Menyspreuar Catalunya dona vots?

Aquesta és una pregunta que cal reflexionar bé abans de respondre-la. L’estratègia dels dos grans partits estatals i estatalistes d’Espanya ha fet un gir en els darrers dies que pot apuntar en aquest sentit.

Els debats de pre-campanya han anat evolucionant i canviant d’escenari com si es tingués que repartir per parts, entre PSOE i PP, cadascun dels diferents àmbits que poden ser determinants a l’hora de fixar la intenció de vot de les persones.

Primer van ser el terrorisme i la il•legalització dels partits democràtics abertzales bascos. El posicionament del PP ha estat sempre lligat a la desaparició de les llistes electorals d’aquests partits “radicals”. Finalment el PSOE ha optat per avançar cap a la il•legalització i el retorn a les trinxeres, per tal d’obtenir un empat tècnic en aquest àmbit.

Després hem estat espectadors de les “Rebaixes” en l’àmbit fiscal i d’ajuts econòmics. Els xecs continuen essent les úniques solucions que tant el govern com l’oposició estatals, són capaços d’oferir per “paliar” les mancances visibles que té la nostra societat. És com una mena de “passin i vegin al sabater màgic i a la dreta barbuda”, “que si jo dono 400 euros, que si jo suprimeixo impostos,…”. Per parlar d’alguna cosa propera i entenedora, algú es creu que en una comunitat de propietaris, es poden abaixar les quotes dels veïns i alhora regalar la instal•lació d’un ascensor? Doncs ve a ser el mateix que ens ofereixen PSOE i PP.

Ara toca menyspreuar Catalunya. El PP ha optat per “alabar” la nostra política lingüística. Fins i tot han creat un espai Web (visiteu el Web www.sidiguim.com i veureu com versionen la seva realitat de Catalunya i la nostra llengua). Els deu preocupar molt que els fills dels immigrats a Catalunya aprenguin a parlar el català. Ostres, que això els pot integrar, deuen de pensar els peperos. Es clar, un equatorià a Madrid, parlant en castellà sempre serà un equatorià, però si viu a Manlleu o Mollerussa o Barcelona i parla català, pot arribar a identificar-se com un català més, i això és un problema per la seva visió d’Espanya i de la immigració.

I el PSOE com pot contrarrestar això, que sembla ser que dona vots en un determinat i ampli sector d’Espanya? Doncs amb ironia, gràcia i “talante” com no podia ser d’una altra manera. “Prometo que haremos una inversión de 5.000 millones de euros en cercanías….(pausa)….en Madrid”. I això no és una frase treta del seu context, és tal com l’ha pronunciat en Zapatero amb un somriure a la cara, com quan expliques un acudit i esperes una reacció positiva del teu entorn.

Si continuem així, al final acabaré pensant que per a Catalunya serà bo allò de “quan pitjor… millor”. Potser algun dia, a base de rebre cops al clatell, serem capaços de defensar els nostres interessos com cal: amb bones dosis de seny, però també amb les dosis adequades de rauxa. A Madrid, res de pactar amb aquesta gent. Si necessiten dels nostres favors, que s’ho currin una mica. Perquè amb “talante” o sense a Catalunya continuem sense un Estatut digne, sense els Papers de Salamanca, Sense TGV a la capital, sense traspàs de rodalies, sense una xarxa elèctrica fiable, sense un aeroport internacional com cal, sense conèixer les balances fiscals, sense permís per jugar partits internacionals amb les nostres seleccions nacionals quan volguem, i sempre amb l’espassa de Damocles amenaçant de perdre allò que al llarg dels anys ens ha costat tant d’aconseguir.

Avui no faré campanya. La campanya ja ens la fan allà.