Cal sumar, no dividir

Ara ja ha passat una setmana i hem tingut temps de reflexionar.
Hem perdut més de 300.000 vots en referència a les últimes eleccions, però en 10.000 en teníem prou per treure dos diputats més, que ens haguessin anat molt bé per a ser una mica més creïbles i no fer tant el ridícul.
El fet és que aquests 10.000 hi són, però s'han quedat a casa. Jo mateixa vaig dubtar fins l'últim moment si anar o no anar a votar, finalment ho vaig fer, però només per no sentir-me desprès malament. Sense cap convicció.
Caldria analitzar perquè els propis militants o simpatitzants d'Esquerra no han anat aquesta vegada a votar.
Alguns segurament perquè veien que el seu vot només serviria per fer president en Zapatero, uns altres..
Jo no hi volia anar perquè particularment, ja fa molt temps que em fa molta ràbia veure que els dos màxims dirigents del meu partit sembla que tenen tot el que volien i són feliços cadascun en el seu càrrec a la Generalitat.
No ho trobo normal, no trobo normal que ells i tota la executiva tingui càrrecs importants. Aleshores, qui mira i pensa pel partit?, desprès es troben en la sorpresa de que les bases modifiquen el seu programa.
Sembla que al millor estil CiU (si estàs descontent et dono un càrrec i calla) els nostres dirigents estan fent el que tant han criticat en els altres i aquí tenim la mare dels ous. Molts dels militants estem desencisats perquè per fer el mateix que s'ha fet durant més de vint anys, no ens calia arribar al govern.
Perquè per a molts ser d'Esquerra és molt més que tenir un carnet per si algun dia em serveix d'alguna cosa, com han fet sempre els convergents, ser militant d'Esquerra vol dir un sentiment profund de país i de servei al país i a les persones que hi viuen, i si el meu país en aquest moment no necessita la feina que estic fent la deixo i en busco una altra de més adient, no em quedo perquè sí i per damunt de tot i de tothom.
Fa uns anys quan el senyor Carod va agafar les regnes del partit se'l va trobar destrossat per uns personalismes que va criticar fins la sacietat. Ha fet una molt bona feina, jo he de reconèixer que l'he escoltat i l'he admirat amb entusiasme, però ara penso que hauria de saber que el seu moment ja ha passat i que encara pot ser molt vàlid al partit, però en un altre lloc. Hauria de deixar el camí lliure per a noves veus i nous projectes, projectes que sumats a la feina feta per ell fins ara, ens han de portar cap a un referèndum significatiu.
Però sempre sumant, mai dividint, els militants de base que hem patit les divisions d'Esquerra no ens en mereixem una altra.