“Doctor i exconseller” Joan Segura, “A Joan Puigcercós” Bernat Villaronga, “A Carolina Marquez” Jordi Isern, “Alegries convergents” Montse Juvanteny, “l’apuntador” Josep Mª Pasqual, “l’hora del balanç” Carles Duarte.Us recomano més articles o cartes que parlen d’Esquerra i el seu futur, és d’agrair tantes persones parlant del meu partit, és fantàstic que existeixi un debat obert i franc per encaminar Esquerra com a partit de referència. Per això recopilaré aquests articles en el meu bloc.
Com sempre a Esquerra li toca obrir els nous camins, i això sempre és un risc, vam ser els primers en parlar de concert econòmic i avui tots els partits de tradició democràtica ho reivindicant, encara que tant sols sigui de paraula, som els primers que afrontarem un debat sobre els propers anys del catalanisme i altres com CDC també ho han anunciat.
Avui mateix sectors nacionalistes de CDC demanant un acostament cap a Esquerra, fins i tot es formulen corrents independentistes, o fins i tot posen el dret a decidir com l’eix del seu catalanisme, i tot això passa dins el partit de Jordi Pujol, un Jordi Pujol més llançat que mai i a la vegada més interessant.
Canviant de “xip”, ahir vaig veure la repetició del especial de “Polònia” sobre les eleccions de 9-M, no soc habitual de la sèrie, he vist molts pocs programes, però si que he sentit molts comentaris de la gent que el segueix amb passió. Ahir vaig coincidir amb altre gent que l’estava mirant, “el programa estrella i que dirigeix Toni Soler, es pervers pel catalanisme polític”.
Els dirigents de CiU i Esquerra apareixent com simples, folklòrics, sense principis, interessats en lo seu, com si el País fos l’excusa dels seus objectius. Pel contrari els dirigents socialistes, son la modernitat, els simpàtics, la bona gent, el present i el futur, i a sobre, les falses promeses de ZP son presentades com elements de normalitat democràtica del personatge.
“És pervers “Polònia” pel catalanisme polític?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada