública.

En el context socioeconòmic actual de recessió, on l´atur està en quotes properes al mig milió d´aturats a Catalunya i un milió al conjunt dels Països Catalans, on s´aboca a les noves generacions, les més ben formades, a viure en precari, a tenir poques esperances de tenir un habitatge digne, a salaris baixos i incertesa en el futur, enmarcat en greu crisi social i laboral, que els fets d´aquests dies, traspua un malestar social creixent, on la classe dirigent no ha estat a l´alçada, és l´avantsala d´un nou paradigma social de revolta inevitable, que tindrà conseqüències diverses, començant per la substitució de la casta política i social dirigent.

Una forma de resposta col.lectiva, més aviat del que alguns es pensen , una vaga general, per molt que els sindicats majoritaris, estiguin segrestats epr subvencions públiques i retorns de patrimoni històric tendenciós.

I les lluites estudiantils, ecologistes,de precaris,aturats,treballadors amb perdre el seu lloc de treball, emprenedors ofegats per liquidesa de la banca, cada cop hi ha un estat de trencament, un nou paradigma de societat, on els dirigents estan al costat de la majoria social, o sens dubte, seran substituits per un nou ordre social inevitablement. Les imatges reflexen el que es cou. Jutgeu vosaltres mateixos:

Esquerra Independentista exigeix la dimissió del conseller Joan Saura i insta al diàleg del conseller Huguet amb els estudiants

COMUNICAT DE PREMSA --

19/03/09

Esquerra independentista demana la dimissió de Joan Saura per les càrregues policials indiscriminades • Demana al conseller Huguet que torni a negociar amb la comunitat educativa

Esquerra independentista, moviment de base d'ERC, condemna les càrregues policials indiscriminades que arran de les mobilitzacions estudiantils han patit nens, famílies que passejaven, periodistes i la majoria d'estudiants que no han participat en els aldarulls.

En l'actual context de crisi econòmica i de forta preocupació social, en el qual es multipliquen les reivindicacions, és inadmissible que els antiavalots dels Mossos d'Esquadra i el seu responsable polític, Joan Saura, utilitzin aquests mètodes per fer front a les demandes ciutadanes. Actituds com aquestes representen un descrèdit per als Mossos d'Esquadra, una institució que hauria de ser emblemàtica de la Generalitat de Catalunya.

Les errades continuades del conseller Joan Saura han demostrat la seva incapacitat per continuar al front de la Conselleria d'interior i exigim, per tant, el seu cessament o dimissió perquè es pugui iniciar una nova etapa en aquest Departament. En aquest sentit, ja hem traslladar al president d'ERC Joan Puigcercós aquest comunicat perquè sigui el conjunt del partit qui ho exigeixi formalment al president de la Generalitat.

Esquerra independentista demana als estudiants que en cap cas utilitzin la força en les mobilitzacions que es convoquin, i a les quals donem ple suport. Qualsevol acte violent serà utilitzat en contra de les seves reivindicacions, i ara més que mai, l'única força que s'ha de demostrar és la força de la raó.

Així mateix, demanem a la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa i al seu màxim responsable, el conseller Josep Huguet que de forma immediata impulsi la mesa de diàleg i de negociació amb la comunitat universitària per consensuar les reformes que es volen introduir en el sistema universitari (l'anomenat Pla Bolonya). És imprescindible que aquesta mesa consensuï els plans d'estudi, la compatibilitat entre estudis i treball i l'establiment d'una potent oferta de beques (i el seu traspàs) per tal que el conjunt dels estudiants catalans puguin accedir amb garanties als estudis universitaris

Per últim donem ple suport al comunicat que han emès les JERC en el sentit que és "imprescindible les explicacions dels responsables polítics implicats en aquesta nefasta decisió així com l'assumpció de les responsabilitats pertinents."

Esquerra Independentista. Països Catalans, 19 de març de 2009

Conseller Huguet: vostè faci de Conseller que d´altres ja treballem per garantir referèndum assembleari vinculant

A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social. 

I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".

 I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.

Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.

 Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia  interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país. 

Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.

Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.

Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.

I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.

La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.

, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.

I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.

Exposició de Jaume I, el conqueridor, a Simat de la Valldigna

Just en el monestir omnipresent d´aquesta localitat de l´interior de València, Simat de la Valldigna, per atzar vam trobar-hi exposició del referent històric, de Jaume I, el conqueridor, una interessant exposició del seu llegat com unificador dels territoris de parla catalana/valenciana del conjunt dels Països Catalans, patrocinat fins i tot per la Generalitat valenciana:

Vídeos reivindicació cultura de foc, a Berga

Els trobareu tots clicant al Canal Llibertats.Aquest dissabte va ésser un dia memorable amb convocatòria de més de 350 colles de diables d´arreu del país, a Berga, per defensar la cultura de foc, davant directiva Unió Europea, que depèn la seva interpretació i cotament més àmpli o no, de l´estat espanyol, on sembla que es dirigeixen objectius per garantir les festes de tradició catalana de foc. A continuació teniu vídeos a acte central a l´entorn de Plaça Sant Pere de Berga, amb comparses de Patum incloses, en tirabols:

Esquerra Republicana ha de convocar referèndum intern pel finançament

Certament, un partit assembleari com Esquerra Republicana, l´unic de l´arc parlamentari català, li dona un pòsit que el diferencia de la resta de partits, perquè fonamenta en els seus estatuts i en la praxi interna, la participació de la militància. Aquest fet, ha marcat el pols del país, com la decisió de NO acceptat l´estafatut pactat per Mas i Zapatero, en contra de l´acord del 30 de setembre del Parlament de Catalunya, defensant la sobirania del poble català per articular el seu marc jurídic i polític sense retallades alienes a la pròpia voluntat de qui recau la sobirania, el poble català. Doncs, si quelcom es percep la societat catalana, és el ser o no ser de l´acord de finançament com a mesura de respecte institucional, i de supervivència de les malmeses finances del govern de la Generalitat de Catalunya. 

I ERC, i en aquest cas, des del conjunt de dones i homes d´Esquerra Independentista, fem un pas més, per garantir, internament , que el poder, en qüestions fonamentals de país, com a Partit, la paraula la té la militància. I per això fem un pas endavant, instant en el debat  intern a quan es faci públic l´acord de finançament, a posar a disposició de la militància, la seva aprovació o no, perquè d´aquest acord en depenen en un context de crisi social, econòmica, d´atur que puja a més de 455.000 aturats/des a Catalunya i a 919.049 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, que el retorn de l´espoli fiscal de l´entorn de 20.000 milions d´euros que van a Madrid i no tornen , sigui la militància assemblearia d´ERC qui tingui la darrera parula en defensa de les classes populars, els interessos socials i nacionals del nostre país.

Aquí teniu la nota de premsa relatiu a l´informació :

LA MILITÀNCIA D’ERC HAURÀ DE SER CONSULTADA EN REFERÈNDUM PER DECIDIR EL POSICIONAMENT DEL PARTIT SOBRE EL NOU MODEL DE FINANÇAMENT La gravetat de la crisi econòmica, fa que sigui més important que en cap altre moment de la nostra història recent que Catalunya disposi d’un nou model de finançament que redueixi substancialment el dèficit fiscal que pateix, i que l’any 2008 va superar els 20.000 milions d’euros. Sense aquests recursos econòmics el nostre país no podrà afrontar la necessària reconversió industrial cap a una indústria d’alt contingut tecnològic i amb elevat valor afegit capaç d’exportar als principals mercats del món, ni es podrà recol•locar a les persones aturades, ni serem capaços d’ajudar a les famílies i al teixit empresarial a superar el tràngol que suposa l’increment de l’atur i la restricció del crèdit. La negociació sobre el nou model de finançament, els incompliments reiterats dels terminis legals vigents –des de fa més de mig any-, i les repercussions que pugui tenir en l’esdevenidor del país l’acceptació o no del model proposat pel PSOE, ha generat i seguirà generant un intens debat al si de l’independentisme i del catalanisme en general. Per això, davant la importància del  tema i la seva transcendència pel futur del projecte d’ERC,  Esquerra independentista vol demanar i recordar  a l’Executiva Nacional d’ERC que abans d’establir el posicionament d’ERC en relació al nou model de finançament,  s’haurà de consultar en referèndum al conjunt de la militància, tal i com va aprovar-ho el darrer Congrés Nacional i promou els Estatuts del partit. Aquesta posició ha estat adoptada per unanimitat per Esquerra independentista, en la reunió que 70 dels seus membres, coordinadors i coordinadores de totes les comarques, van celebrar a l’Arboç el dissabte 7 de febrer. En aquest sentit, el darrer Congrés Nacional d’ERC va aprovar l’esmena presentada per Esquerra independentista que instava a  l’Executiva d’ERC a convocar referèndums interns en les “grans decisions de país”. Text de l’esmena aprovada: “Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu de la mateixa. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/les caps de llista electorals en l’àmbit nacional i en l’àmbit de les diferents circumscripcions electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país...” A més, els Estatuts del partit també preveuen que es convoquin referèndums interns per les qüestions fonamentals. Article 31 “Se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades, per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l’Executiva Nacional, del Consell Nacional, d’una tercera part de les Executives Regionals o del 10% de les persones afiliades.”

Segueix actes en favor de la cultura popular de foc, a Berga, per internet

Clicant següent enllaç a partir de les 18.30 del 7 de febrer podeu seguir els actes previstos en defensa de la Patum que rep suport de més de 450 colles i dels actes de foc com correfocs,per directiva europea que els pretén extingir, segueix-los en directe arreu del món:

Els acords entre PSC i PSOE són polítics i de succesió, en contra dels interessos de 7 milons de catalans

En moments de desencís polític per la nova genuflexió per part del PSC, com a representants regionals, i no nacionals, al subordinar-se a votar uns pressupostos generals de l´Estat, la votació més important per tal de pressionar als seus socis ideològics i orgànics, a l´antítesi de l´acord confederal de 1977 entre PSC- Congrés  i la federació catalana del PSOE, per molt que gesticulin per no abandonar el centre polític que suposa el catalanisme, fent proclames, via Conseller Antoni Castells- liberal que va rebaixar impostos indirectes de transmissió patrimonial  i actes jurídics abans de la crisi com a conseller d´economia i suposarà forat pel 2009 de 1285 milions d´euros(un -46% menys que el present 2008) dels 2783 milons d´euros previstos als pressupostos del present 2008, per acabar afavorint el 2009 als que més rics. 

El PSC-PSOE,amb suposades amenaces que no es fan mai efectives, com a quota mediàtica catalanista que no visibilitzi simbiosi , fan que encara més evidencien la plena sincronia entre PSOE-PSC, un xec en blanc,a canvi de quotes "regionals" a executiu espanyol, amb dos ministres , un,Celestino Corbacho, representant provinent del municipalisme metropolità i proper a Zapatero, qui va trucar en moments de posible ruptura entre PSC i PSOE, per fer-hi federació el PSOE directament a Catalunya culminant per descabalcar a Pasqual Maragall, donant-li per fidelitat ministeri de Treball enverinada,- en un moment de crisi financera, que té reprecusions especialment a Catalunya amb ERO dels qui coneixem directament, i d´altres que es sumen als 800 aturats diaris que patim a Catalunya, i els que s´afegiran amb ERO temporal a 5.300 treballadors a Seat i 245 a Sony  i els darrers 71 per cantcament a Vitri de Torelló anunciats. Corbacho, amb intervencions nefastes com votar abstenir-se de la directiva europea de les 65 hores, que avui rebutja parlament europeu, però no garanteix que en la discusió fins al març proper entre Parlament i Comissió europea on ministres com ell tornin a permetre un nou intent, si suma la nul.la voluntat de desplegament del Marc Català de relacions laborals(incompliment art. 45.1 estatut)  i no facilitar accelerar ni tan sols el traspàs de l´Inspecció de Treball efectiva compromesa a l´estatut(170.2), per un cantó.

I l´altra aposta estratègia interna dels partits que s´escapa a la majoria de població, que és preparar a l´espanyolista  i anterior ministra d´habitatge liberal -la qual va destacar per inhibir-se amb l´especulació immobiliària en contra del que diu la seva estimada constitució espanyola que obliga a impedir l´especulació immobiliària i garantir l´accés a l´habitatge, que va ultratjar en el seu fervor neoliberal a favor dels especuladors(art.71) i que ha provocat sotrac econòmic per la seva ineptitud-, em refereixo a la ministra espanyola Carme Chacón, que més enllà de l´estètica social de desfilar embarasada davant militars, fa passar una catalana per un ministeri castís per preparar-la per la jubilació de Jose Luis Rodriguez Zapatero. I no és gratuït el que dic, ja que l´anterior succesor, per cremar-la ja ho va anunciar Jose Bono, reiterat en cercle íntim del propi president espanyol recentment , i aquest és el preu polític de partit, del PSC-PSOE, per unes espectatives polítiques, a canvi de traïr la voluntat del poble de Catalunya de tenir un finançament just i un estatut refrendat pel poble català.

Traïr els propis compromisos de José Montilla, per la vanalitat de la senyora Carme Chacón a costa de més de 7 milions de persones que en un context de crisi volen recuperar prop dels 3000 euros per persona i any que patim d´espoli fiscal per tenir uns serveis i prestacions socials públiques dignes.

El PSC, votant a favor dels pressupostos generals de l´estat fa una aposta de partit, en contra d´un país com Catalunya, que al seu moment es jutjarà electoralment. I això val per aquells des de la proximitat política miren a un altre costat per abdicar de la dignitat social i nacional, a costa de mantenir un govern a tota costa, malgrat que no es pugui dur a terme les Suposades polítiques socials pels incompliments reiterats de l´estat i l´ofeg econòmic i financer de la Generalitat, que obliga, de confirmar-se el 31 de desembre el ple compliment de l´acord del finançament a prendre conseqüències polítiques, també al si d´Esquerra Republicana, com marca les resolucions aprovades del darrer Congrés republicà en aquest sentit, en linia  replanteig del Govern i la consulta popular, basant-nos no tan sols en l´article de l´estatut (art.122), sinó en el principi jurídic inviolable que el poder i el seu ús, recau en la sobirania popular.

Intervencions a acte PDDi SiP fi campanya recollida signatures per tenir competència per convocar referendums

A continuació teniu una recopilació en vídeo de diferents intervencions dels actes organitzats per la Plataforma pel Dret de Decidir(PDD) i Sobirania i Progrés(SiP), de fi de recollida signatura per reclamar la competència de convocar referèndums pel Parlament català, davant del Parlament de Catalunya:

Adherits a acte PDD i SiP:

Manifest de la Plataforma pel Dret de decidir(PDD) i Sobirania i Progrés:



Parlament del filòsof Josep Maria Terricabras:



Parlament d´Elisenda Paluzie,membre de SiP:

Parlament d Èric Bertran:

Intervenció representant de les terres de l´Ebre:

Intervenció representant del Camp de Tarragona:

Intervenció actriu nord-americana:

Intervenció representant de Tàrrega:



So de grallers i músics:

El paradigma de NISSAN: la dependència laboral i nacional. Anem cap a la vaga general?

Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.

De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.

I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.

Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.

Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.

Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.

I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.

De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.

I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.

Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.

En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.

I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.

Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.

El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.

En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.

De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".

Segons el CIS, per desgràcia, estic guanyant l’aposta amb l’executiva d’Esquerra

Sí, ho heu llegit correctament! Per desgràcia la darrera enquesta del CIS pel que fa a l’estimació de vots d’aquest mes d’Octubre em confirma que Esquerra segueix el camí inexorable cap al desastre electoral. Però podré continuar sent militant d’ERC perquè es compleixen les condicions que vaig apostar amb als actuals dirigents d’Esquerra. Per si algú no ha llegit el meu darrer article publicat al meu bloc personal, vaig dir que si Esquerra treia 12 diputats o menys en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, si tot seguia igual com ara, demanava la dimissió dels actuals responsables del partit; si, en canvi, es treia més de 12 diputats, aleshores jo dimitia de militància d’ERC perquè volia dir que no tenia ni idea de política quan he escrit les crítiques a l’actuació dels actuals dirigents d’Esquerra, com tampoc no puc continuar donant suport a una estratègia que considero del tot errònia per a la independència del meu país i en canvi ha estat avalada pels electors.

Per desgràcia sembla que els meus mals auguris es compleixen segons es desprèn de l’estimació de vot que el CIS ha publicat aquests mes d’octubre. Em sap molt de greu que tingui raó, però encara em fot més el dolor i la tristesa que sento en veure com la majoria dels militants del meu partit no reaccionen. Tot segueix igual, o pitjor, perquè ja veurem què pot passar quan el Tribunal Constitucional acabi de rematar l’Estatut, o què passarà si el finançament pactat entre en Montilla i en Zapatero és coherent amb la seriositat d’aquest darrer, és a dir, una misèria, i a més a més al final serà paper mullat.

Si tot això ens aboca a unes eleccions al Parlament avançades mentre a Esquerra encara no s’ha aclarit qui serà el seu candidat, l’escenari encara pot ser més desastrós. Aquesta manca de definició de qui és el líder pot provocar unes primàries a corre-cuita per decidir el candidat, amb el desgast corresponent a poques setmanes d’unes eleccions, com també pot provocar un pacte forçat entre les dues faccions i que Esquerra continuï quedant davant de l’opinió pública igual de dividida i que segueixi apostant per la seva satel·lització al PSC-PSOE.

Jo no sóc expert en enquestes electorals ni menys encara sóc del ram, però encuriosit per veure si aquesta enquesta del CIS confirmava les meves prediccions, amb l’Excel m’he fet un gràfic per veure les tendències d’estimació de vot i també per veure si es pot preveure quins resultats s’obtindrien segons aquestes projeccions.

Per fer-ho, vaig fer una extrapolació de possibles vots que podrien treure CiU i ERC a partir de la relació entre l’estimació de vot del CIS uns mesos abans i els resultats reals de la votació corresponent. He agafat només CiU perquè del PSC i d’Iniciativa en l’enquesta del CIS no en puc obtenir l’estimació de vot per separat dels respectius partits estatals.

Amb totes les reserves, podreu constatar que els resultats extrapolats per a ERC són dolents, molt dolents. De fet totes les estimacions de vot extrapolades possibles per a Esquerra em donen per sota dels 200.000 vots! En canvi per a CiU les estimacions són més bones, però no acaben de recollir els vots perduts per Esquerra.

Llegenda del gràfic

En l’eix de les X tenim els mesos en què el CIS ha fet l’enquesta. No hi ha dades d’ERC abans del gener del 2004, a part d’una de sola el gener del 2000 en què l’estimació de vot per a ERC és del 0,9%.

En l’eix de la Y tenim el % d’estimació de vot.

Les fletxes indiquen eleccions o fites importants que poden condicionar l’estimació de vots.

Els vots de les eleccions estan reflectits dins un requadre de color blanc i de color diferent segons el tipus d’eleccions: Per al Congrés de Diputats són de text de color blau, les municipals són de color verd i les del Parlament són de color negre.

La diferència d’estimació de vots entre ERC i CiU segons l’enquesta disponible del CIS immediatament abans de les eleccions està reflectida amb la fletxa blava amb el text de color negre escrit dins un requadre blanc.

Les fletxes amb doble línia indiquen les tendències de cadascuna de les dues formacions polítiques.

Anàlisi del gràfic:

L’estimació de vot del CIS està basat en una enquesta a escala estatal espanyola i per això el % tan petit que es dóna als partits catalans. L’estimació del vot del CIS pot estar condicionada perquè és d’àmbit estatal i no pot ser extrapolada directament a altres eleccions sense algunes correccions. Com que no disposo ni de temps ni de dades per a aquestes correccions, he fet una aproximació indirecta per poder fer les extrapolacions als possibles vots que traurien les dues formacions en les properes eleccions.

L’aproximació indirecta ha estat en treure per cada elecció, tant per al Parlament, com per a les municipals i per a les espanyoles, quants vots corresponen a cada punt d’estimació de vot, segons la darrera enquesta del CIS més propera i per a cadascuna de les dues formacions polítiques.

El nombre de vots per a cada formació està influït segons quina elecció estem parlant i lògicament també condicionat per cada una de les formacions. Per això cada partit té la seva ràtio de vots segons cadascuna de les eleccions.

Interpretacions i extrapolacions

Es poden fer servir diversos paràmetres per fer interpretacions:

1) Segons les tendències d’estimació de vot de cada formació:

Si mirem les tendències (línies de doble traç intermitent), per a cada formació veiem el següent:

· CiU va tenir una davallada en les eleccions espanyoles del març del 2006 que lentament es va anant recuperant fins que va tornar a caure just després del pacte de la retallada de l’Estatut entre ZP i Mas. Posteriorment, a poc a poc ha anat recuperant-se, encara que els darrers mesos la tendència ha pujat amb més força cap amunt. Ara CiU torna a tenir una estimació de vot segons el CIS semblant a la que tenia abans del 2000.

· ERC va tenir una tendència molt positiva just després de les eleccions espanyoles del 2004; posteriorment, durant tot el 2004 i el 2005 la tendència es va apaivagar però sempre amb tendència a l’increment, fins que amb la negociació de l’Estatut, el vot dubitatiu de l’executiva i el referèndum, es va tornar a marcar una tendència negativa durant els 6 mesos en l’estimació de vot. Però justament amb l’expulsió d’ERC del govern d’en Maragall i la posterior convocatòria d’eleccions, es va tornar a incrementar espectacularment l’estimació de vot per a ERC. Però a partir d’aquí la tendència per a Esquerra ha estat negativa, encara que inicialment no gaire pronunciada durant el 2007, però sí en canvi durant tot el 2008 fins ara. Actualment l’estimació de vot segons el CIS per a ERC és de l’1,3% i se situa com la més baixa des del gener del 2004 i només superada per l’única disponible d’abans, que era la del gener del 2000 amb un 0,9%.

· Conjuntament, ambdues formacions, a partir de mitjan 2004, tot el 2005 i part del 2006, fins al pacte entre el ZP i el Mas per a la retallada de l’Estatut, havien tingut una tendència positiva similar d’increment de l’estimació de vot. Igual passa després però en negatiu amb tot el desenllaç posterior de l’Estatut, inclòs el seu referèndum. Sembla que hi ha una relació entre les tendències d’estimació de vot durant tot l’afer de l’Estatut. Ara, però, són totalment divergents. Mentre que CiU puja, ERC baixa.

La conclusió és clara: Esquerra té una clara tendència descendent d’estimació de vot que s’ha agreujat durant el 2008, mentre que CiU ha començat a aixecar el vol. De moment totes les accions que ha dut a terme la nova executiva comandada per en Joan Puigcercós no han frenat la tendència, més aviat l’han incrementat.

2) Segons la diferència d’estimació de vot entre ERC i CiU:

· El punt de mínima distància entre les estimacions de vot entre ambdues formacions és el juliol del 2004, que era del 0,2%. Corresponia dos mesos després dels millors resultats d’ERC de l’era actual, amb més de 652.000 vots, en canvi CiU només en va obtenir una mica més de 835.000.

· L’altre període de mínima distància fou uns mesos després de l’expulsió d’ERC del govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament, que era del 0,3%. El resultat fou de més de 416.000 vots per a ERC i de més de 936.000 per a CiU.

· Però en canvi a partir de la reedició del segon tripartit la distància entre l’estimació de vot entre CiU i ERC ha augmentat de tal manera, que en aquesta darrera la diferència és del 2,5% d’estimació de vot. Estem molt a prop de l’única disponible del CIS, que fou el gener del 2000, quan la diferència era del 3,2%.

La conclusió és que mentre que durant tot el 2007 l’estimació de vot per a CiU era més o menys la mateixa, Esquerra en canvi anava perdent suport i això feia que la distància d’estimació de vot entre ambdues formacions fos a poc a poc cada vegada més gran. Però en canvi a partir del 2008, CiU comença a recuperar estimació de vot, que juntament amb l’acceleració de la pèrdua de suport per part d’ERC, ha provocat que l’actual diferència sigui més que el doble de fa un any.

Penso que a mesura que CiU guanya més diferència d’estimació de vot respecte a ERC, aquesta darrera formació sigui menys atractiva i per això s’accelera la pèrdua d’estimació de vot per a ERC.

3) Segons la ràtio de vots obtinguts i l’estimació de vot del CIS:

Per mirar de fer una extrapolació de vots que ambdues formacions podrien obtenir en el futur proper, he agafat per a cadascuna de les votacions que s’han donat entre el 2006 i fins ara la ràtio entre vots reals aconseguits i l’estimació de vots de l’enquesta del CIS disponible just abans de l’elecció. Després, amb aquesta ràtio he fet l’extrapolació amb l’actual estimació del CIS d’aquest més d’octubre del 2008. L’actual enquesta d’octubre del CIS diu que ERC té un 1,3% i CiU un 3,8% d’estimació de vot.

Segons tot això els càlculs són:

• Eleccions al Parlament del novembre del 2006

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Oct.06	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	935.756	3,1%	301.857	1.147.056
ERC	416.355	2,4%	148.698	193.308

• Eleccions municipals del maig del 2007

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.07	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	725.334	3,0%	241.778	918.756
ERC	334.923	2,4%	139.551	181.417

• Eleccions espanyoles del març del 2008

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.08	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	774.317	3,0%	258.107	980.807
ERC	296.473	2,1%	141.178	183.531

Si mirem el conjunt de ràtios per a cada partit i per a cadascuna de les eleccions, tenim:

Partit	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Parlament 2006	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Municipals 2007	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Espanyoles 2008	Mitja de vots per cada punt d’estimació de vots dels CIS
CiU	301.857	241.778	258.107	267.247
ERC	148.698	139.551	141.178	143.142

Si apliquem aquesta mitjana de vots per a cada punt d’estimació de vots de l’enquesta del CIS en cada contesa electoral, tenim la següent extrapolació per a cada un dels partits si ho apliquem a l’enquesta del CIS d’aquest octubre del 2008:

Per a CiU : 267.247 x 3,8% = 1.015.540 vots

Per a ERC : 143.142 x 1,3% = 186.085 vots

La conclusió, amb aquests càlculs, és que segons l’enquesta del CIS de l’octubre, CiU té uns possibles vots que van entre 920.000 i 1.150.000, amb una mitjana d’1.015.000 vots.

ERC, en canvi, té uns possibles vots que van des de 183.000 i 194.000, amb una mitjana de 186.085 vots.

Extrapolar quants diputats poden donar en unes eleccions al Parlament de Catalunya és difícil perquè depenent de l’abstenció, dels vots dels altres partits i la Regla d'Hondt es pot fer ballar molts diputats.

Si agafem per a cada partit els possibles vots per a les eleccions al Parlament comparant-los amb altres del passat, tenim aquestes prospeccions de possibles diputats si els comicis es fessin els propers mesos:

• CiU: el 1999 va obtenir 1.178.420 vots, que són només una mica més de 30.000 vots dels 1.147.056 que hem extrapolat, i això va significar 56 diputats, que no és majoria absoluta però s’hi acosta.

• ERC: si busquem quants diputats va obtenir amb un nombre similar de vots, hem d’anar cap al 1992 amb 210.000 vots, que són una mica més de 17.000 vots de més dels 193.208 vots i això va significar 11 diputats. Tot apunta que Esquerra, si ara féssim unes votacions els propers mesos, obtindria entre 10 i 11 diputats. És a dir, tornaríem a obtenir els mateixos resultats que tenia en la dècada dels 90 o fins i tot pitjors.

No seria gaire agosarat dir que molts dels votants d’Esquerra que segons aquests càlculs podrien deixar de votar-la anirien a l’abstenció en comptes de votar altres candidatures, com el PSC-PSOE i Iniciativa. Possiblement alguns dels possibles vots que perdi Esquerra aniran cap a CiU, sobretot a mesura que s’entri en campanya i en Mas es presenti com l’única alternativa al PSC-PSOE d’en Montilla i en Zapatero. Perquè lògicament, ara per ara, algú es pot creure que en Carod i en Puigcercós són alternatives reals al tripartit?... si són els principals culpables que existeixi.

Per a CiU, 56 o 57 diputats pot significar que pot tornar a governar la Generalitat, però necessitarà aliats, potser amb els diputats d’Esquerra, o pot fer el mateix que va fer en Pujol el 1999, que va preferir pactar amb el PP. Jo la sociovergència no la veig enlloc, amb una CiU que haurà guanyat amb molta diferencia de diputats al PSC-PSOE i el Tripartit III no serà possible, tot apunta que Esquerra i Iniciativa no sumaran més de 20 diputats i no crec que en Montilla obtingui millors resultats que va tenir en el seu millor moment en Pasqual Maragall amb 42 diputats, molt lluny del 68 que comporten la majoria absoluta.

Per al meu partit, tot pinta bastos i malgrat aquella sentència que diu que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques, no sé per què aquestes que he fet, crec que tenen quelcom de veritat.

Però a mi el que em fot més com a militant d’ERC és que malgrat tots els advertiments que hem fet els que formem Reagrupament Independentista, la majoria dels companys militants segueixen sense voler veure la realitat i sobretot el futur que ens espera.

Espero que amb aquest article més d’un company que ha votat per la continuació de l’actual estratègia comenci a replantejar-se seriosament que cal renovar totalment el partit. Cal canviar de discurs, però sobretot cal canviar els responsables d’aquesta pèssima situació en què es troba Esquerra actualment.

Perquè sincerament m’agradaria que la meva aposta no tingues raó de ser, que la militància digués prou als actuals líders i sobretot que Esquerra tornés a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Però també voldria que la meva aposta s’acabés sense sentit no perquè vegi perillar la meva militància, sinó perquè no m’agrada guanyar tan fàcilment. Endevinar que Esquerra va directament al desastre ja fa temps que no té cap mèrit.

Salut i independència.

Manel des de l'Exili