Blas Infante com a paradigma de les connexions entre Catalunya i Andalusia

Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim ja confirmada després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Imatges Aplec Pi de les tres branques

Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyoli francès.

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Soc d’en Laporta

“He estat uns dies sense actualitzar els blocs, la defensa d’un model de partit (obert, valent i innovador) a les Comarques Gironines m’ho ha impedit, espero ben aviat poder-ho explicar”

Vaig donar suport a Joan Laporta, el vaig votar i vaig votar contra la moció de censura, fins i tot vaig participar amb reunions entre Esquerra i ell mateix per parlar de la seva candidatura, i ell ha acomplert el que va dir, ha donat impuls nacional al Barça. Se l’ha jugat pel país i com diu Víctor Alexandre “el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig t’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus"

A Joan Laporta no li perdonen el seu compromís amb el País, i amb l’excusa dels seus errors (qui no fa errors quant pren decisions?) el volen eliminar, jo malgrat tot segueixo desitjant una foto amb Joan Laporta (Montilla i Mas també?), a les verdes i a les madures. Des d’aquestes ratlles expresso la meva solidaritat amb ell, jo també he patit l’ira dels nacionalistes espanyols, però el que més me rebenta és que els d’aquí és creguin la versió nacional espanyola.

Encara avui la gent és creu que tinc una demanda d’Air Berlín, i que vaig assaltar la casa d’un conegut desinformador, el primer ni pebrots per fer-la i en el segon cas el Tribunal Suprem me va donar la raó, però és igual, l’odi pot més que la raó.

Malauradament, si tornen guanyar els de sempre, s’haurà acabat el Barça com a referent nacional, les ajudes al català, a Tv3, a les bressoles, a la cultura, a la dignitat nacional, per això en aquests moments expresso la meva solidaritat.

Per últim, que TV3 doni veu a personatges com Minguella (traficant de jugadors) o Marius Querol executiu d’una empresa periodística amb grans interessos econòmics a Can Barça me sembla escandalós.

Sindicalistes x la Sobirania: Els Països Catalans no volem la directiva europea de les 65 hores

Des de Sindicalistes per la Sobirania, difonem a la societat el següent posicionament pel coneixement general i la seva difusió, en relació a la directiva europea de les 65 hores:

L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

* El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

* La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.

* L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.

* El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.

* Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.

* Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.

* La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.

* La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).

* Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.

* Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).

* Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

* La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.

* El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.

* Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".

* Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.

* Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

(Maragall dimissió) Hi ha una remor de fons a ERC

En primer lloc, agrair a la gent que d´alguna manera o altra ha donat suport a Esquerra Independentista(EI). En segon lloc felicitar als legitims guanyadors a la Presidència, Joan puigcercós i a la Secretaria General, Joan Ridao, des de la distància estratègica i ideologica al si d´Esquerra Republicana.Molts recordem com fa quatre anys al Congrés de Lleida, després de pactar el tiquet Carod-Puigcercós,avalat per un 75% de la militància. I ambdós varen pactar proposar eliminar el que ahir va ésser possible, l´assemblearisme de la militància, que vist la xarxa de complicitats que han conreat al territori, anar amb un model de delegats blindaria i enrocaria la direcció que teniem fins ara, no se´n varen sortir afortunadament, salvant la tradició obrerista participativa dels anys 30 al si d´ERC.

Quatre anys més tard, acabat un cicle electoral descendent d´arribar a 650.000 vots, i en detall al Berguedà com d´altres comarques varem erigir-nos en segona força a la comarca i a la majoria de municipis,fins i tot a 1000 vots de CIU, en un territori a priori conservador, varem acabar cicle darrer amb la pèrdua de més de 300.000 votants, això si, reeditant un segon govern d´entesa, entès el primer pels acords del tinell que garantien elaboració d´un estatut i un model de finançament, fou refrendat per la militància. En el segon, els resultats electorals els va rendibilitzar el PSC-PSOE, tot i expulsar a qui havia de revalidar candidatura a la Presidència a tot un President de la Generalitat, Paqual Maragall, que ni tan sols conviden al seu 25è aniversari, i amb govern del PSOE en minoria a l´estat, però reforçat.

En aquest context, hem fet ERC exercici de democràcia inimaginable a CIU i PSC-PSOE, que en els respectius congressos més d´un intent d´introduir esmenes per fer-ho possible, pot reeixir.Analitzant els resultats d´Esquerra Independentista, mirant la correlació de forces és la que ha rebut menys suport, certament, i deceben o marquen a cadascú segons espectatives dipositades. La premsa del sistema ha jugat els mitjans pro-PSC a donar suport a l´oficialisme d´ERC Futur i Gent d´Esquerra i els proconvergents a Reagrupament.cat, una pinça de l´stablishment mediàtic dels partits del sistema que no se n´escapa una part de la militància i temps per fer arribar a tothom les nostres propostes.

Malgrat això, partint de zero, amb un sol any de treball, ja hem obtingut un 18% de suport obtingut per l´Uriel Bertran, (enfront del 37% de Joan Ridao),sense tenir ni suport ni mediàtics ni d´aparells interns i xarxes de complicitats, ni d´opinadors socials afins. Un espai que en el pòsit positiu EI ha creat un coixí intern de suports i complicitats arreu dels Països Catalans, amb un valor i un convenciment: és el corrent amb més projecció de futur i un plantejament estratègic i ideològic més nitids , que esdevé segona força a la meitat de regionals, comparat amb altres alternatives a part de l´oficial, que a mida que passi el temps i els esdeveniments propers de la Sentència del Tribunal Constitucional, acord de finançament i possible pactes de sociovergència, posarà de nou les tesis d´Esquerra Independentista al centre del debat republicà, com el proper cap de setmana al Congrés, on elegim quina estratègia hauran de fer els nous Secretari general i President d´ERC.

S´ha desmontat el mite del submari i del vot creuat interessat, i som a on som, i molts més que serem en el futur, si les coses continuen igual. Avui dirigents de CIU,PSC i CUP estaran més cofois perquè la seva opció estratègica que més els convenia rep la emeitat del suport percental que fa 4 anys, un més que seriós toc d´atenció, que deixa clar que a ERC hi ha una remor de fons.

.La mostra de feina vàlida és l´apropiació de molt argumentari per part d´altres corrents, i el nou secretari General, pot triar ara entre equilibrisme de gesticulació de qui dia passa, any empeny o peatges de corrent sense exigències de compliments al PSC-PSOE al Govern de la Generalitat que podria visualitzar un perfil com a partit nitid davant de l´electorat independentista, en linia de traçar full de ruta proposat per Esquerra Independentista, a través de l aprovació de les nostres esmenes o mantenir l´estatus quo del sistema acomodant-nos encara més a la governabilitat i passar-nos seriós correctiu el proper cicle electoral, si s´aprova actual ponència oficial.

Hi ha un espai d´esquerres, republicà i independentista que voldria ilusionar-se, milions de treballadors/es catalans que volen eines d´emancipació social i nacional i que ERC hi hauria de treballar per dotar-les socialment i també a les institucions, malgrat que això provoqués xoc de trens amb els poder fàctics que volen mantenir status quo.Hem triat als dos nostres representants, en Joan Ridao i Joan Puigcercós, han de dir als 4077 militants inscrits abans de dissabte si volen continuisme genuflexionat al PSC, fent en massa ocasions politiques més de centre-dreta al govern i descafeinades nacionalment o un partit amb una direcció colegiada pactada amb totes les sensibilitats dins d´Esquerra Republicana que consensui l´exigència de l´exercici del dret a decidir a la societat, a les classes populars i a les institucions per resoldre les mancances i desigualtats socials que tenim entre la nostra societat, dins un nou marc nacional de justicia social i llibertats.

La renovació d'ERC. Primera fase.

El superdissabte ha passat. Hem esvaït alguns dubtes i hem confirmat algunes diferències internes.

Per un costat tenim uns guanyadors: els dos Joans (Puigcercós i Ridao) que són les persones que en forma més nombrosa han estat triades per dirigir el partit els propers quatre anys. No era aquesta la meva opció, els que heu anat seguint aquest bloc ho sabeu sobradament, però ha estat l'opció guanyadora i per tant els he de reconèixer el mèrit de la victòria.

Però els resultats ens deixen moltes més dades. Força a prop dels guanyadors s'ha produït un empat tècnic entre la candidatura de Reagrupament i la d'ERCFutur, quedant segon l'altre Joan (en Carretero) i tercer l'Ernest Benach. En quant a la secretaria general s'ha capgirat aquest resultat essent segon el Rafel Niubó i tercera la Rut Carendell.

Esquerra Independentista ha estat per mi el perdedor clar de les eleccions. És evident que com a opció crítica la militància ha optat per triar la candidatura de Reagrupament.

Si mirem els resultats per comarques veiem que les votacions s'han fet de forma molt diferent arreu del territori i això és significatiu de què la cohesió territorial del partit s'haurà de treballar i molt en el futur, per no convertir ara el partit en un regne de taifes i d'"...istes".

Ara resta tota la segona fase d'aquesta esperada renovació d'ERC. Els guanyadors (Puigcercós i Ridao) tenen una setmana per intentar unir forces amb aquells que han obtingut un ampli suport (ERCFutur i Reagrupament, segons el meu parer), per arribar a una proposta d'executiva que realment representi una majoria absoluta dins del partit. Una executiva que haurà de ser aprovada per majoria en el Congrés, dissabte que ve. A més també haurem d'aprovar els estatuts del partit, el document d'estratègia política i votar a favor o en contra de les esmenes presentades. Un cop fet tot això, que no és poc, haurem de donar per tancat tot el procés i acceptar el que entre tots i totes haurem decidit.

El resultat d'ahir, d'entrada, pot semblar molt continuísta. Però crec que tots els que s'han presentat són conscients de que ERC ha de canviar moltes coses, especialment en clau interna.

Pel que fa a romandre en el govern de la Generalitat o no, sembla també prou clar que l'opció triada per la gent és la de conservar el tripartit. Això també ens treu del damunt una patata calenta important, que ara passa a mans d'altres formacions. Si ERC trenca el tripartit, serà per motius aliens a ERC. Les causes que poden forçar una crisi greu en el govern de Catalunya estan en mans de les decisions que es prenguin a Madrid: recurs del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el finançament, el traspàs de rodalies, els papers de Salamanca, la publicació de les balances fiscals (per cert ja s'ha superat el termini que el mateix Zapatero va fixar, sense acomplir-ho), etc.

La primera fase ja és completa. Dissabte vinent, la segona fase.

Ha guanyat Esquerra; Els que no han guanyat faran el mateix que els partidaris de Bono?

“Los delegados, que aplaudieron con entusiasmo la intervención de Zapatero ante el plenario, le han otorgado el triunfo por sólo nueve votos de diferencia sobre José Bono. Zapatero obtuvo 414 votos (41,6%), frente a los 405 de José Bono (40,7%). Matilde Fernández logró 109 votos (10,9%) y Rosa Díez, sólo 67 (6,5%).”

Avui, fins i tot els més contraris a Esquerra tenen sana enveja del procés democràtic que ahir van viure tots els militants republicans, més d’un 70% de militants es van desplaçar als diferents col·legis electorals per dipositar el seu vot. El resultat una victòria del tàndem Joan Puigcercòs i Joan Ridao (37%), una diferencia molt més ampla(més de 10 punts)que les enterrades primàries socialistes que van donar la victòria a l’actual President del Govern Espanyol per tant sols un punt de diferencia.

Si totes les candidatures respecten el resultat democràticament, sense cap mena de dubte sortirem reforçats, i que vol dir aquest respecte, molt fàcil, la candidatura guanyadora te el dret de presentar una nova direcció que dugui a terme el full de ruta presentat, tenint en compte sense cap mena de dubte les diferents sensibilitats, però te el dret a dirigir aquest partit.

En cap cas els partidaris de Jose Bono (1% punt menys que Zapatero) van obstaculitzar el projecte guanyador, i avui tenim els resultats, el PSOE a la vora de la majoria absoluta. No podem malbaratar un procés que ha provocat envegés entre la militància d’altres partits i que la ciutadania ha valorat positivament.

Un darrer comentari, alguns diuen que el resultat fortifica el govern d’Entesa, discrepo, el Govern d’Entesa tindrà futur si els seus socis planten cara de veritat als dos perills que tenim plantejats, la sentencia del Tribunal Constitucional i el nou finançament, per cert CiU en lloc de parlar d’Esquerra el que tindria que fer, és aclarir-se ella mateixa, una bona part de la seva clase dirigent vol un acord amb el PSC i sobretot amb el PSOE.

Estic orgullós de militar en el millor partit que conec.

(Maragall dimissió) El PSC-PSOE hi torna amb la tercera hora a primària. Comunicat d´Esquerra Independentista(EI)

En el seu dia, ja vaig iniciar campanya gairebé en solitari , demanant dimissió d´Ernest Maragall, qüestionat en privat pel seu equip pròxim i que ara per la vulneració del model de normalització lingüística a base d´aplicar tercera hora de castellà a primària, subordinant-se a Real Decreto apadrinat per l´espanyolista de somriure profident del PSOE, Zapatero i la genuflexió permanent del PSC-PSOE, CONTRAVENINT ACORD DEL PACTE D´ENTESA, I QUE SIGILOSAMENT A FET UN PAS MÉS, EXIGINT A CENTRES EDUCATIUS L´APLICACIÓ 3A HORA, SOTA AMENAÇA DE NO TIRAR ENDAVANT PROJECTE LINGÜÍSTIC DE LES RESPECTIVES ESCOLES, NO SIGUI QUE LA LEC HO DESVIRTUÉS.
En vistes aquest fet i els agravis que es denuncien a articulat de la LEC que va mobilitzar USTEC, ASPEPC-STS I CGT, les retallades d´escoles d´adults nocturns amb manifestació exitosa inclosa, un agravi per la població més afavorida trencant el principi d´ascensor social al més pur dretà a l´estil berlusconi, agreujat , ens cal reactivar la campanya posant a inici dels blocs (Maragall dimissió).
Des d´Esquerra Independentista(EI) s´ha fet el següent comunicat:
Esquerra independentista denuncia l'aplicació imminent de la 3a hora de castellà i recorda que si tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de GovernEsquerra independentista denuncia que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya insta als centres educatius a certificar fins el 13 de juny que faran la tercera hora de castellà que preveu el decret del Ministeri d'Educació espanyol de finals de 2006. En les instruccions enviades el 31 de març a tots els centres, Educació obliga les escoles a especificar com aplicaran la tercera hora en llengua castellana, i els adverteix que si no compleixen no tindran autorització per tirar endavant el projecte lingüístic de l'escola.Esquerra independentista denuncia aquest atac frontal del Departament i el Ministeri a l'autonomia dels centres que trenca el pacte que ERC i PSC van signar amb el DECRET 142/2007 publicat el juny del 2007 i constata que una vegada més es certifica la deslleialtat dels socialistes catalans vers el país i la seva subordinació als interessos del PSOE.Esquerra independentista ha manifestat reiteradament la necessitat de millorar i actualitzar el Pacte d'Entesa i marcar les línies vermelles del mateix al PSC. Per Esquerra independentista l'aplicació de la tercera hora és una ruptura de l'acord subscrit entre els tres socis que requereix d'una ràpida rectificació i recorda que si la seva aplicació tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de Govern.
Esquerra independentista demana tranquil·litat als centres educatius i es compromet a impulsar, a partir del proper dissabte des de la direcció d'ERC, les mesures necessàries per a donar empara a l'aplicació del consens lingüístic vigent i aturar les interferències de la direcció política del departament d'Educació.Finalment reiterem la necessitat de l'aprovació d’una nova llei de política lingüística que completi la immersió lingüística a la secundària, que comprometi a les persones immigrades amb l’aprenentatge del català, i que promogui l’ús del català a l’etiquetatge, al cinema, a la justícia, als mitjans de comunicació i en tots els àmbits on està discriminat. Aquesta llei s’ha de redactar amb la participació d’agents públics i privats.

L´Esquerra Republicana de les llibertats davant de les temptacions del liberalisme

Liberalisme és defensar les tesis que l´economia de mercat controlin tots els espais públics i privats econòmics amb la deriva que després de la caiguda del mur de berlin, de passar a un socialisme autàrtic controlat per èlits que els feia horticària les llibertats individuals i col.lectives, i provocava un món en dos blocs, que frenava el capitalisme a desenvolupar-se als nivells d eacumulació de riquesa actuals, passem en poques decades a uns oligopolis privats que escanyen les classes populars que practiquen un llibertinatge econòmic de desigualtats globals . En el cas català porta a tenir un 18,5% de la població en risc de pobresa, a un 31% de precaris, a un 52% de mileuristes, que en el cotexte econòmic negatiu, els bancs han tencant l´aixeta, per la venda d´hipoteques dá lt risc, fent que la inflació ja s´enfili al 4,7% i tinguem un augment dels productes bàsics i del petroli que afectin de sobremanera a les classes pouplars que des de l´independentisme, hem de representar, enlloc d´equiparant-se als partits del sistema, que es conformen a privatitzar serveis públics, per repartir entre amics, coneguts i saludats, i gestionar la dependència, juntament amb el colonialisme fiscal de lé wstat, i lé spoli salarial de la pèrdua de poder adquisistiu de treballadors i independentistes. Agents potaveus de la privatització com el FMI, BM o la Unió Europea amb mitjans afins o inclús públics impulsen concepte de la flexiseguretat( contracte dit indefinit, que suposa acomiadament lliure ) i la directiva Bolkestein( llibertat de moviment de persones immigrades a paisos capdavanters ansiosos de mà d´obra barata amb salaris i condicions laborals del país d´origen, que provocarà bomba de rellotgeria, agreujat al fet de tenir els salaris més baixos de l´europa occidental i ls bases juridiques per desmantellar estat social), fent que creixi la xenofobia, mentre uns s´ompliran les butxaques ,com la banca que el 2007 va guanyar un 25% més, altres competiran per sous de miseria i més precarietat.
O ens situem al costat de les classes populars, o ens arroseguem a admetre un ordre econòmic i militar capitalista, que declara il.legal les persones segons origen o condició econòmica, un model sense fre generador de conflictivitat social, desigualtats, guettos socials a costa que una minoria privilegiada sotmetin a una majoria social a desigualtats, i a retallades de serveis públics, fruit de rebaixes fiscals als sectors més benestants.
En el cas d´ERC, APELACIONS COM LES DE jOAN PUIGCERCÓS, QUE EN ALTRES TEMPS LLUNYANS S´ABANDERAVA D´ÉSSER EL FIL ROIG DEL COMBAT, HA ESDEVINGUT EL FIL NEGRE DE LA FLEXISEGURETAT, "LA CORRECCIÓ LIBERAL", EN LES SEVES PARAULES , BENEIDA AL TRACTAT DE LISBOA, MARC JURIDIC DESPRÉS DEL FALLIT INTENT D´APROVAR CONSTITUCIÓ EUROPEA.
Declaracions d´Eugenia Marí, ja apunten formes liberals dins ERC, que en aquest congrés proper, també votem un model neoliberal a favor de defensar per activa o per passiva els oligopolis i els seus beneficis empresarials amb l´actual model econòmic privatitzador i de retallades socials o un model nòrdic d´un estat del benestar òptim i generador de justícia social.
L´alternativa que cada cop es veu més ilusionant i aglutinadora de complicitat, esdevé dins ERC, el corrent Esquerra Independentista, garantia que no caiguem com a partit amb declaracions institucionals del govern tripartit , com la del president Montilla va dir, assumida sense que ERC ideològicament no hi hagi donat resposta i assumim per la porta petita, a través del Consell de relacions Laboralsen una fotografia amb la patronal catalana(Foment,PIMEC), el govern i les cúpules de CCOO-UGT. Ens cal un marc català de relacions laborals, aplicant el dret a decidir.
El dia 7 de juny, això podem començar a canviar-ho amb el teu suport, a través d´Esquerra Independentista, amb principis d´esquerra, republicans i independentistes.

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) a partir del 7 de juny

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) després del 7 de juny

Davant de la inèrcia continuista i naif i la lluita per la supervivència de càrrecs, EI prioritza el debat ideològic, fent públic el nostre full de ruta despre´s del 7 de juny:

QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA EL CONGRÉS?



Una pregunta que sempre ens fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i l’Uriel Bertran surten escollits President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.



Dins els nostres objectius de transparència volem exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.



1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.



2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.



- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.



- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.



3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.



- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.



- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.



- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar aquests equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.



4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del govern perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.



5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó, i l'actual projecte de MAT



7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.

Bona gent d’Esquerra, enfortint el partit

Mes de 2300 militants omplen el recinte firal de l’Hospitalet per donar suport a la candidatura de Joan Puigcercós i Joan Ridao, candidatura que durant tota la campanya s’ha basat en el seu programa, de treball, rigor i sense criticar a la resta de candidats.

Aquesta és la candidatura que els nostres “amics” no volen que guanyi, només llegint la premsa d’avui es veu clarament l’aposta que els mitjans de comunicació han fet per intentar desacreditar Esquerra, fins i tot alguns amaguen l’acte d’ahir.
El cas més “entranyable” el de la Vanguardia, especial menció per la doble pagina de Jordi Barbeta, ens estima tant!!! I quasi cap paraula de l’acte a la Farga.

Un darrer comentari, alguns companys de les altres candidatures treballant més ara, que a la campanya electoral de les darreres eleccions, jo seguiré treballant per seguir disgustant alguns d’aquests mitjans de comunicació que no volen la victòria de Puigcercós i Ridao.

Pel bé del partit cal fer la votació a dues voltes

A mi em fa por que la votació als càrrecs de secretari general i de president amb quatre candidats a una sola volta pugui acabar amb una elecció sense autoritat moral. És probable que hi hagi un guanyador clar. Però si el guanyador no assoleix el 51% dels vots, sempre se li podrà dir que tan sols representa una minoria i que la resta suma la majoria.

Es podria donar la paradoxa d'una direcció que ha d'executar unes directrius aprovades per la suma dels seus opositors.

En conseqüència crec que caldria estudiar la possibilitat de fer una segona volta si ningú no aconseguís majoria absoluta.

Video d´Uriel Bertran versus Albert Rivera al Parlament

Nou video d´una intervenció d´ambdós en relació a defensa de la llengua catalana al Parlament:

Excedència, companys no és això

“Per guanyar el Congrés no val tot, i les mentides menys”

“17 dies, els que porta l’ACA sense ni tant sols contestar-me la proposta alternativa al transvasament de l’Ebre”

Avui el director del Diari de Girona publica en la seva columna una opinió amb el títol d’Excedència” dedicat a la que ha obtingut el candidat a la secretaria general d’Esquerra Rafel Niubò per part del Govern de la Generalitat.

“JORDI XARGAYÓ Si l'inclit Prenafeta, per posar un exemple, hagués gosat abandonar durant un mes les seves funcions com a secretari de la Presidència de la Generalitat per dedicar-se a promocionar una candidatura seva, l'oposició política d'aleshores (PSC, ERC i ICV) li hauria saltat a la jugular. Segur que n'haurien demanat la dimissió, haurien acusat CDC d'identificar el partit amb el Govern i no sé quantes coses més. I amb tota la raó del món. A les institucions públiques, el mínim que cal exigir és decència. Doncs bé, el secretari general de la Vice-presidència, Rafel Niubò, acabar de rebre una excedència d'un mes -deu ser la primera que obté un polític- per dedicar-se a promoure la seva candidatura a la secretaria general d'ERC. I no passa res. CiU ha protestat amb la boca petita i el senyor Niubò continuarà demostrant que les institucions són per a ell un instrument. Tan aviat nomena secretària general de l'Esport la gerent de les seves empreses (bé, ara de la seva dona) com s'absenta durant un mes. Mans netes.”

L’encertà de ple, i ho dic llegint avui a la premsa, la crònica de l’acte central de campanya de la seva candidatura, on l’intervenció de l’actual President d’Esquerra m’ha provocat profunda decepció. Carod va anar a Perpinyà a parlar amb ETA, i malgrat no ho va dir a la direcció del partit, tots li vam donar suport, tots vam ésser solidaris amb ell.

No cal oblidar que Carod segueix essent el President del partit i la seva gent no pot dir el que diu, a Esquerra no val tot. Joan Puigcercòs s’ha sacrificat molt per ell, fins i tot ha estat massa generós, sobretot veient avui, el que la gent de Carod diu per guanyar el congrés d’Esquerra.

Seré candidat a conseller Nacional d´Esquerra Republicana

L´executiva local d´Esquerra Republicana a Puig-reig, em va ratificar al militant 21535, Moisès Rial Medina(jo mateix) com a candidat a Conseller Nacional.
No hi ha molt a dir-vos que no sigui conegut de mi mateix, només recordar la tasca com a President d´ERC al Berguedà entre anys 2003-2005, obrer a multinacional ubicada a Manresa, afiliat a la CGT, promotor com d´altres, de Sindicalistes per la Sobirania, vocal del Fòrum Sindical d´ERC, impulsor de la Xarxa Republicana de blocaires de JERC i ERC dels Països Catalans, impulsor de la Berguedàsfera, secretari d´Associació de Veïns de Cal Pons, Delegat d´alumnes de Ciències politiques i Sociologia de l´UNED Seu d´Urgell- Andorra, i per tant membre nat junta estatal, com estudiant de Treball social, a grans trets.
I així en una comarca que té poques posibilitats d´obtenir consellers nacionals, per la limitació demogràfica, almenys hi hagi posibilitat de ser un dels 30 escollits per vot assembleari pels més de 4000 inscrits al 25È Congrés Nacional d´Esquerra Republicana. La meva secció local de Puig-reig, va avalar la meva candidatura a conseller Nacional d´Esquerra Repubicana, per l´experiència a nivell de partit nacional i per fer que la veu del Berguedà es pugui sentir al màxim òrgan entre congresos, com és el Consell Nacional, a elegir en un congrés on hi ha molt en joc i que poc o molt tindrà conseqüències politiques a nivell de país, i que esperem que des d´Esquerra Independentista(EI), tingui un aval important de la militància per ser el pal de paller de la renovació tranquila, en linia a les esmenes presentades a votar per militància el proper 14 de juny, i esperar rebre el suport als candidats a President d´en Jaume Renyer i de Secretari General, l´Uriel Bertran, així com la pròpia candidatura a Conseller Nacional. El berguedà, s´ho val, i el país també i surti qui surti elegit, que sigui un salt per l´alliberament social i nacional que ha d´encapçalat politicament Esquerra Republicana, bo i recuperant la coherència ideològica a les institucions, al carrer i al costat de les classes populars.

Gent d'Esquerra

Avui he participat a l’acte de suport a les candidatures de Joan Puigcercós i Joan Ridao a President i Secretari General d’Esquerra que ha tingut lloc al Museu d’Història de Catalunya.

“Els candidat a la Presidència i la Secretaria general per Gent d'Esquerra, Joan Puigcercós i Joan Ridao respectivament, han estat acompanyats aquest migdia per una vintena de militants, quadres territorials i dirigents que representen ‘la vitalitat territorial i sectorial del país i que no formen part de l'actual Executiva. El seu major compromís i la seva vinculació a les responsabilitats del partit estem convençuts que seran d'una gran vàlua per aquesta Esquerra que ha de fer possible la conseció d'una majoria social cap a la independència. Perquè el principal capital d'Esquerra és la seva gent. Per això creiem en la Gent d'Esquerra' ha reblat Puigcercós.

En la mateixa línia, Joan Ridao ha explicat que aquesta primera mostra de noves cares que adquiriran un major compromís a partir del 14 de juny són ‘la punta de l'iceberg dels suports que està recollint Gent d'Esquerra entre la militància del partit'.Puigcercós ha volgut destacar que ‘Gent d'Esquerra vol ser el pal de paller del partit i en aquest sentit treballarem per la cohesió i la unitat d'Esquerra i a partir del Congrés volem sumar gent de totes les candidatures perquè el pluralisme és un principi republicà que sempre en el llistat dels prioritaris a tenir present'. Per la seva banda, Ridao ha explicat que ‘la vintena de militants presents representen la gent històrica i gent incorporada a Esquerra en els darrers anys amb una alta preparació professional i compromís amb el país'.

Entre els assistents (veure la seva totalitat en aquest enllaç) hi havia representants de tots els territoris dels Països Catalans i en nom d'ells han près la paraula Marcel Coderch -Vicepresident de la Comisió del Mercat de les Telecomunicacions- i Marta Rovira -secretària dels Joves advocats de Catalunya- que han refermat el compromís d'aquest gruix de nova militància compromesa amb el projecte de partit i de país que promou la candidatura de Gent d'Esquerra.

Podeu accedir a fotografies de l'acte celebrat al Museu d'Història de Catalunya a través d'aquest enllaç”.

Reflexions avals Congrés Esquerra Republicana i esmenes EI de consens

El procés assembleari per l´elecció de Secretari General i President d´ERC, després de la presentació d´avals, i a espera de comprovació dels dubtes en duplicats i anulacions, per donar el número definitiu, ha donat a Esquerra Independentista una posició a nivell de militància que ve a esdevenir la centralitat política d´Esquerra Republicana i el nou pal de paller del canvi. Mentre dins el continuisme hi ha perill de desercions i de possible retirada d´alguna candidatura per no desgastar imatge guvernamental, i vist el fracàs de suports amb les seves pròpies previsions (com sector Puigcercós prometia 4000 avals als seus de carrer, quedant-se a la meitat) i han hagut d´anular acte al Palau de la Música, i els caldrà reformular-lo, pel perill estrepitós de no omplir-lo i visualitzar el que és vox populi, un secret a veus, que molts que els han avalat, al ser vot secret, no els hi tenen garantit el vot, i hi ha desercions que silencioses, i qui afirma que algú altra mana a l´ombra seva, perquè els propers veuen que no es pot continuar 4 anys més de la mateixa manera, tot i que t´ho afirmin en privat.

En quan a Reagrupament, deterinats videos i afirmacions dirigides a EI, que creiem en el relleu com ells, però des de la perspectiva d´esquerres, ja està respost pel propi Uriel Bertran en aquest article.
És trist qui digui que vol el canvi dediqui més esforços a carregar a possible aliats si més no estratègics, que a qui són responsables de trobar-nos ERC en situació actual de pèrdua de suport per incohoerència ideològica del que es diu al que es fa de sectors Carod-Puigcercós, que alguns dels seus més de 300 afiliats inserits a l´administració, no tots, van forçar les presses del segon tripartit, sense consens i no votació interna, juntament amb titubejos del no a lé statut fulminat per PSOE-CIU, ens porten estadi actual i cal rectificar per recuperar els 650.000 vots i accelerar procés sobiranista imminent.
I és que l´ànima llibertària d´ERC, hereva de la tradició de l´assemblearisme obrerista de l´ERC dels anys 30 hegemònica, perviu, i com més a uns se´ls demana amb exigències determinades els avals, més demostres davant els teus, les pors de pèrdua de privilegis d´èlit, que no haurien d´esdevenir en un partit que es denomini d´Esquerres, Republicà, ja que això més d´un i de dos, és un esquema del passat a ERC: caciquisme d´alguna persona de l´aparell conegudes al territori, com passa, que s´haurà de passar full el 14 de juny.
Fet que ho tenen ja interioritzat a dins els partits del sistema: CIU-PSC-PSOE,IC, PP...), que l´aire fresc d´un debat a obert de propostes de futur pel país crear a Esquerra, lluny de ser un garbuix interesat, esdevé un model per obrir els partits a la societat, una oportunitat que no podem desaprofitar, de què volem i que s´admet diverses maneres de pensar obertament, encara que els grans mass media no ho reflexin . Capitol apart caldria analitzar les obediències de determinats mitjans a determinades candidatures oficialistes(ERC Futur i Gent2014), ja que hi ha partits que els convé que continuiin els mateixos factors que la militància no oblida.
Guanyi qui guanyi, el 8 de juny caldrà treballar en fer de nou hegemònica aquesta nostra esquerra, recuperar el valor republicà, davant de partits monàrquics com PSC-PSOE, que constaten inutilitat dels seus 25 diputats i espanyolistes( només cal veure els guerra, Gonzalez,De la Vega,etc que opinen sobre incompliment del finançament recollit a l´estatut retallat) i forçar-los en seves contradiccions ical ser desacomplexadament independentista davant regionalisme català de dretes, per sumar més gent diversa a la majoria social sobiranista.
Però ens cal posar un full de ruta per eines que no podem esperar més, vertebrar el sindicalisme nacional, defugint aventures fracassades amb l´espanyolisme sindical de cúpules de CCOO-UGT, que per activa o per passiva accepten que les direccions estatals, neguin, seguretat social catalana, neguin el traspàs de la Inspecció de Treball, traspàs de les politiques passives(atur, prestacions,etc), FOGASA, etc.
Per accelerar caldrà coordinar els treballadors/es sindicalistes sobiranistes per accelerar procés sobiranista davant colapse del sistema amb negatives del TC i el finançament que ens situa en cojuntura favorable la ruptura democràtica a un marc social i nacional sobirà. Des de Sindicalistes per la sobirania ja hem començat a teixir complicitats.
Tot plegat les esmenes que presentem des d´Esquerra Independentista simbolitzen aquest consens intern necessari i que les presentarà EI, però seran patrimoni de tota la militància, perquevolem el millor per Esquerra Republicana i pel país, no perquè quedi un document arraconat a un arxiu, sinó per aplicar-lo en la nova direcció d´Esquerra Republicana a partir de l´elecció dels nostres candidats, Jaume Renyer a la Presidència i Uriel bertran a la secretaria General, que a diferència d´altres que pensen en criteris de Presidència de la Generalitat del 2010, a EI, pense en com reconstruir el vell i nou partit del Segle XXI, Esquerra republicana a partir del 14 de juny.

- ESMENES ESQUERRA INDEPENDENTISTA

Ens cal un procés unitari del sindicalisme autodeterminista amb el que ens ve, per convocar VAGA GENERAL a Catalunya

Ara que el debat sobre el sindicalisme nacional s´ha començat a obrir a nivell generalista. Els pactes de la Moncloa, pacte de Toledo, Reformes laborals estatals, o darrer episodi de subordinació estatal, la negativa al traspàs inclús de l´Inspecció de Treball aprovat a l´estatut retallat amb col.laboració de la dreta regionalista catalana i el suposat progresisme espanyolista, amb benedicció per part cúpules de l´espanyolisme sindical de CCOO-UGT, episodis que generen desprestigi sindicats, o la negativa de participar a la manifestació de l´1 de desembre , la reflexió de Tribuna Catalana i l´article que vam signar des de la pluralitat sindical a El punt obren el debat a dins i a fora d´Esquerra Republicana sobre la necesitat imperiosa en el procés d´alliberament nacional i social i l´articulació urgent del sindicalisme nacional. I el debat acaba de començar, i l´afiliació de cadascú pot condicionar a un procés que no té via de retorn. No podem esperar més.
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..

Les ‘capelletes’ d’Esquerra

No hi ha res pitjor en una colla d’amics o en un club o en qualsevol organització que quan es fan capelletes, és a dir, quan es comencen a reunir-se un petit grupet de manera més o menys amagada dels altres. És el principi de la fi de l’harmonia i del bon funcionament del grup.

Normalment aquestes capelletes són promogudes per un individu amb certs dots de lideratge però no prou valent per enfrontant-se directament a tot el grup.

Moltes vegades, aquestes capelletes mai no actuen de cara, sinó que es dediquen a conspirar.

Quan he llegit el document filtrat a l’Avui de Joan Puigcercós amb el nom Apunts de campanya, he pensat: renoi!, ara sí que ho tenim clar; si guanya mai no podrem recuperar la confiança dels nostres ciutadans.

Des de fa temps, potser des del primer dia que en Colom va marxar, a ERC es van començar a formar les capelletes d’en Puigcercós i d’en Carod. Al principi n’hi havia molts que no eren de cap capelleta, només pensaven en el partit; però a poc a poc, amb la dinàmica típica d’intercanvis de favors, els militants actius que volien fer carrera es van haver d’alinear en alguna de les capelletes o bé quedar-se fora de poder presentar-se en cap llista, ja sigui de col·locació o electoral, independentment de la seva vàlua.

Lògicament, en el moment que ERC va tocar poder, aquesta dinàmica va accentuar la competitivitat entre les dues capelletes per veure qui podia aconseguir millors tractes amb els seus fidels. En tenim molts exemples, però un dels darrers ha estat el cas de l’Elisenda Paluzie, que malgrat la seva competència en economia i l’esmena aprovada en la Conferència nacional de l’octubre d’incorporar membres de les entitats sobiranistes a les llistes electorals, va ser boicotejada per ser nova i no formar part de cap capelleta.

Tota aquesta competència entre les capelletes ha arribat ara al punt àlgid; ara, en aquest procés congressual, cadascuna de les capelletes sap que si perd, tot l’entramat de favors i contrafavors s’anirà en orris. Per això, segons diuen ells mateixos, hi pot haver moltes represàlies entre tota aquesta xarxa d’amiguisme i clientelisme. La candidatura Benach-Niubò, que com a membres de l’executiva deuen conèixer molt aquesta manera de gestionar el partit, per això, segons diuen, només presentarà les mínimes necessàries i han demanat que és cremin les signatures perquè no hagi cap possibilitat de fer “llistes negres”!.

La batalla entre ells és a mort.

El document Apunts de campanya del diari Avui no ho explica tot, només hi surten quatre detalls, però per mi, el més obscè tal com en Joan Carretero ho ha qualificat, és que en Puigcercós no dubta a voler fer fora la Maria Llansana no perquè no sigui bona en la seva feina, sinó perquè va donar suport al Carod! En Puigcercós ens està dient que el que importa no és la capacitat i l’experiència de la persona elegida per a un càrrec; només cal que sigui fidel a ell.

Encara més, també diu en Joan Puigcercós que la campanya que han fet en les darreres eleccions ha estat molt dolenta, diu que ha estat “marciana”, però renoi, Puigcercós!, que el cap de llista era en Joan Ridao, el que ara és presenta juntament amb tu com a secretari general!

¿Ens estàs dient que en Joan Ridao ha fet una campanya tan pèssima que ens ha fet perdre 360.000 vots?

¿O vols dir amb això que en Joan Riado no té cap culpa de la campanya tan “marciana” que varen fer?

Aleshores, ¿qui en té la culpa? En Vendrell? Si és així, ¿què podem esperar d’un secretari general que és tan poc competent per no adonar-se de la “marciana” campanya que li estaven fent per a ell?

Però retornant al tema de la fidelitat abans de la competència, ¿com és que a en Vendrell, com a responsable final de les tres darreres campanyes electorals en què ERC ha perdut el 60% dels vots, no l’han fet dimitir? ¿No serà que, com els he sentit a dir a ells mateixos, són uns soldats d’en Puigcercós?

La veritat, no sé com podrem sortir d’aquesta situació. Tenim un partit on l’executiva està enfrontada per capelletes amb soldats disposats a morir matant pel seu líder, i mentrestant els militants ens mirem astorats com es pot dilapidar tan ràpidament tot el que hem guanyat en els darrers 10 anys.

Si no renovem ERC ara mateix amb la candidatura d’en Joan Carretero i la Rut Carandell, serà molt difícil que amb en Puigcercós-Ridao o en Benach-Niubò puguem tornar a convèncer els 350.000 votants que ens varen donar la confiança. Si entre ells mateixos ja no se’n tenen!

RENOVEM ERC. ARA PODEM!

Manel Mas, i com els diputats del PSC es transformen amb simples marietes del PSOE

“Manel Mas i en el seu moment Joan Ferran amenacen els periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio” En el seu dia ja vaig demanar la dimissió del segon, ara hi afegeixo modestament, la dimissió del primer”

Alcalde de Mataró (1983-2004), President de la FMC, i diputat des de la passada legislatura a Madrid. Vaig compartir amb ell moments a la Comissió d’economia i hisenda i vaig poder comprovar el trist paper d’una persona que anar a Madrid la convertit amb un nacionalista espanyol més. Manel Mas s’ha tingut que guanyar repetir de diputat, transformant-se cada dia, com més nacionalista millor, espanyol és clar.

El seu paper a la comissió era el de rebatre totes les propostes que venien dels grups parlamentaris catalans (és el destí habitual dels diputats catalans, encara és recorda a Madrid, el lamentable paper del diputat Jordi Pedret oposant-se a la seva companya sentimental i diputada al Parlament de Catalunya Lídia Santos a la tribuna del Congrés i després ridiculitzant d’una manera masclista a la seva companya “avui me la repassaré dues vegades”) i fer-ho de la manera més barroera possible, fins i tot negant el dèficit fiscal de Catalunya i malparlant dels diputats que defensàvem amb fermesa els interessos del nostre País.

Aquest és un exemple clar de la manera en que s’utilitzen els vots el PSC a Madrid, en Manel és un líder nat en aquest aspecte, mesos enrera ja va demanar la privatització de TV3 (que vagi a parar a bon preu a mans amigues), ell va defensar les crítiques de l’altre fenomen del PSC/PSOE, el Joan Ferran i la seva acusació cap a la televisió publica catalana (crosta nacionalista).

Manel Mas fa mèrits per formar part de la terna de la crosta espanyolista del PSC, (Zaragoza, Ferran i ell mateix) saben que facin el facin no hi perdent mai, sempre estant tocats per la sort de tenir mitjans amics, ells poden insultar, escridassar i amenaçar.

Ferran: acusa a ERC de comportament immadur, Zaragoza: considera una bajanada el 2014, i afirma que malgrat ERC i IC el Quart Cinturó s’està fent,.....

Article a El Punt: L´esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):