Bona gent d’Esquerra, enfortint el partit

Mes de 2300 militants omplen el recinte firal de l’Hospitalet per donar suport a la candidatura de Joan Puigcercós i Joan Ridao, candidatura que durant tota la campanya s’ha basat en el seu programa, de treball, rigor i sense criticar a la resta de candidats.

Aquesta és la candidatura que els nostres “amics” no volen que guanyi, només llegint la premsa d’avui es veu clarament l’aposta que els mitjans de comunicació han fet per intentar desacreditar Esquerra, fins i tot alguns amaguen l’acte d’ahir.
El cas més “entranyable” el de la Vanguardia, especial menció per la doble pagina de Jordi Barbeta, ens estima tant!!! I quasi cap paraula de l’acte a la Farga.

Un darrer comentari, alguns companys de les altres candidatures treballant més ara, que a la campanya electoral de les darreres eleccions, jo seguiré treballant per seguir disgustant alguns d’aquests mitjans de comunicació que no volen la victòria de Puigcercós i Ridao.

Pel bé del partit cal fer la votació a dues voltes

A mi em fa por que la votació als càrrecs de secretari general i de president amb quatre candidats a una sola volta pugui acabar amb una elecció sense autoritat moral. És probable que hi hagi un guanyador clar. Però si el guanyador no assoleix el 51% dels vots, sempre se li podrà dir que tan sols representa una minoria i que la resta suma la majoria.

Es podria donar la paradoxa d'una direcció que ha d'executar unes directrius aprovades per la suma dels seus opositors.

En conseqüència crec que caldria estudiar la possibilitat de fer una segona volta si ningú no aconseguís majoria absoluta.

Video d´Uriel Bertran versus Albert Rivera al Parlament

Nou video d´una intervenció d´ambdós en relació a defensa de la llengua catalana al Parlament:

Excedència, companys no és això

“Per guanyar el Congrés no val tot, i les mentides menys”

“17 dies, els que porta l’ACA sense ni tant sols contestar-me la proposta alternativa al transvasament de l’Ebre”

Avui el director del Diari de Girona publica en la seva columna una opinió amb el títol d’Excedència” dedicat a la que ha obtingut el candidat a la secretaria general d’Esquerra Rafel Niubò per part del Govern de la Generalitat.

“JORDI XARGAYÓ Si l'inclit Prenafeta, per posar un exemple, hagués gosat abandonar durant un mes les seves funcions com a secretari de la Presidència de la Generalitat per dedicar-se a promocionar una candidatura seva, l'oposició política d'aleshores (PSC, ERC i ICV) li hauria saltat a la jugular. Segur que n'haurien demanat la dimissió, haurien acusat CDC d'identificar el partit amb el Govern i no sé quantes coses més. I amb tota la raó del món. A les institucions públiques, el mínim que cal exigir és decència. Doncs bé, el secretari general de la Vice-presidència, Rafel Niubò, acabar de rebre una excedència d'un mes -deu ser la primera que obté un polític- per dedicar-se a promoure la seva candidatura a la secretaria general d'ERC. I no passa res. CiU ha protestat amb la boca petita i el senyor Niubò continuarà demostrant que les institucions són per a ell un instrument. Tan aviat nomena secretària general de l'Esport la gerent de les seves empreses (bé, ara de la seva dona) com s'absenta durant un mes. Mans netes.”

L’encertà de ple, i ho dic llegint avui a la premsa, la crònica de l’acte central de campanya de la seva candidatura, on l’intervenció de l’actual President d’Esquerra m’ha provocat profunda decepció. Carod va anar a Perpinyà a parlar amb ETA, i malgrat no ho va dir a la direcció del partit, tots li vam donar suport, tots vam ésser solidaris amb ell.

No cal oblidar que Carod segueix essent el President del partit i la seva gent no pot dir el que diu, a Esquerra no val tot. Joan Puigcercòs s’ha sacrificat molt per ell, fins i tot ha estat massa generós, sobretot veient avui, el que la gent de Carod diu per guanyar el congrés d’Esquerra.

Seré candidat a conseller Nacional d´Esquerra Republicana

L´executiva local d´Esquerra Republicana a Puig-reig, em va ratificar al militant 21535, Moisès Rial Medina(jo mateix) com a candidat a Conseller Nacional.
No hi ha molt a dir-vos que no sigui conegut de mi mateix, només recordar la tasca com a President d´ERC al Berguedà entre anys 2003-2005, obrer a multinacional ubicada a Manresa, afiliat a la CGT, promotor com d´altres, de Sindicalistes per la Sobirania, vocal del Fòrum Sindical d´ERC, impulsor de la Xarxa Republicana de blocaires de JERC i ERC dels Països Catalans, impulsor de la Berguedàsfera, secretari d´Associació de Veïns de Cal Pons, Delegat d´alumnes de Ciències politiques i Sociologia de l´UNED Seu d´Urgell- Andorra, i per tant membre nat junta estatal, com estudiant de Treball social, a grans trets.
I així en una comarca que té poques posibilitats d´obtenir consellers nacionals, per la limitació demogràfica, almenys hi hagi posibilitat de ser un dels 30 escollits per vot assembleari pels més de 4000 inscrits al 25È Congrés Nacional d´Esquerra Republicana. La meva secció local de Puig-reig, va avalar la meva candidatura a conseller Nacional d´Esquerra Repubicana, per l´experiència a nivell de partit nacional i per fer que la veu del Berguedà es pugui sentir al màxim òrgan entre congresos, com és el Consell Nacional, a elegir en un congrés on hi ha molt en joc i que poc o molt tindrà conseqüències politiques a nivell de país, i que esperem que des d´Esquerra Independentista(EI), tingui un aval important de la militància per ser el pal de paller de la renovació tranquila, en linia a les esmenes presentades a votar per militància el proper 14 de juny, i esperar rebre el suport als candidats a President d´en Jaume Renyer i de Secretari General, l´Uriel Bertran, així com la pròpia candidatura a Conseller Nacional. El berguedà, s´ho val, i el país també i surti qui surti elegit, que sigui un salt per l´alliberament social i nacional que ha d´encapçalat politicament Esquerra Republicana, bo i recuperant la coherència ideològica a les institucions, al carrer i al costat de les classes populars.

Gent d'Esquerra

Avui he participat a l’acte de suport a les candidatures de Joan Puigcercós i Joan Ridao a President i Secretari General d’Esquerra que ha tingut lloc al Museu d’Història de Catalunya.

“Els candidat a la Presidència i la Secretaria general per Gent d'Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao respectivament, han estat acompanyats aquest migdia per una vintena de militants, quadres territorials i dirigents que representen ‘la vitalitat territorial i sectorial del país i que no formen part de l'actual Executiva. El seu major compromís i la seva vinculació a les responsabilitats del partit estem convençuts que seran d'una gran vàlua per aquesta Esquerra que ha de fer possible la conseció d'una majoria social cap a la independència. Perquè el principal capital d'Esquerra és la seva gent. Per això creiem en la Gent d'Esquerra' ha reblat Puigcercós.

En la mateixa línia, Joan Ridao ha explicat que aquesta primera mostra de noves cares que adquiriran un major compromís a partir del 14 de juny són ‘la punta de l'iceberg dels suports que està recollint Gent d'Esquerra entre la militància del partit'.Puigcercós ha volgut destacar que ‘Gent d'Esquerra vol ser el pal de paller del partit i en aquest sentit treballarem per la cohesió i la unitat d'Esquerra i a partir del Congrés volem sumar gent de totes les candidatures perquè el pluralisme és un principi republicà que sempre en el llistat dels prioritaris a tenir present'. Per la seva banda, Ridao ha explicat que ‘la vintena de militants presents representen la gent històrica i gent incorporada a Esquerra en els darrers anys amb una alta preparació professional i compromís amb el país'.

Entre els assistents (veure la seva totalitat en aquest enllaç) hi havia representants de tots els territoris dels Països Catalans i en nom d'ells han près la paraula Marcel Coderch -Vicepresident de la Comisió del Mercat de les Telecomunicacions- i Marta Rovira -secretària dels Joves advocats de Catalunya- que han refermat el compromís d'aquest gruix de nova militància compromesa amb el projecte de partit i de país que promou la candidatura de Gent d'Esquerra.

Podeu accedir a fotografies de l'acte celebrat al Museu d'Història de Catalunya a través d'aquest enllaç”.

Reflexions avals Congrés Esquerra Republicana i esmenes EI de consens

El procés assembleari per l´elecció de Secretari General i President d´ERC, després de la presentació d´avals, i a espera de comprovació dels dubtes en duplicats i anulacions, per donar el número definitiu, ha donat a Esquerra Independentista una posició a nivell de militància que ve a esdevenir la centralitat política d´Esquerra Republicana i el nou pal de paller del canvi. Mentre dins el continuisme hi ha perill de desercions i de possible retirada d´alguna candidatura per no desgastar imatge guvernamental, i vist el fracàs de suports amb les seves pròpies previsions (com sector Puigcercós prometia 4000 avals als seus de carrer, quedant-se a la meitat) i han hagut d´anular acte al Palau de la Música, i els caldrà reformular-lo, pel perill estrepitós de no omplir-lo i visualitzar el que és vox populi, un secret a veus, que molts que els han avalat, al ser vot secret, no els hi tenen garantit el vot, i hi ha desercions que silencioses, i qui afirma que algú altra mana a l´ombra seva, perquè els propers veuen que no es pot continuar 4 anys més de la mateixa manera, tot i que t´ho afirmin en privat.

En quan a Reagrupament, deterinats videos i afirmacions dirigides a EI, que creiem en el relleu com ells, però des de la perspectiva d´esquerres, ja està respost pel propi Uriel Bertran en aquest article.
És trist qui digui que vol el canvi dediqui més esforços a carregar a possible aliats si més no estratègics, que a qui són responsables de trobar-nos ERC en situació actual de pèrdua de suport per incohoerència ideològica del que es diu al que es fa de sectors Carod-Puigcercós, que alguns dels seus més de 300 afiliats inserits a l´administració, no tots, van forçar les presses del segon tripartit, sense consens i no votació interna, juntament amb titubejos del no a lé statut fulminat per PSOE-CIU, ens porten estadi actual i cal rectificar per recuperar els 650.000 vots i accelerar procés sobiranista imminent.
I és que l´ànima llibertària d´ERC, hereva de la tradició de l´assemblearisme obrerista de l´ERC dels anys 30 hegemònica, perviu, i com més a uns se´ls demana amb exigències determinades els avals, més demostres davant els teus, les pors de pèrdua de privilegis d´èlit, que no haurien d´esdevenir en un partit que es denomini d´Esquerres, Republicà, ja que això més d´un i de dos, és un esquema del passat a ERC: caciquisme d´alguna persona de l´aparell conegudes al territori, com passa, que s´haurà de passar full el 14 de juny.
Fet que ho tenen ja interioritzat a dins els partits del sistema: CIU-PSC-PSOE,IC, PP...), que l´aire fresc d´un debat a obert de propostes de futur pel país crear a Esquerra, lluny de ser un garbuix interesat, esdevé un model per obrir els partits a la societat, una oportunitat que no podem desaprofitar, de què volem i que s´admet diverses maneres de pensar obertament, encara que els grans mass media no ho reflexin . Capitol apart caldria analitzar les obediències de determinats mitjans a determinades candidatures oficialistes(ERC Futur i Gent2014), ja que hi ha partits que els convé que continuiin els mateixos factors que la militància no oblida.
Guanyi qui guanyi, el 8 de juny caldrà treballar en fer de nou hegemònica aquesta nostra esquerra, recuperar el valor republicà, davant de partits monàrquics com PSC-PSOE, que constaten inutilitat dels seus 25 diputats i espanyolistes( només cal veure els guerra, Gonzalez,De la Vega,etc que opinen sobre incompliment del finançament recollit a l´estatut retallat) i forçar-los en seves contradiccions ical ser desacomplexadament independentista davant regionalisme català de dretes, per sumar més gent diversa a la majoria social sobiranista.
Però ens cal posar un full de ruta per eines que no podem esperar més, vertebrar el sindicalisme nacional, defugint aventures fracassades amb l´espanyolisme sindical de cúpules de CCOO-UGT, que per activa o per passiva accepten que les direccions estatals, neguin, seguretat social catalana, neguin el traspàs de la Inspecció de Treball, traspàs de les politiques passives(atur, prestacions,etc), FOGASA, etc.
Per accelerar caldrà coordinar els treballadors/es sindicalistes sobiranistes per accelerar procés sobiranista davant colapse del sistema amb negatives del TC i el finançament que ens situa en cojuntura favorable la ruptura democràtica a un marc social i nacional sobirà. Des de Sindicalistes per la sobirania ja hem començat a teixir complicitats.
Tot plegat les esmenes que presentem des d´Esquerra Independentista simbolitzen aquest consens intern necessari i que les presentarà EI, però seran patrimoni de tota la militància, perquevolem el millor per Esquerra Republicana i pel país, no perquè quedi un document arraconat a un arxiu, sinó per aplicar-lo en la nova direcció d´Esquerra Republicana a partir de l´elecció dels nostres candidats, Jaume Renyer a la Presidència i Uriel bertran a la secretaria General, que a diferència d´altres que pensen en criteris de Presidència de la Generalitat del 2010, a EI, pense en com reconstruir el vell i nou partit del Segle XXI, Esquerra republicana a partir del 14 de juny.

- ESMENES ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Ens cal un procés unitari del sindicalisme autodeterminista amb el que ens ve, per convocar VAGA GENERAL a Catalunya

Ara que el debat sobre el sindicalisme nacional s´ha començat a obrir a nivell generalista. Els pactes de la Moncloa, pacte de Toledo, Reformes laborals estatals, o darrer episodi de subordinació estatal, la negativa al traspàs inclús de l´Inspecció de Treball aprovat a l´estatut retallat amb col.laboració de la dreta regionalista catalana i el suposat progresisme espanyolista, amb benedicció per part cúpules de l´espanyolisme sindical de CCOO-UGT, episodis que generen desprestigi sindicats, o la negativa de participar a la manifestació de l´1 de desembre , la reflexió de Tribuna Catalana i l´article que vam signar des de la pluralitat sindical a El punt obren el debat a dins i a fora d´Esquerra Republicana sobre la necesitat imperiosa en el procés d´alliberament nacional i social i l´articulació urgent del sindicalisme nacional. I el debat acaba de començar, i l´afiliació de cadascú pot condicionar a un procés que no té via de retorn. No podem esperar més.
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..

Les ‘capelletes’ d’Esquerra

No hi ha res pitjor en una colla d’amics o en un club o en qualsevol organització que quan es fan capelletes, és a dir, quan es comencen a reunir-se un petit grupet de manera més o menys amagada dels altres. És el principi de la fi de l’harmonia i del bon funcionament del grup.

Normalment aquestes capelletes són promogudes per un individu amb certs dots de lideratge però no prou valent per enfrontant-se directament a tot el grup.

Moltes vegades, aquestes capelletes mai no actuen de cara, sinó que es dediquen a conspirar.

Quan he llegit el document filtrat a l’Avui de Joan Puigcercós amb el nom Apunts de campanya, he pensat: renoi!, ara sí que ho tenim clar; si guanya mai no podrem recuperar la confiança dels nostres ciutadans.

Des de fa temps, potser des del primer dia que en Colom va marxar, a ERC es van començar a formar les capelletes d’en Puigcercós i d’en Carod. Al principi n’hi havia molts que no eren de cap capelleta, només pensaven en el partit; però a poc a poc, amb la dinàmica típica d’intercanvis de favors, els militants actius que volien fer carrera es van haver d’alinear en alguna de les capelletes o bé quedar-se fora de poder presentar-se en cap llista, ja sigui de col·locació o electoral, independentment de la seva vàlua.

Lògicament, en el moment que ERC va tocar poder, aquesta dinàmica va accentuar la competitivitat entre les dues capelletes per veure qui podia aconseguir millors tractes amb els seus fidels. En tenim molts exemples, però un dels darrers ha estat el cas de l’Elisenda Paluzie, que malgrat la seva competència en economia i l’esmena aprovada en la Conferència nacional de l’octubre d’incorporar membres de les entitats sobiranistes a les llistes electorals, va ser boicotejada per ser nova i no formar part de cap capelleta.

Tota aquesta competència entre les capelletes ha arribat ara al punt àlgid; ara, en aquest procés congressual, cadascuna de les capelletes sap que si perd, tot l’entramat de favors i contrafavors s’anirà en orris. Per això, segons diuen ells mateixos, hi pot haver moltes represàlies entre tota aquesta xarxa d’amiguisme i clientelisme. La candidatura Benach-Niubò, que com a membres de l’executiva deuen conèixer molt aquesta manera de gestionar el partit, per això, segons diuen, només presentarà les mínimes necessàries i han demanat que és cremin les signatures perquè no hagi cap possibilitat de fer “llistes negres”!.

La batalla entre ells és a mort.

El document Apunts de campanya del diari Avui no ho explica tot, només hi surten quatre detalls, però per mi, el més obscè tal com en Joan Carretero ho ha qualificat, és que en Puigcercós no dubta a voler fer fora la Maria Llansana no perquè no sigui bona en la seva feina, sinó perquè va donar suport al Carod! En Puigcercós ens està dient que el que importa no és la capacitat i l’experiència de la persona elegida per a un càrrec; només cal que sigui fidel a ell.

Encara més, també diu en Joan Puigcercós que la campanya que han fet en les darreres eleccions ha estat molt dolenta, diu que ha estat “marciana”, però renoi, Puigcercós!, que el cap de llista era en Joan Ridao, el que ara és presenta juntament amb tu com a secretari general!

¿Ens estàs dient que en Joan Ridao ha fet una campanya tan pèssima que ens ha fet perdre 360.000 vots?

¿O vols dir amb això que en Joan Riado no té cap culpa de la campanya tan “marciana” que varen fer?

Aleshores, ¿qui en té la culpa? En Vendrell? Si és així, ¿què podem esperar d’un secretari general que és tan poc competent per no adonar-se de la “marciana” campanya que li estaven fent per a ell?

Però retornant al tema de la fidelitat abans de la competència, ¿com és que a en Vendrell, com a responsable final de les tres darreres campanyes electorals en què ERC ha perdut el 60% dels vots, no l’han fet dimitir? ¿No serà que, com els he sentit a dir a ells mateixos, són uns soldats d’en Puigcercós?

La veritat, no sé com podrem sortir d’aquesta situació. Tenim un partit on l’executiva està enfrontada per capelletes amb soldats disposats a morir matant pel seu líder, i mentrestant els militants ens mirem astorats com es pot dilapidar tan ràpidament tot el que hem guanyat en els darrers 10 anys.

Si no renovem ERC ara mateix amb la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, serà molt difícil que amb en Puigcercós-Ridao o en Benach-Niubò puguem tornar a convèncer els 350.000 votants que ens varen donar la confiança. Si entre ells mateixos ja no se’n tenen!

RENOVEM ERC. ARA PODEM!

Manel Mas, i com els diputats del PSC es transformen amb simples marietes del PSOE

“Manel Mas i en el seu moment Joan Ferran amenacen els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio” En el seu dia ja vaig demanar la dimissió del segon, ara hi afegeixo modestament, la dimissió del primer”

Alcalde de Mataró (1983-2004), President de la FMC, i diputat des de la passada legislatura a Madrid. Vaig compartir amb ell moments a la Comissió d’economia i hisenda i vaig poder comprovar el trist paper d’una persona que anar a Madrid la convertit amb un nacionalista espanyol més. Manel Mas s’ha tingut que guanyar repetir de diputat, transformant-se cada dia, com més nacionalista millor, espanyol és clar.

El seu paper a la comissió era el de rebatre totes les propostes que venien dels grups parlamentaris catalans (és el destí habitual dels diputats catalans, encara és recorda a Madrid, el lamentable paper del diputat Jordi Pedret oposant-se a la seva companya sentimental i diputada al Parlament de Catalunya Lídia Santos a la tribuna del Congrés i després ridiculitzant d’una manera masclista a la seva companya “avui me la repassaré dues vegades”) i fer-ho de la manera més barroera possible, fins i tot negant el dèficit fiscal de Catalunya i malparlant dels diputats que defensàvem amb fermesa els interessos del nostre País.

Aquest és un exemple clar de la manera en que s’utilitzen els vots el PSC a Madrid, en Manel és un líder nat en aquest aspecte, mesos enrera ja va demanar la privatització de TV3 (que vagi a parar a bon preu a mans amigues), ell va defensar les crítiques de l’altre fenomen del PSC/PSOE, el Joan Ferran i la seva acusació cap a la televisió publica catalana (crosta nacionalista).

Manel Mas fa mèrits per formar part de la terna de la crosta espanyolista del PSC, (Zaragoza, Ferran i ell mateix) saben que facin el facin no hi perdent mai, sempre estant tocats per la sort de tenir mitjans amics, ells poden insultar, escridassar i amenaçar.

Ferran: acusa a ERC de comportament immadur, Zaragoza: considera una bajanada el 2014, i afirma que malgrat ERC i IC el Quart Cinturó s’està fent,.....

Article a El Punt: L´esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):