divendres, 11 de juliol del 2008

Soc d’en Laporta

“He estat uns dies sense actualitzar els blocs, la defensa d’un model de partit (obert, valent i innovador) a les Comarques Gironines m’ho ha impedit, espero ben aviat poder-ho explicar”

Vaig donar suport a Joan Laporta, el vaig votar i vaig votar contra la moció de censura, fins i tot vaig participar amb reunions entre Esquerra i ell mateix per parlar de la seva candidatura, i ell ha acomplert el que va dir, ha donat impuls nacional al Barça. Se l’ha jugat pel país i com diu Víctor Alexandre “el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig t’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus"

A Joan Laporta no li perdonen el seu compromís amb el País, i amb l’excusa dels seus errors (qui no fa errors quant pren decisions?) el volen eliminar, jo malgrat tot segueixo desitjant una foto amb Joan Laporta (Montilla i Mas també?), a les verdes i a les madures. Des d’aquestes ratlles expresso la meva solidaritat amb ell, jo també he patit l’ira dels nacionalistes espanyols, però el que més me rebenta és que els d’aquí és creguin la versió nacional espanyola.

Encara avui la gent és creu que tinc una demanda d’Air Berlín, i que vaig assaltar la casa d’un conegut desinformador, el primer ni pebrots per fer-la i en el segon cas el Tribunal Suprem me va donar la raó, però és igual, l’odi pot més que la raó.

Malauradament, si tornen guanyar els de sempre, s’haurà acabat el Barça com a referent nacional, les ajudes al català, a Tv3, a les bressoles, a la cultura, a la dignitat nacional, per això en aquests moments expresso la meva solidaritat.

Per últim, que TV3 doni veu a personatges com Minguella (traficant de jugadors) o Marius Querol executiu d’una empresa periodística amb grans interessos econòmics a Can Barça me sembla escandalós.