El primer és el primer: gràcies al Moisès per convidar-me a participar al bloc.
Un company de feina m'ha passat un llibre: "El poder de las redes" (també en gallec) que parla justament d'això, del poder de les xarxes, dels blocs, de les wikis, de la relació entre poder i fluxos de informació i de com aquesta relació és diferent en el món real i el virtual. A Internet afirma es va més enllà de la democràcia per entrar en la multiarquia. Aquest mot us costarà trobar-lo.
És un llibre interessant. Algú em va fer notar que alguna de les seves afirmacions és poc realista, en particular la que diu que la xarxa escapa al control del poder. Segurament és matisable i caldria dir que certs fenòmens d'allau del tipus "passa-ho" són massa ràpids per a ser controlats però que d'altres, com els blocs, sí poden ser més fàcilment reprimits o controlats, recordem el cas xinès.
Tanmateix, a casa nostra, els atacs que ha patit l'espai virtual de la informació i l'opinió lliures no han impedit la creació de xarxes ideològiques, com aquesta mateixa, o la xarxa de blocs sobiranistes, o l'extraordinària victòria que ha representat el .cat.
I això a què ve? En l'acte de presentació als nous militants a la que vaig assistir quan em vaig afiliar a Esquerra, el Joan Puigcercós va dir que tots els militants eren importants. Que per al partit compta el militant de "només paga quota", compta el militant que enganxa cartells, compta el militant que només apareix per fer d'apoderat, compta el militant que ocupa un càrrec de partit o electe...
Jo crec que ara també podem afegir els "ciber-militants". Els que fan opinió, els que proposen iniciatives i campanyes, o els que les "passen", els que fan propaganda...
I en això estem. De ciber-militants, entre d'altres coses. Per això, un cop més, gràcies per obrir espais i per connectar voluntats. Aprofitem-ho. Passa-ho.
dissabte, 19 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada