ERC i l’ala oest......

“sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense
concert econòmic no és possible).”

D’entrada recomano l’article que amb aquest mateix nom ha escrit a la Vanguardia, Francesc-Marc Álvaro, on analitza i valora la situació d’Esquerra i els motius del descens electoral.

Atribueix el principal problema del nostre partit a “la impaciència” i ens recomana que veiem la seria de TV, americana per més senyes, que dona nom a l’article, un exemple segons l’articulista d’administració del temps en la política.

En la segona part de l’article atribueix el descens d’Esquerra principalment “a l’enorme distancia entre la retòrica dels dirigents d’Esquerra i l’actuació diària” i en molta menor mesura, sense obviar-les, a les tesis de CiU i altres sectors (haver fet President Montila) o a les del PSC( que acusen a Esquerra d’infantilisme).

Estic en bona part d’acord amb l’autor, ja en els meus inicis com a regidor a Blanes, vaig descobrir que en política calia intentar fer el mateix a l’oposició que en el govern, i quan això no és possible, cal explicar-ho i entonar si s’escau el “mea culpa.”

Vam oferir moltes expectatives, i malauradament tot és molt més complicat; ni és tant factible o fàcil convertir sectors socialistes en votants nostres, ni tampoc acabar amb CiU. Per començar, ni tant sols tenim entre els nostres votants, a la majoria dels independentistes d’aquest País. Fins i tot alguns d’aquests independentistes han preferit votar ZP per aturar el PP, abans que votar Esquerra.

El congrés de juny ha de permetre reflexionar sobre el perquè del que ens ha passat, no fer-ho ens pot seguir portant a un descens inevitable de vots, ens cal fermesa, ens cal complir el que vam signar en el govern d’entesa, que no vol dir deixar de fer polítiques nacionals, tot al contrari, actuar nacionalment des del govern d’entesa és fe creïble el nostre discurs.

A la vegada cal preparar-se per les properes eleccions nacionals catalanes, si el PSC les vol avançar que no sigui per nosaltres, ara bé cal preparar el partit per un sal qualitatiu en les nostres propostes, cal tenir present que primer és el País, i que sense l’eix nacional (prou espoli fiscal) no hi ha eix social (sense concert econòmic no és possible).

Si Esquerra s’enfonsa, una part del País també, i aquesta responsabilitat també és dels dirigents que sortint del proper congrés. Que el debat sigui l’intens que és vulgui, tothom te dret a presentar-se, ara desprès, guanyadors i no tant guanyadors a una, no ens podem malbaratar el millor dels partits polítics, ni podem malbaratar el somni dels justos.

Com diu en el seu apunt Saül Gordillo, recomano el seu post, “perquè l’únic partit que no va anar a la manifestació de 1-D n’ha sortit victoriós? ”Aquesta i altres preguntes donen per molt.

CiU, ERC i IC tenen que reflexionar, els socialistes son uns grans
professionals “dels temps en política”. Com recomana en Francesc-Marc Álvaro,
anirem a comprar “els DVD de l’ala oest d’aquest País” el que encara no se, és
si ja són al mercat.