Mals resultats per Esquerra

Pendent de finalitzar l’escrutini, els resultats de les eleccions reflexen a primera vista dues coses.

La primera és que Esquerra no ha estat capaç d’aguantar la forta bipolarització. Tot allò que s’ha endut el PSC, ho ha perdut ERC.

La segona és que CiU es converteix en la força decisiva perquè els socialistes puguin tenir una legislatura estable.

Això, d’entrada fa que el mal resultat d’Esquerra ho sigui per partida doble. I crec que és així perquè la pressió de la possible sociovergència planejarà de nou amb força a Catalunya. Un pacte estable PSOE-CiU a Madrid farà difícil la conjuntura amb el govern d’Entesa a Catalunya, més si tenim en compte que els resultats obtinguts han donat aire als socialistes catalans i han restat molt de suport a Esquerra. Iniciativa ha aguantat el cop i podrà seguir amb el mateix paper que fins ara.

No cal dir, que amb aquest mal resultat, els candidats a presidir el partit de cara al proper congrés que farem enguany, començaran a partir de demà a prendre posicions i que aquest nou procés electoral, aquest cop en clau de partit, també jugarà un paper molt important en el futur immediat.

Es preveu per tant una època de canvis, que d’una banda vindran decidits per la militància, i d’altra banda els marcarà l’encaix d’una possible sociovergència, que tot sigui dit de passada, podria afectar fins i tot l’ajuntament de Barcelona.

En què hem fallat a Esquerra?

No hem fallat pas en el projecte de país. Esquerra sempre ha estat fidel a una política que ens faci avançar en línia recta cap a la sobirania, pas a pas, però amb una meta clara.

Crec que hem fallat en la forma de fer arribar el missatge a les persones. Quan el missatge s’explica amb més de dues o tres frases és massa argumentari i aleshores sembla més una justificació que un argument. Esquerra està donant justificacions des de la retallada de l’Estatut i ha arribat un punt en què una bona part de l’electorat ha deixat temporalment de confiar-hi.

Una altra cosa en la que crec que hem fallat, és que hem tret massa pit quan les coses ens han anat millor, i això tampoc ha agradat a una part del nostre electorat que ens han fet pagar a nosaltres el desencís de la retallada estatutària, tot i ser els únics que ho vam defensar fins al final.

En qualsevol cas, si ho mirem des d’un altre costat, avui ERC té 2 diputats més a Madrid que fa vuit anys, i CiU en té 5 menys. Però quan passes d’1 a 8 i de 8 a 3, passes de l’eufòria al pessimisme.

Aquest resultat ens deixa molta feina per fer en un futur immediat i és responsabilitat de tots i totes els que formem part d’aquest projecte que es faci aquesta feina amb seny, amb el seny que ens haurà de portar a la independència. Hem de posar en ordre moltes coses a casa i ho farem. Hem d’agafar el nostre projecte de país i les nostres idees, les que ja tenim, i ordenar-les de manera que deixin de sonar com a justificacions i sonin amb força en un discurs clar i contundent.

Cal fer una reflexió a fons, però hem de partir d’una base. I aquesta base és que hem de procurar mantenir el cap fred per poder acabar els objectius d’aquesta legislatura a Catalunya. Hem de ser capaços de mantenir aquest govern d’Entesa fins al 2010, que segur que ens ho posaran difícil, però ara més que mai hem de ser la garantia de que el govern de Catalunya no el decideixin a Madrid. Un cop passi això, el 2010 seran figues d’un altre paner i per tant, ja veurem que ens convé a nosaltres i al país.

Per tant, tot i que avui és una mala nit hem de cridar ben fort allò d’”endavant l’esquerra i visca la terra”.