No hi ha res pitjor en una colla d’amics o en un club o en qualsevol organització que quan es fan capelletes, és a dir, quan es comencen a reunir-se un petit grupet de manera més o menys amagada dels altres. És el principi de la fi de l’harmonia i del bon funcionament del grup.
Normalment aquestes capelletes són promogudes per un individu amb certs dots de lideratge però no prou valent per enfrontant-se directament a tot el grup.
Moltes vegades, aquestes capelletes mai no actuen de cara, sinó que es dediquen a conspirar.
Quan he llegit el document filtrat a l’Avui de Joan Puigcercós amb el nom Apunts de campanya, he pensat: renoi!, ara sí que ho tenim clar; si guanya mai no podrem recuperar la confiança dels nostres ciutadans.
Des de fa temps, potser des del primer dia que en Colom va marxar, a ERC es van començar a formar les capelletes d’en Puigcercós i d’en Carod. Al principi n’hi havia molts que no eren de cap capelleta, només pensaven en el partit; però a poc a poc, amb la dinàmica típica d’intercanvis de favors, els militants actius que volien fer carrera es van haver d’alinear en alguna de les capelletes o bé quedar-se fora de poder presentar-se en cap llista, ja sigui de col·locació o electoral, independentment de la seva vàlua.
Lògicament, en el moment que ERC va tocar poder, aquesta dinàmica va accentuar la competitivitat entre les dues capelletes per veure qui podia aconseguir millors tractes amb els seus fidels. En tenim molts exemples, però un dels darrers ha estat el cas de l’Elisenda Paluzie, que malgrat la seva competència en economia i l’esmena aprovada en la Conferència nacional de l’octubre d’incorporar membres de les entitats sobiranistes a les llistes electorals, va ser boicotejada per ser nova i no formar part de cap capelleta.
Tota aquesta competència entre les capelletes ha arribat ara al punt àlgid; ara, en aquest procés congressual, cadascuna de les capelletes sap que si perd, tot l’entramat de favors i contrafavors s’anirà en orris. Per això, segons diuen ells mateixos, hi pot haver moltes represàlies entre tota aquesta xarxa d’amiguisme i clientelisme. La candidatura Benach-Niubò, que com a membres de l’executiva deuen conèixer molt aquesta manera de gestionar el partit, per això, segons diuen, només presentarà les mínimes necessàries i han demanat que és cremin les signatures perquè no hagi cap possibilitat de fer “llistes negres”!.
La batalla entre ells és a mort.
El document Apunts de campanya del diari Avui no ho explica tot, només hi surten quatre detalls, però per mi, el més obscè tal com en Joan Carretero ho ha qualificat, és que en Puigcercós no dubta a voler fer fora la Maria Llansana no perquè no sigui bona en la seva feina, sinó perquè va donar suport al Carod! En Puigcercós ens està dient que el que importa no és la capacitat i l’experiència de la persona elegida per a un càrrec; només cal que sigui fidel a ell.
Encara més, també diu en Joan Puigcercós que la campanya que han fet en les darreres eleccions ha estat molt dolenta, diu que ha estat “marciana”, però renoi, Puigcercós!, que el cap de llista era en Joan Ridao, el que ara és presenta juntament amb tu com a secretari general!
¿Ens estàs dient que en Joan Ridao ha fet una campanya tan pèssima que ens ha fet perdre 360.000 vots?
¿O vols dir amb això que en Joan Riado no té cap culpa de la campanya tan “marciana” que varen fer?
Aleshores, ¿qui en té la culpa? En Vendrell? Si és així, ¿què podem esperar d’un secretari general que és tan poc competent per no adonar-se de la “marciana” campanya que li estaven fent per a ell?
Però retornant al tema de la fidelitat abans de la competència, ¿com és que a en Vendrell, com a responsable final de les tres darreres campanyes electorals en què ERC ha perdut el 60% dels vots, no l’han fet dimitir? ¿No serà que, com els he sentit a dir a ells mateixos, són uns soldats d’en Puigcercós?
La veritat, no sé com podrem sortir d’aquesta situació. Tenim un partit on l’executiva està enfrontada per capelletes amb soldats disposats a morir matant pel seu líder, i mentrestant els militants ens mirem astorats com es pot dilapidar tan ràpidament tot el que hem guanyat en els darrers 10 anys.
Si no renovem ERC ara mateix amb la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, serà molt difícil que amb en Puigcercós-Ridao o en Benach-Niubò puguem tornar a convèncer els 350.000 votants que ens varen donar la confiança. Si entre ells mateixos ja no se’n tenen!
RENOVEM ERC. ARA PODEM!
Normalment aquestes capelletes són promogudes per un individu amb certs dots de lideratge però no prou valent per enfrontant-se directament a tot el grup.
Moltes vegades, aquestes capelletes mai no actuen de cara, sinó que es dediquen a conspirar.
Quan he llegit el document filtrat a l’Avui de Joan Puigcercós amb el nom Apunts de campanya, he pensat: renoi!, ara sí que ho tenim clar; si guanya mai no podrem recuperar la confiança dels nostres ciutadans.
Des de fa temps, potser des del primer dia que en Colom va marxar, a ERC es van començar a formar les capelletes d’en Puigcercós i d’en Carod. Al principi n’hi havia molts que no eren de cap capelleta, només pensaven en el partit; però a poc a poc, amb la dinàmica típica d’intercanvis de favors, els militants actius que volien fer carrera es van haver d’alinear en alguna de les capelletes o bé quedar-se fora de poder presentar-se en cap llista, ja sigui de col·locació o electoral, independentment de la seva vàlua.
Lògicament, en el moment que ERC va tocar poder, aquesta dinàmica va accentuar la competitivitat entre les dues capelletes per veure qui podia aconseguir millors tractes amb els seus fidels. En tenim molts exemples, però un dels darrers ha estat el cas de l’Elisenda Paluzie, que malgrat la seva competència en economia i l’esmena aprovada en la Conferència nacional de l’octubre d’incorporar membres de les entitats sobiranistes a les llistes electorals, va ser boicotejada per ser nova i no formar part de cap capelleta.
Tota aquesta competència entre les capelletes ha arribat ara al punt àlgid; ara, en aquest procés congressual, cadascuna de les capelletes sap que si perd, tot l’entramat de favors i contrafavors s’anirà en orris. Per això, segons diuen ells mateixos, hi pot haver moltes represàlies entre tota aquesta xarxa d’amiguisme i clientelisme. La candidatura Benach-Niubò, que com a membres de l’executiva deuen conèixer molt aquesta manera de gestionar el partit, per això, segons diuen, només presentarà les mínimes necessàries i han demanat que és cremin les signatures perquè no hagi cap possibilitat de fer “llistes negres”!.
La batalla entre ells és a mort.
El document Apunts de campanya del diari Avui no ho explica tot, només hi surten quatre detalls, però per mi, el més obscè tal com en Joan Carretero ho ha qualificat, és que en Puigcercós no dubta a voler fer fora la Maria Llansana no perquè no sigui bona en la seva feina, sinó perquè va donar suport al Carod! En Puigcercós ens està dient que el que importa no és la capacitat i l’experiència de la persona elegida per a un càrrec; només cal que sigui fidel a ell.
Encara més, també diu en Joan Puigcercós que la campanya que han fet en les darreres eleccions ha estat molt dolenta, diu que ha estat “marciana”, però renoi, Puigcercós!, que el cap de llista era en Joan Ridao, el que ara és presenta juntament amb tu com a secretari general!
¿Ens estàs dient que en Joan Ridao ha fet una campanya tan pèssima que ens ha fet perdre 360.000 vots?
¿O vols dir amb això que en Joan Riado no té cap culpa de la campanya tan “marciana” que varen fer?
Aleshores, ¿qui en té la culpa? En Vendrell? Si és així, ¿què podem esperar d’un secretari general que és tan poc competent per no adonar-se de la “marciana” campanya que li estaven fent per a ell?
Però retornant al tema de la fidelitat abans de la competència, ¿com és que a en Vendrell, com a responsable final de les tres darreres campanyes electorals en què ERC ha perdut el 60% dels vots, no l’han fet dimitir? ¿No serà que, com els he sentit a dir a ells mateixos, són uns soldats d’en Puigcercós?
La veritat, no sé com podrem sortir d’aquesta situació. Tenim un partit on l’executiva està enfrontada per capelletes amb soldats disposats a morir matant pel seu líder, i mentrestant els militants ens mirem astorats com es pot dilapidar tan ràpidament tot el que hem guanyat en els darrers 10 anys.
Si no renovem ERC ara mateix amb la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, serà molt difícil que amb en Puigcercós-Ridao o en Benach-Niubò puguem tornar a convèncer els 350.000 votants que ens varen donar la confiança. Si entre ells mateixos ja no se’n tenen!
RENOVEM ERC. ARA PODEM!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada