Segons el CIS, per desgràcia, estic guanyant l’aposta amb l’executiva d’Esquerra

Sí, ho heu llegit correctament! Per desgràcia la darrera enquesta del CIS pel que fa a l’estimació de vots d’aquest mes d’Octubre em confirma que Esquerra segueix el camí inexorable cap al desastre electoral. Però podré continuar sent militant d’ERC perquè es compleixen les condicions que vaig apostar amb als actuals dirigents d’Esquerra. Per si algú no ha llegit el meu darrer article publicat al meu bloc personal, vaig dir que si Esquerra treia 12 diputats o menys en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, si tot seguia igual com ara, demanava la dimissió dels actuals responsables del partit; si, en canvi, es treia més de 12 diputats, aleshores jo dimitia de militància d’ERC perquè volia dir que no tenia ni idea de política quan he escrit les crítiques a l’actuació dels actuals dirigents d’Esquerra, com tampoc no puc continuar donant suport a una estratègia que considero del tot errònia per a la independència del meu país i en canvi ha estat avalada pels electors.

Per desgràcia sembla que els meus mals auguris es compleixen segons es desprèn de l’estimació de vot que el CIS ha publicat aquests mes d’octubre. Em sap molt de greu que tingui raó, però encara em fot més el dolor i la tristesa que sento en veure com la majoria dels militants del meu partit no reaccionen. Tot segueix igual, o pitjor, perquè ja veurem què pot passar quan el Tribunal Constitucional acabi de rematar l’Estatut, o què passarà si el finançament pactat entre en Montilla i en Zapatero és coherent amb la seriositat d’aquest darrer, és a dir, una misèria, i a més a més al final serà paper mullat.

Si tot això ens aboca a unes eleccions al Parlament avançades mentre a Esquerra encara no s’ha aclarit qui serà el seu candidat, l’escenari encara pot ser més desastrós. Aquesta manca de definició de qui és el líder pot provocar unes primàries a corre-cuita per decidir el candidat, amb el desgast corresponent a poques setmanes d’unes eleccions, com també pot provocar un pacte forçat entre les dues faccions i que Esquerra continuï quedant davant de l’opinió pública igual de dividida i que segueixi apostant per la seva satel·lització al PSC-PSOE.

Jo no sóc expert en enquestes electorals ni menys encara sóc del ram, però encuriosit per veure si aquesta enquesta del CIS confirmava les meves prediccions, amb l’Excel m’he fet un gràfic per veure les tendències d’estimació de vot i també per veure si es pot preveure quins resultats s’obtindrien segons aquestes projeccions.

Per fer-ho, vaig fer una extrapolació de possibles vots que podrien treure CiU i ERC a partir de la relació entre l’estimació de vot del CIS uns mesos abans i els resultats reals de la votació corresponent. He agafat només CiU perquè del PSC i d’Iniciativa en l’enquesta del CIS no en puc obtenir l’estimació de vot per separat dels respectius partits estatals.

Amb totes les reserves, podreu constatar que els resultats extrapolats per a ERC són dolents, molt dolents. De fet totes les estimacions de vot extrapolades possibles per a Esquerra em donen per sota dels 200.000 vots! En canvi per a CiU les estimacions són més bones, però no acaben de recollir els vots perduts per Esquerra.

Llegenda del gràfic

En l’eix de les X tenim els mesos en què el CIS ha fet l’enquesta. No hi ha dades d’ERC abans del gener del 2004, a part d’una de sola el gener del 2000 en què l’estimació de vot per a ERC és del 0,9%.

En l’eix de la Y tenim el % d’estimació de vot.

Les fletxes indiquen eleccions o fites importants que poden condicionar l’estimació de vots.

Els vots de les eleccions estan reflectits dins un requadre de color blanc i de color diferent segons el tipus d’eleccions: Per al Congrés de Diputats són de text de color blau, les municipals són de color verd i les del Parlament són de color negre.

La diferència d’estimació de vots entre ERC i CiU segons l’enquesta disponible del CIS immediatament abans de les eleccions està reflectida amb la fletxa blava amb el text de color negre escrit dins un requadre blanc.

Les fletxes amb doble línia indiquen les tendències de cadascuna de les dues formacions polítiques.

Anàlisi del gràfic:

L’estimació de vot del CIS està basat en una enquesta a escala estatal espanyola i per això el % tan petit que es dóna als partits catalans. L’estimació del vot del CIS pot estar condicionada perquè és d’àmbit estatal i no pot ser extrapolada directament a altres eleccions sense algunes correccions. Com que no disposo ni de temps ni de dades per a aquestes correccions, he fet una aproximació indirecta per poder fer les extrapolacions als possibles vots que traurien les dues formacions en les properes eleccions.

L’aproximació indirecta ha estat en treure per cada elecció, tant per al Parlament, com per a les municipals i per a les espanyoles, quants vots corresponen a cada punt d’estimació de vot, segons la darrera enquesta del CIS més propera i per a cadascuna de les dues formacions polítiques.

El nombre de vots per a cada formació està influït segons quina elecció estem parlant i lògicament també condicionat per cada una de les formacions. Per això cada partit té la seva ràtio de vots segons cadascuna de les eleccions.

Interpretacions i extrapolacions

Es poden fer servir diversos paràmetres per fer interpretacions:

1) Segons les tendències d’estimació de vot de cada formació:

Si mirem les tendències (línies de doble traç intermitent), per a cada formació veiem el següent:

· CiU va tenir una davallada en les eleccions espanyoles del març del 2006 que lentament es va anant recuperant fins que va tornar a caure just després del pacte de la retallada de l’Estatut entre ZP i Mas. Posteriorment, a poc a poc ha anat recuperant-se, encara que els darrers mesos la tendència ha pujat amb més força cap amunt. Ara CiU torna a tenir una estimació de vot segons el CIS semblant a la que tenia abans del 2000.

· ERC va tenir una tendència molt positiva just després de les eleccions espanyoles del 2004; posteriorment, durant tot el 2004 i el 2005 la tendència es va apaivagar però sempre amb tendència a l’increment, fins que amb la negociació de l’Estatut, el vot dubitatiu de l’executiva i el referèndum, es va tornar a marcar una tendència negativa durant els 6 mesos en l’estimació de vot. Però justament amb l’expulsió d’ERC del govern d’en Maragall i la posterior convocatòria d’eleccions, es va tornar a incrementar espectacularment l’estimació de vot per a ERC. Però a partir d’aquí la tendència per a Esquerra ha estat negativa, encara que inicialment no gaire pronunciada durant el 2007, però sí en canvi durant tot el 2008 fins ara. Actualment l’estimació de vot segons el CIS per a ERC és de l’1,3% i se situa com la més baixa des del gener del 2004 i només superada per l’única disponible d’abans, que era la del gener del 2000 amb un 0,9%.

· Conjuntament, ambdues formacions, a partir de mitjan 2004, tot el 2005 i part del 2006, fins al pacte entre el ZP i el Mas per a la retallada de l’Estatut, havien tingut una tendència positiva similar d’increment de l’estimació de vot. Igual passa després però en negatiu amb tot el desenllaç posterior de l’Estatut, inclòs el seu referèndum. Sembla que hi ha una relació entre les tendències d’estimació de vot durant tot l’afer de l’Estatut. Ara, però, són totalment divergents. Mentre que CiU puja, ERC baixa.

La conclusió és clara: Esquerra té una clara tendència descendent d’estimació de vot que s’ha agreujat durant el 2008, mentre que CiU ha començat a aixecar el vol. De moment totes les accions que ha dut a terme la nova executiva comandada per en Joan Puigcercós no han frenat la tendència, més aviat l’han incrementat.

2) Segons la diferència d’estimació de vot entre ERC i CiU:

· El punt de mínima distància entre les estimacions de vot entre ambdues formacions és el juliol del 2004, que era del 0,2%. Corresponia dos mesos després dels millors resultats d’ERC de l’era actual, amb més de 652.000 vots, en canvi CiU només en va obtenir una mica més de 835.000.

· L’altre període de mínima distància fou uns mesos després de l’expulsió d’ERC del govern de la Generalitat i la convocatòria d’eleccions anticipades al Parlament, que era del 0,3%. El resultat fou de més de 416.000 vots per a ERC i de més de 936.000 per a CiU.

· Però en canvi a partir de la reedició del segon tripartit la distància entre l’estimació de vot entre CiU i ERC ha augmentat de tal manera, que en aquesta darrera la diferència és del 2,5% d’estimació de vot. Estem molt a prop de l’única disponible del CIS, que fou el gener del 2000, quan la diferència era del 3,2%.

La conclusió és que mentre que durant tot el 2007 l’estimació de vot per a CiU era més o menys la mateixa, Esquerra en canvi anava perdent suport i això feia que la distància d’estimació de vot entre ambdues formacions fos a poc a poc cada vegada més gran. Però en canvi a partir del 2008, CiU comença a recuperar estimació de vot, que juntament amb l’acceleració de la pèrdua de suport per part d’ERC, ha provocat que l’actual diferència sigui més que el doble de fa un any.

Penso que a mesura que CiU guanya més diferència d’estimació de vot respecte a ERC, aquesta darrera formació sigui menys atractiva i per això s’accelera la pèrdua d’estimació de vot per a ERC.

3) Segons la ràtio de vots obtinguts i l’estimació de vot del CIS:

Per mirar de fer una extrapolació de vots que ambdues formacions podrien obtenir en el futur proper, he agafat per a cadascuna de les votacions que s’han donat entre el 2006 i fins ara la ràtio entre vots reals aconseguits i l’estimació de vots de l’enquesta del CIS disponible just abans de l’elecció. Després, amb aquesta ràtio he fet l’extrapolació amb l’actual estimació del CIS d’aquest més d’octubre del 2008. L’actual enquesta d’octubre del CIS diu que ERC té un 1,3% i CiU un 3,8% d’estimació de vot.

Segons tot això els càlculs són:

• Eleccions al Parlament del novembre del 2006

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Oct.06	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	935.756	3,1%	301.857	1.147.056
ERC	416.355	2,4%	148.698	193.308

• Eleccions municipals del maig del 2007

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.07	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	725.334	3,0%	241.778	918.756
ERC	334.923	2,4%	139.551	181.417

• Eleccions espanyoles del març del 2008

Partit	Vots reals	Estimació de vot del CIS d’Gener.08	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS	Vots extrapolats a l’Estimació de vot del CIS d’Oct.08 (CiU = 3,8%, ERC = 1,3%)
CiU	774.317	3,0%	258.107	980.807
ERC	296.473	2,1%	141.178	183.531

Si mirem el conjunt de ràtios per a cada partit i per a cadascuna de les eleccions, tenim:

Partit	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Parlament 2006	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Municipals 2007	Vots per cada punt d’estimació de vot del CIS Espanyoles 2008	Mitja de vots per cada punt d’estimació de vots dels CIS
CiU	301.857	241.778	258.107	267.247
ERC	148.698	139.551	141.178	143.142

Si apliquem aquesta mitjana de vots per a cada punt d’estimació de vots de l’enquesta del CIS en cada contesa electoral, tenim la següent extrapolació per a cada un dels partits si ho apliquem a l’enquesta del CIS d’aquest octubre del 2008:

Per a CiU : 267.247 x 3,8% = 1.015.540 vots

Per a ERC : 143.142 x 1,3% = 186.085 vots

La conclusió, amb aquests càlculs, és que segons l’enquesta del CIS de l’octubre, CiU té uns possibles vots que van entre 920.000 i 1.150.000, amb una mitjana d’1.015.000 vots.

ERC, en canvi, té uns possibles vots que van des de 183.000 i 194.000, amb una mitjana de 186.085 vots.

Extrapolar quants diputats poden donar en unes eleccions al Parlament de Catalunya és difícil perquè depenent de l’abstenció, dels vots dels altres partits i la Regla d'Hondt es pot fer ballar molts diputats.

Si agafem per a cada partit els possibles vots per a les eleccions al Parlament comparant-los amb altres del passat, tenim aquestes prospeccions de possibles diputats si els comicis es fessin els propers mesos:

• CiU: el 1999 va obtenir 1.178.420 vots, que són només una mica més de 30.000 vots dels 1.147.056 que hem extrapolat, i això va significar 56 diputats, que no és majoria absoluta però s’hi acosta.

• ERC: si busquem quants diputats va obtenir amb un nombre similar de vots, hem d’anar cap al 1992 amb 210.000 vots, que són una mica més de 17.000 vots de més dels 193.208 vots i això va significar 11 diputats. Tot apunta que Esquerra, si ara féssim unes votacions els propers mesos, obtindria entre 10 i 11 diputats. És a dir, tornaríem a obtenir els mateixos resultats que tenia en la dècada dels 90 o fins i tot pitjors.

No seria gaire agosarat dir que molts dels votants d’Esquerra que segons aquests càlculs podrien deixar de votar-la anirien a l’abstenció en comptes de votar altres candidatures, com el PSC-PSOE i Iniciativa. Possiblement alguns dels possibles vots que perdi Esquerra aniran cap a CiU, sobretot a mesura que s’entri en campanya i en Mas es presenti com l’única alternativa al PSC-PSOE d’en Montilla i en Zapatero. Perquè lògicament, ara per ara, algú es pot creure que en Carod i en Puigcercós són alternatives reals al tripartit?... si són els principals culpables que existeixi.

Per a CiU, 56 o 57 diputats pot significar que pot tornar a governar la Generalitat, però necessitarà aliats, potser amb els diputats d’Esquerra, o pot fer el mateix que va fer en Pujol el 1999, que va preferir pactar amb el PP. Jo la sociovergència no la veig enlloc, amb una CiU que haurà guanyat amb molta diferencia de diputats al PSC-PSOE i el Tripartit III no serà possible, tot apunta que Esquerra i Iniciativa no sumaran més de 20 diputats i no crec que en Montilla obtingui millors resultats que va tenir en el seu millor moment en Pasqual Maragall amb 42 diputats, molt lluny del 68 que comporten la majoria absoluta.

Per al meu partit, tot pinta bastos i malgrat aquella sentència que diu que hi ha petites mentides, grans mentides i estadístiques, no sé per què aquestes que he fet, crec que tenen quelcom de veritat.

Però a mi el que em fot més com a militant d’ERC és que malgrat tots els advertiments que hem fet els que formem Reagrupament Independentista, la majoria dels companys militants segueixen sense voler veure la realitat i sobretot el futur que ens espera.

Espero que amb aquest article més d’un company que ha votat per la continuació de l’actual estratègia comenci a replantejar-se seriosament que cal renovar totalment el partit. Cal canviar de discurs, però sobretot cal canviar els responsables d’aquesta pèssima situació en què es troba Esquerra actualment.

Perquè sincerament m’agradaria que la meva aposta no tingues raó de ser, que la militància digués prou als actuals líders i sobretot que Esquerra tornés a ser Esquerra Republicana de Catalunya. Però també voldria que la meva aposta s’acabés sense sentit no perquè vegi perillar la meva militància, sinó perquè no m’agrada guanyar tan fàcilment. Endevinar que Esquerra va directament al desastre ja fa temps que no té cap mèrit.

Salut i independència.

Manel des de l'Exili

Manifestació treballadors/es TYCO ELECTRONICS AMP de Berga i lectura manifest

A continuació teniu el moment de la manifestació a l´arribada a la Plaça Sant Pere de Berga, on s´ha fet lectura del Manifest per part dels treballadors/es, que teniu a continuació davant el tancament i venda del terreny de la planta de Berga amb els 121 treballadors/es que hi té per una deslocalització i la reducció de plantilla de diferents centres a Catalunya i a nivell mundial:

Vídeos de la manifestació en contra de la directiva de la UE de les 65 hores, a Barcelona

Primer vídeo a inici manifestació des de l´inici fins al final , passant per diferents col.lectius, empreses en crisi i sindicats que s´aglutinaven a manifestació davant la directiva neoliberal de recuperar l´esclavatge, legalitzant 65 hores de treball setmanal, retornant-nos a un segle enrere:

Segon vídeo venint del final de la manifestació cap a endavant , tot baixant pel mig del Passeig de Gràcia fins a Plaça Catalunya:

Factura falsa apadrinada per regidor de CIU denota com funciona equip de govern Ajuntament de Puig-reig

Després de fer-se públic que hi ha qui al consistori local apadrina factura falsa per ocultar-la als seus socis de govern, que tenen l´alcaldia i la regidoria d´hisenda al´ajuntament de Puig-reig, les tensions fins ara a l´ombra dins l´equip de govern de Puig-reig(IC-EPM-CIU)obrirà un abans i un després en diversos fronts. Per un cantó la deslleialtat dels socis de CIU a l´alcalde i regidor d´hisenda, la manca de transparència que denota que hi hagi part del consistori que insti a fer factures per tal que no constin a partida real a escola parroquial privada concertada que molestaria als socis d´IC, denota la tensió interna a uns mesos del suposat relleu d´alcaldia, que denota que obrir una tempesta política interna, a menys que tenguin files i neguin la major, fet pel qual, com ja es parla a nivell de poble, genera dubtes sobre si això ha trascendit, hi ha més casos de factures falses o amb altra partida per camuflar-les a socis i oposició?quins són els números reals de les finances locals?
Tot plegat amb una auditoria, donaria claretat i transparència davant l´ombra de dubtes que s´extenen als regidors de govern, després de sortir factures a restaurant local per sobre dels 700 euros, de dificil justificció, oi més, quan parlem dels diners de tots i en un periode de crisis i restricció econòmica, que marca un descontrol pressupostari evident, tot i que es digui "que no n´hi ha per tant".
Si els serveis jurídics d´ERC i PSC ja fan els seus passos, la barroeria i el menyspreu als membres electes del poble que estan a l´oposició de fer post-its per ocultar-ho a l´oposició denoten la prepotència actual, que els aficionats a plens municipals,en especial a precs i preguntes, no els sobtarà. Cal claretat i transparència, i si algú ha fet les coses malament que reconegui la culpa i si algú ha fet un acte de deslleialtat a alcalde . d´ell depèn la destitució del regidor de Medi Ambient o tancar en fals ratificant-lo, i per tant fent-se corresponsable d´una actitud de menyspreu a regidors de l´oposició, que també representen al poble de Puig-reig. A continuació teniu la factura tal com la va fer el consistori, sense el nom de l´empresa, que pel que es veu al Regió7, algú presumptament significat del govern local, ja ha filtrat a la premsa, tot i que l´oposició l´ha mantingut en l´anonimat, malgrat que ara s´intenti tancar files de portes enfora i culpabilitzar únicament a l´empresa que realitza el servei de neteja.

Factura i nota de premsa ERC-PSC:

Aquí hi ha la nota de premsa conjunta:

L’oposició de l’ajuntament de Puig-reig, ERC-PSC, ens veiem amb la obligació moral de denunciar una actitud de l’equip de govern que ens hem trobat aquesta setmana. 

L’oposició com és el seu dret i deure examina els documents que entren i surten del registre de l’ajuntament.El dia 2 d’octubre es va entrar un document a l’ajuntament amb el nº 3.812:una empresa entra una factura x amb una cantitat x.Però no és això el que volem denunciar sinó l’anotació que hi vam trobar escrita :” Aquesta factura està canviat el concepte per camuflar-la a l’oposició ,tal i com se’m va demanar ,concepte real: x” 

Tampoc ens importa el concepte,sinó l’engany.Amb això volem demostrar que aquest equip de govern s’estimem més enganyar i mentir,que parlar de les coses i dels problemes del poble amb l’oposició,tot i que reiterades vegades els hi hem dit que estem aquí per parlar després ens entendrem o no,però enganyar d’aquesta manera ho trobem d’una baixesa inconmensurable. 

Si s’ha fet aquest cop,qui no diu si no ho han fet d’altres vegades? 

Que reflexionin bé,que amb aquesta forma de fer han intentat enganyar a l’oposició,però també als seus ciutadans. 
 

JOSEP CLOTET                                       LAURA PARRAMONA

( REGIDOR D’ERC )                               (REGIDORA DEL PSC )

(Maragall dimissió) Video de Jordi Serra,nou President ERC Catalunya Central i Marc Gès, després Congrés ERC Catalunya Central

Jordi Serra, regidor de Roda de Ter,fou escollit nou President ERC Catalunya Central, en assemblea l´Universitat de Vic, i fa balanç del Congrés Regional que l´ha escollit i emmarca el compromís d´integrar membres altra candidatura i marc objectius dels propers 4 anys de Presidència:



I Marc Gès, l´altra candidat en el Congrés a la Presidència d´ERC a la Catalunya Central, fa balanç després de l´elecció de Jordi Serra com a President ERC Catalunya Central:

Roda de Premsa de candidatura encapçalada per en Marc Gès, a la Presidència a la Catalunya Central

NOTA DE PREMSA

Resum de la roda de premsa de la candidatura renovadora a la Regional de la Catalunya Central d’ERC encapçalada pel Marc Gès a la Presidència i l’Aleix Andreu a la Secretaria d’Organització, efectuada a Manlleu el passat dimarts dia 23 de setembre a l’Auditori de la Caixa de Manlleu.
En aquesta roda de premsa en Marc Gès va explicar quines són les principals línies programàtiques de la seva candidatura les quals es concreten en els punts següents:
- En relació a la política interna del partit. Hi ha una màxima que defineix prou be la postura republicana en relació als càrrecs: “Un càrrec per un temps determinat”. No una suma de càrrecs per un temps indeterminat. La limitació de mandats i un regim d’incompatibilitats digne d’aquest nom, és el millor model pel partit. Com més persones tinguin responsabilitats, tindrem gent més preparada per encarar nous reptes. Si sumem càrrecs, estem concentrant poder, i el poder, els republicans el repartim.
- La funció del president/a regional ha de ser de treball. I per treballar, tal i com s’ ha demostrat en molts casos i persones, cal TEMPS. Un servidor de vostès en té de temps. El president/a regional ha de ser motor del territori. I el representant del territori a la direcció. En funció d’això també serà el representant de la direcció al territori. De baix a dalt primer, i de dalt a baix després.
- Ens cal una política de formació per adequar els nous militants a la renovada estructura d’ERC. Formació també dels càrrecs electes actuals per a millorar la seva tasca, be sigui a nivell tècnic, be sigui a nivell polític. Hem de tenir clar però, que la millor formació és l’exercici de responsabilitats, tant orgàniques com institucionals. És a dir, la renovació, és la millor manera de formar-nos. L'experiència s’adquireix exercint-la. Etc...
Per la seva banda, l’Aleix Andreu va explicar que la candidatura que presenten és una candidatura renovadora i que té com a objectiu que les comarques de la Catalunya Central tinguin una veu forta a l’Executiva Nacional del partit amb la figura del Marc Gès, així com també la importància de dinamitzar la mateixa Regional per tal que esdevingui un instrument útil per a la militància.
En aquest sentit, l’Aleix va explicar el fort pes que té ERC d’Osona en aquesta candidatura, en la qual en Toni Bou ocuparà la Secretaria de Formació, en Jordi Anento que ocuparà la Secretaria de Finances, i el mateix Aleix Andreu que ocuparà la Secretaria d’Organització ( la més important després de la Presidència ).
Referent al suposat acord entre les comarques d’Osona i del Bages per la Presidència Regional, els membres de la candidatura van deixar clar que a ERC els càrrecs els elegeix la militància i en cap cas es decideixen en cap despatx ja que això va contra els estatuts del partit. En acabar la roda de premsa, es va fer una xerrada informativa als militants.

A continuació teniu el currículum de Marc Gès, candidat a President ERC Catalunya Central:

Nom: Marc Gès i Torres
Naixement: 30-07-1956


E-mail: gesmarct@gmail.com

FORMACIÓ
Psicòleg col·legiat
Màster en Gerontologia Social

CURRÍCULUM POLÍTIC


-Fill únic d’ una familia treballadora Catalana i de formació escolta des dels 7 anys.

-1973: Primera participació en un acte de l’Assemblea de Catalunya, en aquest any entra a treballar a la banca.

-1977: Col·labora amb PSC-Congrés a les primeres eleccions generals, després de la fusió del PSC-C amb la Federació Catalana del PSOE, passa a col·laborar amb el PSAN.

-1978: Vota NO a la Constitució

-1979: Treballa perquè el PSAN obtingui representació municipal a Manresa.

-1979:Participa activament en la fundació d’NE (Nacionalistes d’Esquerra), coincidint amb bona part dels companys que ara formen part d’Esquerra. Aquest mateix any es converteix en sindicalista, arriba a ser secretari de la seva secció sindical.

-Més endavant entra a formar part del moviment ecologista polític amb Alternativa Verda i participa en el congrés d’unificació dels Verds a Terrassa. Aleshores surt del moviment perquè en el seus principis, els Verds, no defensaven la Llibertat nacional de Catalunya. Després, participa en els inicis de la sectorial de Medi Ambient d’ on sorgirà “Catalunya Ecologista”, entitat/partit que donarà suport a ERC en diferents eleccions municipals(ERC-AM).

-1996: Es converteix en militant d’Esquerra Republicana de Catalunya.

- Fou President de la Secció Local de Manresa.

- Ha estat candidat, donant suport a d’ altres persones, en diferents compteses electorals municipals. També fou candidat a les eleccions al parlament del 2003. Era també, el candidat nº 13 per BCN en les passades eleccions generals.

-Actualment: President d’Esquerra-Bages des de l’ any 2000 i Conseller Nacional. Val la pena esmentar que essent responsable comarcal i, gràcies a l’ esforç de la permanent comarcal i de tota la gent que ha donat suport a ERC, el Bages ha sigut la primera comarca del país en presentar més llistes municipals que altres opcions polítiques.

ALTRES DADES
Amb més de 20 anys de sindicalista i com a bon activista convençut, també va participar durant anys amb el moviment veïnal i amb el moviment ecologista. Va ser membre del col.lectiu ecologista l’Alzina, i en va arribar a ser president, també va ser un membre actiu i co-responsable de la Crida a la Solidaritat al Bages.
Aquest bagatge, tant polític com social, ha fet d’en Marc una persona tot terreny en el sentit polític. És una persona de fàcil accés, idealista i pragmàtic alhora, amb criteri i mà esquerra, honest i perseverant, dels que saben aguantar les posicions en moments difícils. Ha sigut una persona a qui no li ha costat gaire deixar la vida personal en segon terme per dedicar-se a treballar per la “causa” del nacionalisme d’esquerres.

Joel Joan a la III diada per l’autodeterminació a Blanes

El Tribunal Constitucional/Govern Espanyol/PSOE i PP demostren amb la prohibició de la consulta de Govern Basc, la por a la paraula lliure dels ciutadans, demostren que no cal perdre el temps negociant, cal una majoria social que els hi digui el dia i l’hora de l’adéu a Espanya.

Dins els actes de la III diada per l’autodeterminació dels Poble que organitzà la Casa del Poble, les JERC i el Col·lectiu 2014, la societat civil va tenir la paraula mitjançant Joel Joan i Éric Bertran de Sobirania i Progrés, que pronunciar la conferencia que va tenir un ampli seguiment.

El premi segador de l’any d’en guany va ésser lliurat a Sobirania i Progrés i Joel Joan el va recollir.

Prèviament les JERC van organitzar l’acte polític amb el seu portaveu nacional, Gerard Coca i el President d’Esquerra Joan Puigcercós. Les diferents entitats valoren positivament les activitats realitzades i ja posen fil a l’agulla per la quarta edició, amb la voluntat d’augmentar les activitats polítiques, culturals i lúdiques.

Vídeos manifestació 11 setembre a Barcelona

El (In) Mundo segueix insultant al Poble de Catalunya

Aquest pamflet que lidera l’anomenada yihad hispànica i que practica l’anomena’t sensacionalisme basat en el xantatge publicitari ha superat tots els límits de la decència.

El seus darrers reportatges de profunda investigació!!!, anomenats "Si un niño pide pis en castellano hay que ignorarlo", i el bilinguismo puede provocar "tartamudeo" son clarament candidats als premis deixalla de l’informació. Aquest seria la part tragicòmica d’aquestes actituds, però modestament jo dic prou, prou d’insultar, mentir i tergiversar la realitat de la llengua a Catalunya.

Us recordeu del “Afer Galinsoga” aquell director de la Vanguardia durant el franquisme, que desprès d’escoltar una homilia en català va pronunciar aquell insult, “Todos los Catalanes son una mierda.” Us en recordeu de la reacció en ple franquisme,

“Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d'acció d'ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic. Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc. La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte.

Els partits polítics —llavors clandestins— no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal. Al gener de l'any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s'autoqualificà d'amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu. La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30000 exemplars i s'havia vist obligat a reduir pàgines.”

El pamflet abans esmentat ha anat més enllà d’en Galinsoga, des de fa anys no atura la seva campanya de difamació contra la llengua i la cultura d’aquest País, provocant l’odi i l’enfrontament, crec que és hora de reaccionar, crec que és hora que aquells que menteixen sobre el nostre País pateixin el buit de la nostra societat.

Trobo intolerable, insultant, que directius d’aquest pamflet intervinguin en els nostres mitjans públics predicant la mentida i l’engany, algú s’imagina a Israel o Alemanya permeten que aquells que neguen l’holocaust tinguin amplia tribuna en els seus mitjans de comunicació?

Demano modestament que el Govern del meu País i les seves institucions deixin de col·laborar amb aquests pamflets que insulten als ciutadans d’aquest País amb les seves males informacions.

6-S a Blanes, Adéu a Espanya: III diada per l’autodeterminació del pobles

Tot preparat per celebrar la III diada per l’autodeterminació, debats, musica, cultura popular, el correllengua i activitat política ompliran aquest dissabte els diferents espais previstos per l’organització.

La Casa del Poble, el Col·lectiu 2014, i les JERC han preparat amb tota il·lusió aquesta tercera diada que omplirà de llibertat aquesta ciutat bressol de la Costa Brava.

Si el matí la fira d’entitats i productes omplirà l’espai, a la tarda les diferents activitats de cultura tradicional i el correllengua amb col·laboració amb l’entitat local Es Viver donaran pas a les activitats polítiques.

A 2/4 de set de la tarda el portaveu nacional de les JERC, Gerard Coca i el President d’Esquerra, Joan Puigcercós obriran els parlaments, previ a la xerrada preparada per Sobirania i Progrés on Joel Joan i Elisenda Paluzie ens parlaran del paper de la societat civil en el procés cap a la llibertat.

Ens parlaran de la convocatòria de la manifestació del proper 11 de setembre, per un Estat Propi. I minuts abans del concert de final de la diada, el diputat del Shinn Fein Daithi McKay ens parlarà de la seva experiència en el procés d’autodeterminació d’Irlanda.

I a 2/4 de 10 del vespre concert amb La Gossa Sorda (País Valencià) Oprimits (Illes Balears) i Ebri Knight (Principat),esteu tots convidats.

Per un Estat propi, tots a la manifestació l’onze de setembre.

Zapatero te les cartes marcades

On ets, Espanya?
No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua
que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
.
Adéu, Espanya ! (Joan Maragall) Cal posar dia i hora, només depèn de nosaltres, es un acte molt més democràtic que el que cada dia fa Espanya, incomplir les lleis en benefici propi.

El president Zapatero juga amb la avantatge de tenir les cartes marcades, o com a mínim s’ho pensa, per això no mou fitxa, se sap fort, sap perfectament que el PSC va de farol i confia clarament en que el poder o la promesa del retorn al Govern estovarà CiU.

Son les cartes marcades amb que Zapatero compta, sap a més que el PSC primer és PSOE, fins i tot crec que les declaracions de Castells i del mateix President Montilla son clarament una desafectació pactada.

Parlant amb un militant socialista, ben connectat amb la direcció del partit, manifestava la seva preocupació per la manca real de canviar el model per part de la cúpula del PSOE, i si que es veritat que l’arribada al poder del PSC de la ma d’Esquerra ha fet grinyolar i ha posat contra les cordes la relació PSC/PSOE, al final compte més el projecte no federal del PSOE.

Jo també voldria el somni de l’escriptor Jordi Coca aquest divendres al diari AVUI, una manifestació unitària l’onze de setembre, l’anunci dels 25 diputats del PSC que es passen al grup mixt, un govern d’unitat presidit per Montilla, i un posicionament unitari d’anar més enllà com a País, però lamentablement aquest somni és encara una utopia.

El govern de Catalunya es troba en un atzucac, es troba clarament en números vermells, tothom avui a Catalunya percep els símptomes de manca clara de diners a la Generalitat (petits detalls: retard en el pagament de subvencions, retard en la seva concessió, formules de finançament d’inversions maleïdes en l’època Pujol, assumides sense problemes, manca de metges per falta de competivitat a la sanitat pública, manca de diners per afrontar la crisis actual....)

O tenim finançament o cal un nou pas endavant, només una clara voluntat unitària ens farà lliure, amb Espanya ja no es pot negociar, com diu en Maragall Adéu Espanya ! és l’únic que entenen

Blas Infante com a paradigma de les connexions entre Catalunya i Andalusia

Aquests dies, el fet d´estar a d´altres latituds peninsulars, en concret a terres gaditanes, a Cadis, et permet copsar la visió allunyada de la realitat politico-social catalana. I les disjuntives mediàtiques de la zona, com la Voz de Cadiz, emissores de la zona, etc., bàsicament la conclusió és que el President de la Generalitat davant la més que previsible incompliment de l´infim acord de finançament de l´estatut retallat, davant la necesitat real, el del 30 de stembre del 2005 que garantia un concert econòmic gradual per finançar ara més que mai les innombrables demandes socials en un context de crisi, en Montilla gesticula per no perdre encara més suport popular, ja que ell és el PSOE, i si no ho ha fet fins ara de plantar-se és simplement perquè es deu al PSOE, però té un problema intern davant la pressió del que allà denominen dels "nacionalistes".
Mentres els gestos no es converteixin en realitat, com formalitzar grup parlamentari propi del PSC, en virtud al protocol de relacions del 1977 entre PSC-PSOE, és carnassa de titulars de premsa. L´estat ha engegat amb l´incompliment de la seva propia llei orgànica l´inici del procés autodeterminista, perquè nega la via plurinacional i incompleix l´autonomista.
I es que les infraestructures peninsulars, almenys a Andalusia, per la quantitat d opcions d´autovies entre municipis com Sant Fernando, San Lúcar de Barrameda, Puerto de Santamaria Arcos de la Frontera, Jerez de la Frontera, cap Algecires, Tarifa, amb Cadis,que hagi pogut visibilitzar són espectaculars. I sense peatges, i comparant-ho amb comarques catalanes de dimensions similars, no hi ha camparacióque aguanti. I el desenvolupament d´uns no ha d´anar en perjudici d´altres. I es que el bon viure andalús , no ens ha de preocupar, cada poble ha de seguir el seu propi curs, el que ens ha de preocupar és el problema el tenim nosaltres amb el destí dels nostres propis recursos i l´incapacitat política per la nostra autogestió dels mateixos i recaptació per definir el nostre desenvolupament social i econòmic. Hi ha qui a tingut millors connexions amb el poder politicoeconòmic madrileny que ho centrifuga tot, i sense tenir nous estatuts.
I és destacable que el sentiment andalusista com defensava el patriota andalús Blas Infante, assassinat durant la guerra civil , i considerat el pare de l´andalusisme i del sentiment independentista, tot i minoritari de moment, a andalusia, que teoritzen moviments d´alliberament nacional, Blas Infante, fou un lluitador davant de les desigualtats i en contra els cortijos i latifundis que generaven pobresa i emigració de pobles andalusos cap a altres territoris, com per exemple, a Catalunya. De la seva herència i el sentiment andalusista general, desembocà el 4 de desembre del 1977 en unes espectaculars manifestacions arreu d´Andalusia per l´estatut d´autonomia de ni més ni menys de 2 milions d´andalusos, i a la mateixa data van sortir convocats per associacions andaluses , com el Dia Nacional del poble Andalús, a 300.000 persones a Catalunya, que ens donen punts en connexió comuns dels andalusos d´origen i nous catalans d´adopció, els que fan pedagogia quan tornen als pobles on els han vist néixer per vacances i ens agermanen en la causa nacional comuna. Tot plegat , ens ajuda a entendre el seu reconeixement com a comunitat històrica equivalent a Catalunya i l´estratègia d´estat d´apropiació dels seus simbols com el flamenc, de la denominada Espanya, com a formula sibil.lina d´annexió encoberta.
Blas Infante té una biografia espectacular, feu ell mateix l´actual himne andalús a partir de melodies dels camperols, es va presentar el 1933 per Izquierda Republicana Andaluza,tot i no reeixir.
El propi Blas Infante, quan el govern de la Generalitat republicana fou empresonat per proclamar la república catalana al Penal del Puerto de Santamaria, els va anar a visitar, com recorda la biografia. I després del seu afusellament la matinada del 10 i 11 d´agost de 1936, aprop de Carmona, que aquests dies es commemorava , a diferència de companys no se li ha fet justícia històrica a nivell institucional, que per cert, a part de liders camperols i consellers andalusos, els partits estatals ,a la Junta d´Andalusia no falten en el seu homenatge, motiu de polèmica política, ja que el propi preàmbul de l´estatut andalús el considera el pare de la pàtria andalusa, que commemora per segon any consecutiu.
Cada país ha de fer el seu curs, però el que pocs han pensat és el poder del poble andalús unit al poble català podrien ésser capaços de fer per la transformació plurinacional de l´estat que reforcés ambdues nacionalitats històriques, com a pas previ a l´exercici d´autodeterminació, en el cas que el cas català no s´acceleri davant recent incompliment que ha de portar a un nou estadi polític de no retorn, hem de recordar que al febrer del 2008, hi havia un 60% de catalans amb desafecció a la classe política, a juny del 2008, arriba al 80% segons el CEO, -entre ells un 26,8% de votants a autonomiques del PSC-.
Des de l´iniciativa popular ja s´han iniciat passos per tal de posar fi a la sagnia fiscal, demanant concentracions el dia 9 de cada mes a les 9 del vespre per l´incompliment de la llei orgànica espnayola referida al finançament,que amb balances fiscals suposa 15.000 milions d´euros i més d´un 9% del PIB o la riquesa que es genera,del qual emanen la capacitat real de fer polítiques pel benestar de la gent del nostre país.

Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim ja confirmada després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

Imatges Aplec Pi de les tres branques

Un any més, a Castellar del Riu va tenir lloc l´aplec del Pi de les tres branques, i que manté la tònica habitual, tot i que enguany es va decidir portar com a convidats a representants culturals dels distints territoris dels Països Catalans, en situació més complicada a la Franja que sembla que la llei de llengües no dotarà d´oficialitat al català, o saber que a la Catalunya nord fan campanya contra UNESCO per voler fer simbol d´opressió dels nord catalans el militar Vauban com si fos un pacifista, o l´atac continu a l´unitat de la llengua al País Valencià des d´alguns sectors del govern camps,i com no el manifiesto unionista, amb diverses referencies, tot coincidint en commemoració naixement de Jaume I, el conqueridor. Cliqueu fotografia o aquest enllaç per veure l´album fotogràfic a Flick de l´Aplec del Pi de les tres branques, simbol de la unitat de la llengua. Parlaments, que també va incorporar parlament un representant de la commemoració dels 100 anys d´estelada(1908-2008), que popularitzà Vicenç-Albert Ballester, i es va recordar que al ple de Vilafranca del penedès, ha aprovat moció, perquè onegi únicament l´estelada en la diada de l´11 de setembre, fet que pot reproduir-se en molts d´altres ajuntaments on el sobiranisme és transversal i majoritari. Quants s´hi afegiran?
En quan a famílies polítiques s´hi van ppoder veure gent des de Maulets, CUP, JERC(que feren de nou parada pròpia i inauguraren tradició de parlament a les 4 de la tarda al pi jove),ERC, CIU, Catalunya Acció, entre d´altres, un rara avis dins el món del sobiranisme, que almenys un cop a l´any és transversal i que té el repte de tenir espais de trobada, davant la creixent opressió de l´estat espanyoli francès.

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Un any més a Castellar del Riu, tenim l´Aplec al Pi de les tres branques. A Facebook he creat causa Diada del Pi de les tres branques, per promoure a xarxa social global aquest acte del proper 20 de juliol i activitats que hi tinguin relació a l´entorn a aquest simbol de la unitat dels Països Catalans, en un context on es commemorarà els 8o0 anys de Jaume I, amb representant de punts de referència d´arreu dels Països Catalans, que pot reeixir la diada i aglutinar l´independentisme, davnt d´atac com el "manifiesto por la lengua común", que simbolitza l´imperialisme lingüístic castellà hegemònic a territoris amb llengües pròpies com el català, basc i gallec al conjunt de l´estat.La participació al Pi, pot ser un bon contrapunt si sabem buscar valors d´unitat no amb sigles i si en defensa de la nostra identitat i les llib ertats socials i nacionals que comprtim l´independentisme català i inclús certs sectors del nacionalisme català. Aquí teniu el programa que m´han fet present d´enguany:

XXIX Aplec patriòtic al Pi de les Tres Branques

Diumenge 20 de juliol del 2008

A les 11.00, davant del Pi Vell:

- Paraules de benvinguda: Il·lustre. Sr. Ramon Cabra, alcalde de Castellar del Riu, Sr. alcalde de Berga i d’altres autoritats de poblacions del Berguedà.

Commemoració del 800 Aniversari del naixement

del rei Jaume I el Conqueridor

- Al bes de l’alba

. Lectura escenificada del poema de Verdaguer Lo Pi de les Tres Branques:

. Cercavila de rebuda al rei-infant Jaume I, al seu tutor Guillem de Montrodon i al seguici, amb el grup

de grallers La Pessigolla, de Barcelona, els Gegants d’Espinavell i d’altres de la contrada.

. Ofrena floral al Pi Vell a l’estela dedicada al poeta Jacint Verdaguer.

. Lectura del poema amb acompanyament musical.

. Repartiment d’obsequis als participants a l’escenificació.

Jaume I, el rei que ens uneix a tots, 800 anys.

Què ens cal fer ara per als Països Catalans?

Missatges de representants culturals d’arreu dels Països Catalans:

. Montpeller: per delegació, Enric Garriga Trullols, president del Cercle d’Agermanament Occitano- Català

. Principat de Catalunya: Jordi Bilbeny, filòleg i investigador

. València: Josep-David Garrido i Valls, historiador

. Catalunya del Nord: Daniela Grau, professora i activista cultural

. Mallorca: Rosa Calafat, professora

. Franja de Ponent: Francesc Ricart, membre de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i del Casal

Jaume I de Fraga.

. Andorra: Climent Miró, vicepresident del Casal de Cultura Catalana d’Andorra

- Sardanes per la Cobla Pirineu. Himne Els Segadors.

- Al Pi Jove: 13.00 hores. Casal Panxo. Activitats populars. Parlaments.

- Dinar: botifarrada popular. Organitzada pel jovent del Casal Panxo de Berga. Servei de begudes.

- Llevant de taula:

Durant tota la diada:

- Exposició de làmines sobre la vida de Jaume I. A càrrec del llibreter de vell Nemesi Solà.

- Parades de llibres i material patriòtic per grups de jovent vinguts de totes bandes: discos,

samarretes, adhesius, clauers, llibres, revistes....

- Parada de llibres d’ocasió: d’història, literatura, segells catalans... Llibreter de Sant Pere Pescador.

Associació Tradicions i costums.

- Cultivem la Cultura Popular. Indret de participació per a petits i grans

. Concurs de refranys i frases fetes, amb premis per a totes les respostes. Tothom és convidat a

participar-hi. Associació Indrets del Record, de Barcelona.

. Llibret de record de l’aplec d’enguany.

- Taller d’infants.

- Joc tradicional de bitlles. A càrrec d’Òmnium Cultural de Vic.

Organització: Ajuntament de Castellar del Riu, Ajuntament de Berga, Casal Panxo, Geganters d’Espinalbet.

Col·laboració: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, Indrets del Record, Tradicions i Costums.

Autocar des de Barcelona, pertanyent a: Cercle d’Agermanament Occitano-Català, IPECC, Perenne Fossar de les Moreres, Indrets del Record.

Sortida a les 7.15, Metro Drassanes / Avgda. Santa Mònica. Import del viatge 20 €. Telf. 93 317 84 68. Ingrés import viatge a: La Caixa 2100 -3063 -99 -2101096564. El dinar va a compte de cadascú.

Soc d’en Laporta

“He estat uns dies sense actualitzar els blocs, la defensa d’un model de partit (obert, valent i innovador) a les Comarques Gironines m’ho ha impedit, espero ben aviat poder-ho explicar”

Vaig donar suport a Joan Laporta, el vaig votar i vaig votar contra la moció de censura, fins i tot vaig participar amb reunions entre Esquerra i ell mateix per parlar de la seva candidatura, i ell ha acomplert el que va dir, ha donat impuls nacional al Barça. Se l’ha jugat pel país i com diu Víctor Alexandre “el poble català se sent culpable quan provoca l’enuig t’Espanya i, en canvi, experimenta un plaer morbós cada cop que observa la caiguda d’un dels seus"

A Joan Laporta no li perdonen el seu compromís amb el País, i amb l’excusa dels seus errors (qui no fa errors quant pren decisions?) el volen eliminar, jo malgrat tot segueixo desitjant una foto amb Joan Laporta (Montilla i Mas també?), a les verdes i a les madures. Des d’aquestes ratlles expresso la meva solidaritat amb ell, jo també he patit l’ira dels nacionalistes espanyols, però el que més me rebenta és que els d’aquí és creguin la versió nacional espanyola.

Encara avui la gent és creu que tinc una demanda d’Air Berlín, i que vaig assaltar la casa d’un conegut desinformador, el primer ni pebrots per fer-la i en el segon cas el Tribunal Suprem me va donar la raó, però és igual, l’odi pot més que la raó.

Malauradament, si tornen guanyar els de sempre, s’haurà acabat el Barça com a referent nacional, les ajudes al català, a Tv3, a les bressoles, a la cultura, a la dignitat nacional, per això en aquests moments expresso la meva solidaritat.

Per últim, que TV3 doni veu a personatges com Minguella (traficant de jugadors) o Marius Querol executiu d’una empresa periodística amb grans interessos econòmics a Can Barça me sembla escandalós.

Sindicalistes x la Sobirania: Els Països Catalans no volem la directiva europea de les 65 hores

Des de Sindicalistes per la Sobirania, difonem a la societat el següent posicionament pel coneixement general i la seva difusió, en relació a la directiva europea de les 65 hores:

L'EUROPA DEL CAPITAL VOL FER-NOS RETROCEDIR UN SEGLE

ELS PAÏSOS CATALANS NO VOLEM LA DIRECTIVA EUROPEA DE LES 65 HORES

* El passat 9 de juny els ministres de Treball dels 27 països de la Unió Europea van aprovar un text de Directiva europea que autoritza als Estats membres a canviar la seva legislació i permetre acords individuals per allargar la jornada setmanal de treball fins a les 60 hores (65 en el cas dels col•lectius que fan guàrdies, com el personal sanitari i altres). L'única garantia que li quedaria al treballador és el descans obligatori d'11 hores. D'aquesta forma, com el límit de 60 hores s'estableix com una mitjana de tres mesos, les hores treballades a la setmana podrien arribar fins 78 (13 hores de treball i 11 de descans diàries). Aquesta Directiva indigna ha de passar ara pel Parlament Europeu per a la seva aprovació definitiva.

* La Directiva representa un retrocés històric de drets. El 1917 els governs es van veure obligats a acceptar una jornada setmanal màxima legal de 48 hores com a conseqüència d'una llarga lluita del moviment obrer internacional per les 8 hores. Ara, gairebé un segle després, volen ampliar el màxim legal a 60 hores setmanals. I no és només la brutal prolongació de la jornada, sinó la seva imposició a través de l'acord individual entre l'empresari i el treballador, trencant els convenis i passant per sobre de la representació col•lectiva dels treballadors.

* L'UE deixa en evidència el seu caràcter d'instrument del capitalisme europeu i el destí que aquest ens ofereix als treballadors. Aquest és el seu "model social europeu". El dels mateixos que volen allargar l'edat de jubilació als 70 anys i privatitzar les pensions; els mateixos que pretenen acabar amb les conquestes socials i privatitzar els serveis públics, els mateixos responsables d'altres directives com la que estableix els 18 mesos de tancament per ordre administrativa per als 'sense papers' fins a la seva expulsió, el tancament de menors i els cinc anys de prohibició per als expulsats abans de poder tornar a Europa.. Sota el capitalisme, l'avenç de la ciència i la tecnologia, lluny de servir al progrés social, serveix per fer-nos retrocedir el segle passat i portar la Humanitat a un atzucac.

* El Govern estatal de Zapatero, ni tan sols no ha votat en contra en la reunió de ministres de l'UE, sinó que s'ha abstingut, mostrant fins on arriba la seva oposició. Entre els promotors de la Directiva estan, al costat dels partits de la dreta europea, partits com el laborista o la socialdemocràcia alemanya, deixant en evidència la seva completa degeneració.

* Les lluites de França i altres llocs han portat a les 35 h setmanals en els anys 90, així com el sindicalisme i l'esquerra que no s'enfronta al capital ens portaran a les 65h. Des de Sindicalistes x la sobirania, instem a les Confederacions europees i mundials de sindicats que denunciïn i facin accions concretes en contra de la directiva Europea de les 65 hores setmanals (93/104/EC).Instem als representants sindicals a demanar a la classe treballadora de tota Europa que ens plantem d'una vegada i alcem la nostra veu, i així fer veure a aquests malnomenats "líders polítics europeus" tot lo mal encaminats que van amb aquestes polítiques laborals regressives.

* Davant de la Directiva proposada és urgent que tot el sindicalisme europeu, sense excepció, convoqui una vaga general de protesta a tota l'UE per impedir aquest brutal abús. Cridem a tota l'esquerra sindical a treballar des de ja de forma unitària, aquí i a escala europea, per impulsar una resposta i organitzar un moviment massiu en favor de les mesures necessàries per forçar el Parlament europeu la retirada de la Directiva.

* La Unió europea neoliberal vol imposar les 65 hores setmanals i eliminar la limitació de 8 hores. I ho ha començat a fer amb l’acord de 27 estats, a través del consell de Ministres de Treball de torn, i amb l’abstenció del govern espanyol, s’ha abstingut en un dels atacs més greus als treballadors/es d’aquest país esdevenint ,per passiva, còmplice de la situació actual al tenir oportunitat d’oposar-s’hi i no fer-ho, afectant els drets dels treballadors/es dels Països Catalans.

* La conquesta de les 8 hores, que en el cas català, fou a través de la vaga de la Canadenca el 1919, on un dels protagonistes en fou Salvador Seguí, té les hores comptades en ple segle XXI, obrint la porta a una total desestructuració de la vida laboral i familiar de més de 450 milions de ciutadans i treballadors/es de la Unió Europea , (13.4 milions d’ells als Països Catalans).

* Què suposarà aquesta directiva que ha d’aprovar properament el Parlament Europeu? En primer lloc, un major "dumping social" dins la UE. Les multinacionals pressionaran als governs per incrementar la setmana laboral per dos vies: l’amenaça de deslocalització, i la possibilitat d’implantació sempre i quan augmenti la jornada laboral.

* Per altra cantó, l'utilizació de la directiva Bolkenstein (que, tot i que encara no està aprovada plenament, s’aplica de facto), que suposa permetre a les empreses l’aplicació de la legislació laboral del país d’origen dels treballadors que contracti, encara que estiguin en un altre país. La Cort Europea de Justícia ha dictat tres sentencies favorables a subcontractes que exercien aquestes pràctiques a Alemanya, Suècia i Finlàndia (casos Laval i Viking).

* Si un país incrementa la setmana laboral fins les 65 hores podrà "exportar" treballadors/es a qualsevol punt de la UE. Aviat veurem diferències en la jornada laboral de més de 25 hores entre uns i altres treballadors/es. Els Estats membres podran modificar la seva legislació i permetre que els treballadors arribin a acords individuals amb el seus empresaris sobre la duració de la jornada, fins un màxim de 60 hores setmanals en casos generals i de 65 en els casos especials como els metges. Aquest temps es computa com promig durant tres mesos, el que significa que les jornades podran arribar fins les 78 hores.

* La directiva contempla a més que les hores que els metges dormin en l’hospital durant les seves guàrdies, seran comptabilitzades com temps de descans. En quant als treballadors/es d´ETTs perden tots els seus drets: estaran quatre mesos sense ésser considerats assalariats , per tant, sense cap protecció, ni possibilitat d’exigir el compliment de les lleis laborals.

* El capitalisme ha arribat a un punt d’expansió tal i laminació dels drets laborals que no sembla tenir aturador, i per això els grups transnacionals tenen eines institucionals com la Unió Europea que utilitzen a través dels ministres de treball de torn, per imposar mesures regressives . A l’estat espanyol és limitat a 40 hores setmanals fins ara, i la directiva, es pot endarrerir, però és d’aplicació als estats membres de la UE. I encara que no ho fos, com hem dit abans, la pressió dels lobbies patronals acabarà per imposar-se.

* Ens sobren els motius de reclamar un marc català de relacions laborals que articulin i garanteixin els drets laborals dels més de 5 milions de treballadors/es d’arreu dels Països Catalans, davant intents que ens pretenen laminar la nostra dignitat com a treballadors/es, davant d’un estat espanyol, que més enllà de la gesticulació per passiva, admet la laminació de conquestes laborals històriques, amb el vist-i-plau d’un ministre de l’Hospitalet, Celestino Corbacho. I alguns es fan dir encara "socialistes".

* Mentre s’especula amb preus d’aliments bàsics, el Banc Central Europeu sense control democràtic no para d’augmentar el preu del diner i de l'euribor de les hipoteques, i la gent no arriba a fi de mes, els treballadors/es catalans tindrem clar que una altra Europa és possible, sense aquesta Unió Europea liberal i que el que ens cal (en el terreny laboral també) és exercir el dret a decidir.

* Els adherits a aquesta causa ens comprometem a difondre les conseqüències d’aquesta Directiva de la UE i a denunciar el col•laboracionisme de la suposada "esquerra espanyolista" que s’equipara al liberalisme de Tony Blair, Angela Merkel i de Nicolas Sarkozy de la mà de José Luis Rodriguez Zapatero en contra de la dignitat dels treballadors catalans i el seu dret a decidir sobre el nostre marc sobirà de relacions laborals.

www.sindicalistesperlasobirania.cat

(Maragall dimissió) Hi ha una remor de fons a ERC

En primer lloc, agrair a la gent que d´alguna manera o altra ha donat suport a Esquerra Independentista(EI). En segon lloc felicitar als legitims guanyadors a la Presidència, Joan puigcercós i a la Secretaria General, Joan Ridao, des de la distància estratègica i ideologica al si d´Esquerra Republicana.Molts recordem com fa quatre anys al Congrés de Lleida, després de pactar el tiquet Carod-Puigcercós,avalat per un 75% de la militància. I ambdós varen pactar proposar eliminar el que ahir va ésser possible, l´assemblearisme de la militància, que vist la xarxa de complicitats que han conreat al territori, anar amb un model de delegats blindaria i enrocaria la direcció que teniem fins ara, no se´n varen sortir afortunadament, salvant la tradició obrerista participativa dels anys 30 al si d´ERC.

Quatre anys més tard, acabat un cicle electoral descendent d´arribar a 650.000 vots, i en detall al Berguedà com d´altres comarques varem erigir-nos en segona força a la comarca i a la majoria de municipis,fins i tot a 1000 vots de CIU, en un territori a priori conservador, varem acabar cicle darrer amb la pèrdua de més de 300.000 votants, això si, reeditant un segon govern d´entesa, entès el primer pels acords del tinell que garantien elaboració d´un estatut i un model de finançament, fou refrendat per la militància. En el segon, els resultats electorals els va rendibilitzar el PSC-PSOE, tot i expulsar a qui havia de revalidar candidatura a la Presidència a tot un President de la Generalitat, Paqual Maragall, que ni tan sols conviden al seu 25è aniversari, i amb govern del PSOE en minoria a l´estat, però reforçat.

En aquest context, hem fet ERC exercici de democràcia inimaginable a CIU i PSC-PSOE, que en els respectius congressos més d´un intent d´introduir esmenes per fer-ho possible, pot reeixir.Analitzant els resultats d´Esquerra Independentista, mirant la correlació de forces és la que ha rebut menys suport, certament, i deceben o marquen a cadascú segons espectatives dipositades. La premsa del sistema ha jugat els mitjans pro-PSC a donar suport a l´oficialisme d´ERC Futur i Gent d´Esquerra i els proconvergents a Reagrupament.cat, una pinça de l´stablishment mediàtic dels partits del sistema que no se n´escapa una part de la militància i temps per fer arribar a tothom les nostres propostes.

Malgrat això, partint de zero, amb un sol any de treball, ja hem obtingut un 18% de suport obtingut per l´Uriel Bertran, (enfront del 37% de Joan Ridao),sense tenir ni suport ni mediàtics ni d´aparells interns i xarxes de complicitats, ni d´opinadors socials afins. Un espai que en el pòsit positiu EI ha creat un coixí intern de suports i complicitats arreu dels Països Catalans, amb un valor i un convenciment: és el corrent amb més projecció de futur i un plantejament estratègic i ideològic més nitids , que esdevé segona força a la meitat de regionals, comparat amb altres alternatives a part de l´oficial, que a mida que passi el temps i els esdeveniments propers de la Sentència del Tribunal Constitucional, acord de finançament i possible pactes de sociovergència, posarà de nou les tesis d´Esquerra Independentista al centre del debat republicà, com el proper cap de setmana al Congrés, on elegim quina estratègia hauran de fer els nous Secretari general i President d´ERC.

S´ha desmontat el mite del submari i del vot creuat interessat, i som a on som, i molts més que serem en el futur, si les coses continuen igual. Avui dirigents de CIU,PSC i CUP estaran més cofois perquè la seva opció estratègica que més els convenia rep la emeitat del suport percental que fa 4 anys, un més que seriós toc d´atenció, que deixa clar que a ERC hi ha una remor de fons.

.La mostra de feina vàlida és l´apropiació de molt argumentari per part d´altres corrents, i el nou secretari General, pot triar ara entre equilibrisme de gesticulació de qui dia passa, any empeny o peatges de corrent sense exigències de compliments al PSC-PSOE al Govern de la Generalitat que podria visualitzar un perfil com a partit nitid davant de l´electorat independentista, en linia de traçar full de ruta proposat per Esquerra Independentista, a través de l aprovació de les nostres esmenes o mantenir l´estatus quo del sistema acomodant-nos encara més a la governabilitat i passar-nos seriós correctiu el proper cicle electoral, si s´aprova actual ponència oficial.

Hi ha un espai d´esquerres, republicà i independentista que voldria ilusionar-se, milions de treballadors/es catalans que volen eines d´emancipació social i nacional i que ERC hi hauria de treballar per dotar-les socialment i també a les institucions, malgrat que això provoqués xoc de trens amb els poder fàctics que volen mantenir status quo.Hem triat als dos nostres representants, en Joan Ridao i Joan Puigcercós, han de dir als 4077 militants inscrits abans de dissabte si volen continuisme genuflexionat al PSC, fent en massa ocasions politiques més de centre-dreta al govern i descafeinades nacionalment o un partit amb una direcció colegiada pactada amb totes les sensibilitats dins d´Esquerra Republicana que consensui l´exigència de l´exercici del dret a decidir a la societat, a les classes populars i a les institucions per resoldre les mancances i desigualtats socials que tenim entre la nostra societat, dins un nou marc nacional de justicia social i llibertats.

La renovació d'ERC. Primera fase.

El superdissabte ha passat. Hem esvaït alguns dubtes i hem confirmat algunes diferències internes.

Per un costat tenim uns guanyadors: els dos Joans (Puigcercós i Ridao) que són les persones que en forma més nombrosa han estat triades per dirigir el partit els propers quatre anys. No era aquesta la meva opció, els que heu anat seguint aquest bloc ho sabeu sobradament, però ha estat l'opció guanyadora i per tant els he de reconèixer el mèrit de la victòria.

Però els resultats ens deixen moltes més dades. Força a prop dels guanyadors s'ha produït un empat tècnic entre la candidatura de Reagrupament i la d'ERCFutur, quedant segon l'altre Joan (en Carretero) i tercer l'Ernest Benach. En quant a la secretaria general s'ha capgirat aquest resultat essent segon el Rafel Niubó i tercera la Rut Carendell.

Esquerra Independentista ha estat per mi el perdedor clar de les eleccions. És evident que com a opció crítica la militància ha optat per triar la candidatura de Reagrupament.

Si mirem els resultats per comarques veiem que les votacions s'han fet de forma molt diferent arreu del territori i això és significatiu de què la cohesió territorial del partit s'haurà de treballar i molt en el futur, per no convertir ara el partit en un regne de taifes i d'"...istes".

Ara resta tota la segona fase d'aquesta esperada renovació d'ERC. Els guanyadors (Puigcercós i Ridao) tenen una setmana per intentar unir forces amb aquells que han obtingut un ampli suport (ERCFutur i Reagrupament, segons el meu parer), per arribar a una proposta d'executiva que realment representi una majoria absoluta dins del partit. Una executiva que haurà de ser aprovada per majoria en el Congrés, dissabte que ve. A més també haurem d'aprovar els estatuts del partit, el document d'estratègia política i votar a favor o en contra de les esmenes presentades. Un cop fet tot això, que no és poc, haurem de donar per tancat tot el procés i acceptar el que entre tots i totes haurem decidit.

El resultat d'ahir, d'entrada, pot semblar molt continuísta. Però crec que tots els que s'han presentat són conscients de que ERC ha de canviar moltes coses, especialment en clau interna.

Pel que fa a romandre en el govern de la Generalitat o no, sembla també prou clar que l'opció triada per la gent és la de conservar el tripartit. Això també ens treu del damunt una patata calenta important, que ara passa a mans d'altres formacions. Si ERC trenca el tripartit, serà per motius aliens a ERC. Les causes que poden forçar una crisi greu en el govern de Catalunya estan en mans de les decisions que es prenguin a Madrid: recurs del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, el finançament, el traspàs de rodalies, els papers de Salamanca, la publicació de les balances fiscals (per cert ja s'ha superat el termini que el mateix Zapatero va fixar, sense acomplir-ho), etc.

La primera fase ja és completa. Dissabte vinent, la segona fase.

Ha guanyat Esquerra; Els que no han guanyat faran el mateix que els partidaris de Bono?

“Los delegados, que aplaudieron con entusiasmo la intervención de Zapatero ante el plenario, le han otorgado el triunfo por sólo nueve votos de diferencia sobre José Bono. Zapatero obtuvo 414 votos (41,6%), frente a los 405 de José Bono (40,7%). Matilde Fernández logró 109 votos (10,9%) y Rosa Díez, sólo 67 (6,5%).”

Avui, fins i tot els més contraris a Esquerra tenen sana enveja del procés democràtic que ahir van viure tots els militants republicans, més d’un 70% de militants es van desplaçar als diferents col·legis electorals per dipositar el seu vot. El resultat una victòria del tàndem Joan Puigcercòs i Joan Ridao (37%), una diferencia molt més ampla(més de 10 punts)que les enterrades primàries socialistes que van donar la victòria a l’actual President del Govern Espanyol per tant sols un punt de diferencia.

Si totes les candidatures respecten el resultat democràticament, sense cap mena de dubte sortirem reforçats, i que vol dir aquest respecte, molt fàcil, la candidatura guanyadora te el dret de presentar una nova direcció que dugui a terme el full de ruta presentat, tenint en compte sense cap mena de dubte les diferents sensibilitats, però te el dret a dirigir aquest partit.

En cap cas els partidaris de Jose Bono (1% punt menys que Zapatero) van obstaculitzar el projecte guanyador, i avui tenim els resultats, el PSOE a la vora de la majoria absoluta. No podem malbaratar un procés que ha provocat envegés entre la militància d’altres partits i que la ciutadania ha valorat positivament.

Un darrer comentari, alguns diuen que el resultat fortifica el govern d’Entesa, discrepo, el Govern d’Entesa tindrà futur si els seus socis planten cara de veritat als dos perills que tenim plantejats, la sentencia del Tribunal Constitucional i el nou finançament, per cert CiU en lloc de parlar d’Esquerra el que tindria que fer, és aclarir-se ella mateixa, una bona part de la seva clase dirigent vol un acord amb el PSC i sobretot amb el PSOE.

Estic orgullós de militar en el millor partit que conec.

(Maragall dimissió) El PSC-PSOE hi torna amb la tercera hora a primària. Comunicat d´Esquerra Independentista(EI)

En el seu dia, ja vaig iniciar campanya gairebé en solitari , demanant dimissió d´Ernest Maragall, qüestionat en privat pel seu equip pròxim i que ara per la vulneració del model de normalització lingüística a base d´aplicar tercera hora de castellà a primària, subordinant-se a Real Decreto apadrinat per l´espanyolista de somriure profident del PSOE, Zapatero i la genuflexió permanent del PSC-PSOE, CONTRAVENINT ACORD DEL PACTE D´ENTESA, I QUE SIGILOSAMENT A FET UN PAS MÉS, EXIGINT A CENTRES EDUCATIUS L´APLICACIÓ 3A HORA, SOTA AMENAÇA DE NO TIRAR ENDAVANT PROJECTE LINGÜÍSTIC DE LES RESPECTIVES ESCOLES, NO SIGUI QUE LA LEC HO DESVIRTUÉS.
En vistes aquest fet i els agravis que es denuncien a articulat de la LEC que va mobilitzar USTEC, ASPEPC-STS I CGT, les retallades d´escoles d´adults nocturns amb manifestació exitosa inclosa, un agravi per la població més afavorida trencant el principi d´ascensor social al més pur dretà a l´estil berlusconi, agreujat , ens cal reactivar la campanya posant a inici dels blocs (Maragall dimissió).
Des d´Esquerra Independentista(EI) s´ha fet el següent comunicat:
Esquerra independentista denuncia l'aplicació imminent de la 3a hora de castellà i recorda que si tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de GovernEsquerra independentista denuncia que el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya insta als centres educatius a certificar fins el 13 de juny que faran la tercera hora de castellà que preveu el decret del Ministeri d'Educació espanyol de finals de 2006. En les instruccions enviades el 31 de març a tots els centres, Educació obliga les escoles a especificar com aplicaran la tercera hora en llengua castellana, i els adverteix que si no compleixen no tindran autorització per tirar endavant el projecte lingüístic de l'escola.Esquerra independentista denuncia aquest atac frontal del Departament i el Ministeri a l'autonomia dels centres que trenca el pacte que ERC i PSC van signar amb el DECRET 142/2007 publicat el juny del 2007 i constata que una vegada més es certifica la deslleialtat dels socialistes catalans vers el país i la seva subordinació als interessos del PSOE.Esquerra independentista ha manifestat reiteradament la necessitat de millorar i actualitzar el Pacte d'Entesa i marcar les línies vermelles del mateix al PSC. Per Esquerra independentista l'aplicació de la tercera hora és una ruptura de l'acord subscrit entre els tres socis que requereix d'una ràpida rectificació i recorda que si la seva aplicació tira endavant el PSC haurà trencat el pacte de Govern.
Esquerra independentista demana tranquil·litat als centres educatius i es compromet a impulsar, a partir del proper dissabte des de la direcció d'ERC, les mesures necessàries per a donar empara a l'aplicació del consens lingüístic vigent i aturar les interferències de la direcció política del departament d'Educació.Finalment reiterem la necessitat de l'aprovació d’una nova llei de política lingüística que completi la immersió lingüística a la secundària, que comprometi a les persones immigrades amb l’aprenentatge del català, i que promogui l’ús del català a l’etiquetatge, al cinema, a la justícia, als mitjans de comunicació i en tots els àmbits on està discriminat. Aquesta llei s’ha de redactar amb la participació d’agents públics i privats.

L´Esquerra Republicana de les llibertats davant de les temptacions del liberalisme

Liberalisme és defensar les tesis que l´economia de mercat controlin tots els espais públics i privats econòmics amb la deriva que després de la caiguda del mur de berlin, de passar a un socialisme autàrtic controlat per èlits que els feia horticària les llibertats individuals i col.lectives, i provocava un món en dos blocs, que frenava el capitalisme a desenvolupar-se als nivells d eacumulació de riquesa actuals, passem en poques decades a uns oligopolis privats que escanyen les classes populars que practiquen un llibertinatge econòmic de desigualtats globals . En el cas català porta a tenir un 18,5% de la població en risc de pobresa, a un 31% de precaris, a un 52% de mileuristes, que en el cotexte econòmic negatiu, els bancs han tencant l´aixeta, per la venda d´hipoteques dá lt risc, fent que la inflació ja s´enfili al 4,7% i tinguem un augment dels productes bàsics i del petroli que afectin de sobremanera a les classes pouplars que des de l´independentisme, hem de representar, enlloc d´equiparant-se als partits del sistema, que es conformen a privatitzar serveis públics, per repartir entre amics, coneguts i saludats, i gestionar la dependència, juntament amb el colonialisme fiscal de lé wstat, i lé spoli salarial de la pèrdua de poder adquisistiu de treballadors i independentistes. Agents potaveus de la privatització com el FMI, BM o la Unió Europea amb mitjans afins o inclús públics impulsen concepte de la flexiseguretat( contracte dit indefinit, que suposa acomiadament lliure ) i la directiva Bolkestein( llibertat de moviment de persones immigrades a paisos capdavanters ansiosos de mà d´obra barata amb salaris i condicions laborals del país d´origen, que provocarà bomba de rellotgeria, agreujat al fet de tenir els salaris més baixos de l´europa occidental i ls bases juridiques per desmantellar estat social), fent que creixi la xenofobia, mentre uns s´ompliran les butxaques ,com la banca que el 2007 va guanyar un 25% més, altres competiran per sous de miseria i més precarietat.
O ens situem al costat de les classes populars, o ens arroseguem a admetre un ordre econòmic i militar capitalista, que declara il.legal les persones segons origen o condició econòmica, un model sense fre generador de conflictivitat social, desigualtats, guettos socials a costa que una minoria privilegiada sotmetin a una majoria social a desigualtats, i a retallades de serveis públics, fruit de rebaixes fiscals als sectors més benestants.
En el cas d´ERC, APELACIONS COM LES DE jOAN PUIGCERCÓS, QUE EN ALTRES TEMPS LLUNYANS S´ABANDERAVA D´ÉSSER EL FIL ROIG DEL COMBAT, HA ESDEVINGUT EL FIL NEGRE DE LA FLEXISEGURETAT, "LA CORRECCIÓ LIBERAL", EN LES SEVES PARAULES , BENEIDA AL TRACTAT DE LISBOA, MARC JURIDIC DESPRÉS DEL FALLIT INTENT D´APROVAR CONSTITUCIÓ EUROPEA.
Declaracions d´Eugenia Marí, ja apunten formes liberals dins ERC, que en aquest congrés proper, també votem un model neoliberal a favor de defensar per activa o per passiva els oligopolis i els seus beneficis empresarials amb l´actual model econòmic privatitzador i de retallades socials o un model nòrdic d´un estat del benestar òptim i generador de justícia social.
L´alternativa que cada cop es veu més ilusionant i aglutinadora de complicitat, esdevé dins ERC, el corrent Esquerra Independentista, garantia que no caiguem com a partit amb declaracions institucionals del govern tripartit , com la del president Montilla va dir, assumida sense que ERC ideològicament no hi hagi donat resposta i assumim per la porta petita, a través del Consell de relacions Laboralsen una fotografia amb la patronal catalana(Foment,PIMEC), el govern i les cúpules de CCOO-UGT. Ens cal un marc català de relacions laborals, aplicant el dret a decidir.
El dia 7 de juny, això podem començar a canviar-ho amb el teu suport, a través d´Esquerra Independentista, amb principis d´esquerra, republicans i independentistes.

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) a partir del 7 de juny

Full de ruta d´Esquerra Independentista(EI) després del 7 de juny

Davant de la inèrcia continuista i naif i la lluita per la supervivència de càrrecs, EI prioritza el debat ideològic, fent públic el nostre full de ruta despre´s del 7 de juny:

QUÈ FAREM DEL 8 AL 14 DE JUNY SI ESQUERRA INDEPENDENTISTA GUANYA EL CONGRÉS?



Una pregunta que sempre ens fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i l’Uriel Bertran surten escollits President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.



Dins els nostres objectius de transparència volem exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.



1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític com de lideratges.



2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.



- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política que incorpori les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.



- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.



3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.



- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.



- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.



- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder conformar aquests equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.



4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del govern perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.



5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d'utilització racional del territori i dels recursos naturals amb la oposició des del Govern al transvasament de l'Ebre, al Quart Cinturó, i l'actual projecte de MAT



7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.